Es bo parlar de noves iniciatives, i encara és millor fer-ho en aquests temps que vivim. Entre tancaments, eres i crisis de divers pelatge, resulta engrescador veure com hi ha gent que creu en projectes culturals i aboca esforços, diners i energia a dur-los a terme. Aquest seria el cas de Marc Moreno, creador i responsable total de Llibres del Delicte, una editorial nascuda a Barcelona amb l’objectiu d’apostar per la millor tradició negra de la novel•la en català.

Llibres del Delicte logo

Es tracta d’apostar fort per les novel•les de lladres i serenos en un moment en que sembla que el gènere gaudeixi d’una gran salut i, sobretot, d’unes bones perspectives de futur. De moment, la declaració d’intencions inicial apunta només al producte autòcton amb la voluntat de publicar entre sis i vuit llibres per any. No és fàcil, però l’aposta és decidida i, de moment ha començat a fer forat amb tres propostes ben diferents.
D’una banda “Independència d’interessos”, una història del mateix Marc que apunta cap a la negror política i que es belluga l voltant de la independència de Catalunya i tots els interessos contraposats que s’hi mouen. El segon llibre és “Coll avall”, una peça a quatre mans de X. Díaz i M. Martínez que remena el drama dels desnonaments i del poder exagerat de la banca. I la darrera incorporació és “Elles també maten”, una antologia d’Anna Maria Villalonga que aplega tretze dones que dissenyen crims ja sigui per vocació o per encàrrec i que s’ha convertit en la mostra d’una feina ben feta i en una bona targeta de presentació de Llibres del Delicte que poc acabar marcant una línia a seguir i la projecció de la manera de treballar del segell.
L’aposta és forta i el crupier remena les cartes repartint l’atzar, però res no és casual i aquest intent per recuperar la tradició negra catalana té alguns asos a la màniga. D’una banda aquesta revifada que viu el gènere i que probablement serà molt més que una moda passatgera si editorials com Llibres del Delicte no abaixen la guàrdia i van oferint històries interessants i potents. Es probable que valgui la pena fer una bona tria i no editar-ho tot, mantenir el llistó alt i convertir-se pas a pas en un segell de referència. No és fàcil ni es ràpid però consolidar tendències és una cursa de fons. De moment al seu favor aquesta la dedicació i la passió, una bona manera d’editar, uns continguts interessants i una imatge gràfica senzilla, efectiva i molt poderosa.
El mateix Marc Moreno ens explica l’aventura amb detalls:

Marc Moreno

M’apassiona llegir i m’apassiona escriure. Aquest és el punt d’inici. Clar i català. A partir d’aquí, un cop que vaig començar a guanyar-me les garrofes escrivint, gràcies al periodisme, – tot i que són poques les garrofes que guanyo ja que el món del freelance no dóna per gaire–, el següent pas era que també ho pogués fer llegint. O amb la literatura, vaja. I com podeu imaginar m’he entestat, així que avui us parla el Marc Moreno editor, que amb el Marc Moreno escriptor i el Marc Moreno periodista, completa la meva faceta més multitasking.
Em demana el Jordi que us expliqui la part més íntima d’aquest projecte tan engrescador on m’he ficat i que es diu Llibres del Delicte. De fet, penso que tot el que pugui explicar de Llibres del Delicte és, d’alguna manera, la part íntima del projecte perquè estic tan involucrat i tan capficat, que tinc la sensació que és impossible separar la vida personal i la professional. O això és el que diu la Sònia, la meva dona, que tot i que de tant en tant em comenta que potser – només potser– li dedico massa hores a l’editorial, sempre és allà i creu en tot el que estem fent.
I parlo en plural perquè jo sempre dic que, tot i que aquest és el meu projecte personal i que el desenvolupo gairebé de manera unipersonal, paradoxalment només em considero el 33% inicial de l’editorial perquè sense la meva dona i un amic meu de tota la vida ves a saber si Llibres del Delicte hauria nascut. La Sònia ja la coneixeu, és la meva dona, però qui és l’amic? Doncs és un amic dels temps de l’EGB, perquè tot i que la foto que veieu no em delati, o sí, un ja té una edat i es va estalviar totes aquestes reformes escolars tan habituals avui dia. EGB rules!
La qüestió és que el meu amic és un bon dissenyador gràfic que –oh, quina sort la meva–, s’engresca quan li explico el projecte de Llibres del Delicte. Així que ens posem a construir la imatge de l’editorial, molt pensada, treballada i que vol enllaçar els clàssics del gènere amb el segle XXI.

