De vegades obrir un correu electrònic pot ser un cop de puny a la boda de l’estómac, una maça que et colpeja, t’anorrea, t’inutilitza els sentits i et deixa sense paraules, amb la pell de gallina i el cervell trasbalsat, fora de lloc.
Aquesta tarda n’he obert un del bon amic Josep Forment, editor, juntament amb Gregori Dolz, de la sempre activa i sorprenent Alrevés. Hi deia això:
Des de l’Editorial Alrevés, volem comunicar als nostres amics, autors i col•laboradors la trista notícia de la mort del nostre estimadíssim Josep Forment , a qui tots coneixien ja per la seva trajectòria professional i per la seva inestimable tasca d’editor i traductor, a més d’escriptor. Persona modesta, intel•ligent, lúcida i generosa, volem transmetre el nostre afecte i el nostre dol a la seva família, i plorar amb ella la desaparició d’un company insubstituïble, d’un bon amic, un germà.
La mort no interromp res, Josep
Descansa en pau
”.

Josep Forment

La primera reacció ha sigut pensar en un pare, en un avi, en un tiet, en un familiar, savi i afable com ell que ens deixava per llei de vida, però enfrontar-se al currículum no deixava cap lloc pel dubte.

Josep Forment (Bossòst, 1962), va estudiar Filosofia i Direcció Cinematogràfica,
tot i que va centrar la seva activitat professional en el sector editorial com a
comercial i editor (Ediciones B, La Magrana, El Andén), i sobretot a l’editorial
Alrevés, en la què va treballar des del seu inici. Era un especialista en
Arthur Rimbaud, de qui havia traduït les seves obres completes i diversos
assaigs, Arthur Rimbaud, La belleza del diablo (2009) i Arthur Rimbaud,
Poesía al raso (2011).


No podia ser. Fa tres setmanes vam enregistrar amb ell un dels nous videoblogs que tenia previst publicar aviat, al llarg d’aquest estiu. Com sempre afable, cordial, savi, proper i entusiasta, explicant els èxits, els patiments, els esforços, les alegries i les batalles quotidianes per anar portant a bon port l’editorial Alrevés . Però per damunt de tot se’l veia content, molt feliç, satisfet d’haver canviat una llarga experiència editorial per un repte com el de donar forma a Alrevés, d’haver fet realitat un somni que s’anava fent més sòlid i més real a cada dia que passava, a cada projecte que es concretava.
Em ve a la memòria quan el vaig conèixer. Me’l va presentar el Gregori Dolz. Vam esmorzar en un bar del cor del barri de Gràcia i entre tots dos em van explicar el seu projecte, totes les il•lusions contingudes, totes les esperances, totes les perspectives de futur.
Diuen que la primera impressió és la que val. I aquell dia em va semblar un home savi, amb experiència i amb la dosi equilibrada de seny i de rauxa. Convencent amb la paraula més que imposant les idees, seduint amb la saviesa, amb l’esclat d’il•lusió dels nous camins.
Des d’aquell dia ens hem anat veient amb una certa regularitat, intercanviant correus electrònics referits a la feina editorial, a les novetats, als projectes, al present i al futur. Llegir “La belleza del diablo” va ser confirmar que sota aquella mirada tímida i propera hi havia un estudiós, un erudit capaç d’arribar fins el final. I veure com el seu catàleg es consolidava llibre a llibre va ser la prova definitiva, la demostració pràctica de que allò no era un joc, era una aposta d’alçada i s’hi jugava fort. Va ser el primer convidat del Videoblog, i això, tot i que pot semblar una bestiesa sense importància, per a mi en té en tots els aspectes i probablement vol dir moltes coses de les que es diuen sense paraules. Fa un parell de dies el vaig felicitar per la publicació de “Te quiero porque mes das de comer”, de David Llorente, un d’aquests descobriments que només un editor de raça com ell pot flairar, valorar i editar, tal i com ja havia fet abans amb autors com Víctor del Arbol.

Josep Forment amn Dolors Sàrries i Laura Huerga (Foto: Revista Rambla)

No tinc paraules i sí una presència gèlida i devastada, la sensació d’abandó i de buidor que tens quan perds algú que t’ha donat el bo i millor de la seva ànima, que tot i que no el vegis amb tota la freqüència que desitjaries, saps que hi és, que sempre el tens a l’abast, fidel, afable i disposat.
A partir d’ara, i més que mai, llegir un llibre de Alrevés serà dedicar-li un somriure i un pensament fugaç al Josep, sabent del cert que en cada pàgina hi ha l’alenar del seu esperit, un buf de la seva essència.
Una abraçada, Josep. Fins sempre!