El saxofonista Xavier Pié i el guitarrista Miguel Alberto Cruz Carmona MACC, acaben de publicar Rutes, una delícia d’aquelles que apareixen molt de tant en tant i que s’acaben convertint en un referent a l’hora de parlar de coses ben fetes des del començament fins el final.

 Rutes – Xavier Pié i MACC

Tots dos tenen trajectòries personals dilatades i interessants, camins que també s’han creuat en més d’una ocasió i que, si no em falla la memòria, van començar a mitjans de la dècada dels 80 a l’ombra dels primers treballs del grup Els Pets. A partir d’aquell moment han dut carreres professionals diverses però s’han anat trobant i posant en comunió guitarra i saxo en un procés experimental que ha anat creixent amb intermitències i ganes d’explorar nous territoris. De totes maneres, tinc la sensació que mai com fins ara no havien aconseguit un grau de comunió i de perfecció tan elevat, que mai com ara havien treballat amb aquesta intensitat, amb aquesta qualitat i amb aquesta capacitat hipnòtica que té “Rutes”.
Qui sap, potser és la suma de dues madureses personals i professionals, potser és la conjunció màgica dels astres o la consecució de molts anys de treball íntim i dur, però “Rutes” és una meravella des que comença fins que acaba. En el seu afany per experimentar, per obrir nous camins, Pié i Cruz han abordat al llarg de la seva trajectòria reptes més o menys esquerps i complicats que han assolit amb desigual fortuna, però veient aquest disc, tot el que han fet fins ara mereix la pena i es justifica sense cap pal•liatiu. Si tota la saviesa acumulada ha servit per arribar fins aquí, no hi ha cap dubte que el camí ha resultat fructífer, ric i gratificant.

Xavier Pié i MACC en concert

“Rutes” podria ser qualsevol cosa que volgués ser: la banda sonora d’una gran pel•lícula, el so d’una vida, les onades d’un sentiment, els batecs d’una existència, l’alenar d’una respiració que no s’esgota, el ritme d’una passió que creix a cada moment. I amb una certesa, qualsevol cosa que sigui o que vulgui ser serà absoluta, rotunda, majestuosa i aclaparadora. MACC i Pié, Pié i MACC han aconseguit un deu i un déu. Tancar els ulls i explorar cada nota, cada gir, cada inflexió és un exercici que ens acosta a la puresa, a la màgia dels moments únics, que ens situa en un terreny on tot es possible, on la vida canvia les seves coordenades, s’allargassa i ens transmet una delicada concepció del tot, ens capbussa en un univers líquid i dinàmic que ens embolcalla i que ens fa canviar a millor.
“Rutes” és un disc ple de matisos, d’arguments, de converses, d’estructures, de paisatges, de viatges, de transformacions, de delicadeses, una màquina perfecta i monumental amb la capacitat de ser passat, present i futur, d’esdevenir etern sense deixar de ser actual, sense perdre els referents, les bases i la història. “Rutes” és un disc madur, lluminós i, sens dubte, imprescindible.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)