Elles també maten

Però anem a pams, perquè aquí la cosa agafa embranzida i tot s’accelera. I és que abans d’arribar al mig anyet que ja fa que els Llibres del Delicte van arribar a les llibreries, hi va haver un llarg procés. Perquè fa anys, quan publico la meva primera novel•la com escriptor en una editorial petita i quedo força decebut, penso que el món editorial català és terrible i que així és normal que la novel•la negra en català pinti més aviat poc a les llibreries.
I quan vaig a publicar la segona i rebo un parell de propostes d’editorials modestes, torno a tenir la mateixa sensació i em nego a desaprofitar un altre cop la feinada que suposa escriure una novel•la. Així que tanco el meu text al calaix i començo a donar-li voltes a crear una editorial especialitzada en novel•la negra escrita per autors catalans. Ni traduccions ni dobles jocs. Una aposta ferma pel producte nacional, que existeix i és de primeríssima qualitat, perquè m’adono que no tenim cap editorial d’aquest tipus.
Aquí apareixen dues persones que, sense ser conscients, van suposar per mi l’empenta definitiva que necessitava per acabar d’engrescar-me, si és que no ho estava ja bastant. Són l’Anna Maria Villalonga i el Sebastià Bennassar, dos dels experts que més saben de novel•la negra a Catalunya i uns bons amics on m’hi vaig veure identificat. Però si resulta que jo no sóc l’únic sonat per la literatura!

Coll avall - X. Díaz i M. Martínez

Així que començo a parlar amb altres bojos pels llibres, a conèixer més persones que senten la mateixa passió que jo per la literatura, a anar a trobades, presentacions i xerrades, i me n’adono del següent pas que haig de fer. I el faig, perquè és el que jo volia des del principi i el que m’havia de donar la vida. Engegar l’editorial!
Per mi és un somni fet realitat, perquè tot i que suposa una feinada increïble haver de fer-ho tot sol i intentar competir amb editorials molt més potents que la meva, amb més recursos, experiència i presència al mercat editorial, és molt estimulant. Resulta tan reconfortant dur a terme una feina que t’apassiona que deixes de pensar en el grapat d’hores invertides, en els patiments i les inseguretats. Perquè una editorial és això i molt més.
Però, almenys per mi, aquesta part més estressant és un tant per cent minúscul, superat amb escreix pels excel•lents moments que m’està regalant aquesta intensa experiència. Ja no només pel grapat de gent tan interessant amb qui et relaciones i coneixes, sinó per la possibilitat de conèixer aquest món màgic de la literatura des d’una òptica ben diferent a la que tens com a lector.
Jo sóc una persona que ho viu tot molt intensament. Quan m’hi poso, ho faig de debò. I això què suposa? Doncs que haig de portar al límit l’aposta que he fet per Llibres del Delicte. O el que és el mateix; o construeixo alguna cosa molt gran al voltant de la novel•la negra en català –i no em refereixo només a la meva editorial, ja que la idea involucra molta més gent d’altres projectes paral•lels– o serà un autèntic fracàs.

Independència d'interessos - Marc Moreno

I no és només que jo sigui molt competitiu, que ho sóc, és que com veig l’extraordinària comunitat d’aficionats al gènere negre en català que ens hem aplegat, no tinc cap dubte que amb la mateixa passió i il•lusió que tots tenim, encara queda molt per créixer. I per gaudir.
Perquè l’aventura editorial de Llibres del Delicte la visc com una oportunitat de negoci, és evident, si no guanyo per viure serà insostenible, però sobretot la visc gaudint cada segon que passa, cada petita acció que suposa pensar en llibres.
I això és el que paga la pena, la satisfacció de fer el que t’apassiona. De poder xerrar fins a l’infinit dels projectes que tens al cap, fins avorrir al més pacient o encomanar-li aquesta màgia que té la novel•la negra i que a mi m’ha enganxat completament. Em sento afortunat de fer el que m’agrada. De vegades la vida es riu de tu, però quan et somriu, ni que sigui lleugerament, has de gaudir el privilegi.

Gràcies Marc.