Devir s’ha convertit en un dels referents més brillants i actius de l’univers del joc a casa nostra. L’empresa es va crear al Brasil l’any 1985 i a hores d’ara té seus a Barcelona i a Portugal. Partint d’una base molt sana i higiènica, oferir al seu públic només les coses que els agraden i que poden defensar amb tots els arguments, publiquen còmics, llibres, revistes i, sobretot, jocs.

Victus

La seva idea és fugir dels cercles d’oci massius i explorar propostes interessants, vives i participatives que omplin i enriqueixin la imaginació, la creativitat i la fantasia.
S’escapen dels tòpics i aposten per la gent que abandona la pantalla del televisor i és capaç de passar-se hores i hores amb un joc de rol o llegint històries que els facin vibrar.

Jugadors de Victus

Amb aquest ideari bàsic, el cert és que la tasca que duen a terme és brillant i acostar-se a qualsevol dels seus jocs és tota una garantia de trobar-se amb una feina ben feta, professional, acurada i, sobretot, amb una gran capacitat per enganxar i un ventall d’opcions i de possibilitats molt ample i variat, ja sigui per edat o per temàtica.
Una de les últimes incorporacions a la família és “Victus”, un joc creat per Oriol Comas i Coma, un dels grans experts de casa nostra en matèria lúdica i un veritable especialista en tota mena de jocs, que s’inspira en la novel•la d’Albert Sánchez Piñol.
El joc està format per 160 cartes il•lustrades per David Parcerisa i amb disseny de Jordi Roca que ens situen a la Barcelona de 1714.

Victus

Dos personatges centrals, Martí Zuviria i Antonio de Villarroel es defensen del setge de les tropes borbòniques i els jugadors (entre 3 i 5) han d’agafar la identitat d’algun personatge, sense acabar de tenir clar amb quin bàndol jugues fins que no s’avança en la mecànica del joc.

Oriol Comas, el creador ens fa cinc cèntims d’aquesta adaptació.


Oriol Comas

Primer de tot, vull manifestar la meva admiració per l’obra d’Albert Sánchez Piñol. Em va agradar La pell freda, em va fascinar Pandora al Congo i m’ho he passat més que molt bé amb Victus. Vaja, que quan Devir em va demanar si volia fer una de les dues adaptacions a joc de Victus, em va tocar la loteria. He de donar les gràcies a l’Albert Sánchez Piñol per haver escrit la novel•la, a Isabel Martí per haver-la editada a La Campana, i a Joaquim Dorca i Xavi Garriga, per convertir-la en dos jocs de l’editorial Devir.

Adaptar un llibre tan conegut com Victus és molta responsabilitat. Ho he fet des del respecte al llibre, és clar, però per força és una visió diferent. Un joc, més enllà de l’univers de què tracti i de la seva temàtica concreta, serà bo si té en compte el que és fonamental en un joc: diversió i repte en grup al voltant de la taula on es juga. A més, a Victus, el joc de cartes, hem volgut que els lectors de la novel•la hi tornessin a trobar els fets i els personatges que hi apareixen.

En aquest sentit cal dir que el joc funciona sol, que es pot jugar sense saber res de la novel•la. Ara bé, el que hem intentat precisament és que els lectors de Victus revisquin els dubtes de Zuviría, l’actuació dels herois de la ciutat, els escenaris del setge, la confusió dels últims esdeveniments. Tot plegat, mitjançant els mecanismes del joc.


Cartes de Victus

Martí Zuviría, el protagonista, és un personatge complex, que pren decisions que de vegades ni ell mateix pot defensar. Això ho hem traduït al joc amb el fet que la persona que representa Zuviría no sap exactament qui és el seu aliat. Al joc hi poden jugar fins a cinc persones, una de les quals “fa” de Zuviría. Les altres mantenen la personalitat en secret: Antonio de Villarroel, el duc de Berwick, el duc de Pòpoli i Van Verboom. El jugador Zuviría s’ha d’aliar amb el jugador Villarroel contra els assetjants, però no sap qui és. Vaja, que el paper del jugador que té la carta de Villarroel és fonamental perquè Zuviría i ell puguin guanyar la partida. Uns i altres lluiten als escenaris del setge de Barcelona i poden rebre l’ajuda dels personatges de la novel•la.

El joc es compon d’unes 160 cartes, magníficament il•lustrades per David Parcerisa, especialista en aquest període, i amb un disseny exquisit de Jordi Roca que recorda molt el llibre. Una partida es juga en mitja hora. Hi ha cartes de protagonistes, d’escenaris del setge i de personatges. És un joc de bases per a tots els públics en què no se sap exactament quins són els dos bàndols. A més, haver guanyat una basa no és el mateix que quedar-se’n les cartes, perquè els personatges de Victus poden fer-ne variar el resultat.


Gràcies, Oriol.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)