La Margarida Aritzeta és una de les grans escriptores del nostre país. Al llarg dels 80 va viure una època molt activa, amb un seguit de novel•les impressionants, formant part del singular col•lectiu literari Ofèlia Dracs i posant
les bases d’una sòlida carrera creativa.
I tot i que no ha deixat mai d’escriure, la llunyania dels centres barcelonins de decisió, les obligacions laborals i els avatars de la vida ens van privar de gaudir amb tota la seva intensitat necessària d'una de les veus narratives més interessants del nostre país, una escriptora que, per qualitat mereix ocupar llocs destacats en la nostra literatura.

Margarida Aritzeta amb Joan Reig

L’antologia “Elles també maten”, publicada per Llibres del Delicte i coordinada per Anna Maria Villalonga, li va despertar de nou el cuquet de la novel•la negra, un gènere on havia brillat com una realitat sòlida i evident. Dit i fet, a més del conte d’encàrrec, s’hi posa amb ganes i es posa a treballar en “L’amant xinès”.
Coneixent-la, no tinc cap dubte que s’ha divertit molt i molt escrivint-la, que, de ben segur, ha recuperat un esperit quasi juvenil, sense lligams, sense restriccions, sense convencionalismes que li frenessin la creativitat i les ganes de jugar, d’explorar, de gaudir escrivint i això es nota.
El resultat és obvi i evident, una història que es nodreix de l’actualitat, que quasi es podria llegir en paral•lel als diaris. Personatges més o menys coneguts, d’altres que reben noms que quasi són una picada d’ullet històrica i, sobretot aquesta protagonista inquieta i una mica anti-heroïna que investiga una trama singular on hi apareixen al immigració, els nous models turístics, la corrupció.
Ha tornat la millor Margarida Aritzeta i tinc la feliç sensació que ha tornat per quedar-se, per regalar-nos la seva experiència, la seva saviesa i la seva habilitat literària amb una llibertat i unes ganes de divertir-se absolutament encomanadisses i gratificants. I com que ella es diverteix escrivint, els lectors també gaudim llegint-la i això és, sens dubte l'autèntic miracle de la literatura.

Margarida Aritzeta a La Capona

La mateixa Margarida ens fa cinc cèntims d’aquesta història:

Com va sortir L’amant xinès
Em vaig trobar el personatge de la inspectora Mina Fuster a les mans quan l’Anna Maria Villalonga em va convidar a participar al recull Elles també maten. Diu, fes un relat curt. I em va sortir un relat amb personatge que demanava a crits més espai per existir. I ja hi vam ser!
Jo feia una vintena d’anys que no escrivia novel•la negra, encara que sempre n’he llegit, les he devorades d’ençà que tinc memòria. I de sobte em vaig recordar de com em divertia escrivint-ne i vaig començar a imaginar crims i a perseguir delictes i a imaginar criminals, i a aquella inspectora li va sortir una mare vella i rondinaire amb qui mai no s’havia avingut, i uns companys de feina que potser trobaven que ella era massa jove o massa dona per ser inspectora d’investigació criminal. I em va aparèixer un jutge dels d’abans, dels que no poden veure els Mossos ni en pintura. I un periodista granat, passat per la trinxadora de la crisi. I vaig pensar, què caram, vinga, sal i pebre! I a la xiqueta li agrada portar talons ben alts quan li ve de gust, que per això és molt jove, i li agrada la marxa, li agraden els homes un pèl morbosos i té un passat amb un rocker joveníssim que va petar als vint-i-set (com els del Clan dels vint-i-set), que no explicarà a ningú, per molt que provin de fer-la xerrar. I té una veueta que l’empipa, que només sent ella, i de vegades s’hi discuteix aferrissadament abans de trobar la solució als casos més envitricollats.

Margarida Aritzeta - L'amant xinès

I quan ja tenia els personatges, jo que dic: i això on passarà? I en aquell moment no paraven de sortir notícies sobre un complex urbanístic i de casinos, que s’havia de dir Barcelona World. I de la mateixa manera que els vells deien “on hi ha pèl hi ha alegria”, jo vaig pensar, on hi ha grans fortunes i grans negocis a fer, segur que hi ha l’opció del delicte. I em vaig decantar pel “territori Barcelona World” com a espai criminal, que en aquell moment (i a l’inici de la novel•la) tremolava perquè hi estaven construint molt a la vora un magatzem subterrani de gas (el Castor) que acabaríem pagant entre tots. Per què calia buscar un altre escenari? I llavors va sortir als diaris que la màfia xinesa, les Triades, estaven interessades en el complex de casinos… i la materèria primera ja hi era, només calia pastar la massa i deixar que pugés.

Margarida Aritzeta amb Joan Reig

I així va ser com vaig escriure L’amant xinès, una novel•la d’acció trepidant on les coses no són el que semblen perquè des de sempre m’han agradat els laberints de ficció, i una novel•la també de personatges, o de personatge: la inspectora Mina Fuster, que es diu així en memòria d’en Jaume Fuster. Sense ell mai no hauria escrit novel•la negra. Una Mina Fuster que reclama espai i temps i aventura. I que em fa imaginar episodis futurs…


Gràcies, Margarida


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)