Tot i que hi ha gent que ho fa per gust i que en gaudeix i que fins i tot s’han creat rutes organitzades que permeten descobrir monuments i racons de gran bellesa, la majoria de personal que visita els cementiris ho fa per alguna obligació més o menys directa i inexcusable que fa que, si bé es pot fixar en alguna mostra evident i cridanera d’arquitectura al servei del record, no presti una especial atenció a les plantes que envolten els seu camí.
L’editorial Base acaba de publicar “Principis de botànica funerària”, de Celestí Barallat, amb l’edició a cura del periodista Adolf Beltran Xandri.

Principis de botànica funerària

Abans d’entrar en matèria cal situar l’autor, un advocat, poeta i publicista nascut a Barcelona l’any 1840, mantenidor dels Jocs Florals, membre actiu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, regidor de l’Ajuntament i membre de la comissió de cementiris, una ocupació que li va permetre impulsar la creació del de Montjuïc. I com a dada curiosa, dir que va morir el dia de Difunts del 1905.

Celstí Barallat

Després de mort la seva fama va seguir excel•lint, ja que Joan Perucho, amb la seva innata habilitat per fusionar realitat i ficció, primer el va convertir en un dels personatges centrals del llibre “La guerra de la Cotxinxina” i després el va escollir per a centrar la seva participació en un projecte insòlit i singular, el recull “Oscura turba”, orquestrat per Xordica Editorial, un segell de Villanueva de Gállego, a Saragossa, que va convocar un total de 17 escriptors amb una curiosa petició, escriure sobre l’escriptor espanyol no viu més estrany que haguessin conegut mai. I el llibre, amb aportacions de gent com Felipe Benítez Reyes, Juan Manuel de Prada, César Antonio Molina, Andrés Trapiello o Enrique Vila-Matas, l’obre Joan Perucho amb “Celestino Barallat en el cementerio”.

Oscura turba

La imaginació brillant i desfermada de Perucho torna a jugar fort i la personalitat i la biografia de Barallat agafen tints originals, literaris i, en alguns casos, un pèl allunyats de la realitat. Sigui com sigui, la lectura d’aquesta aproximació és una delícia, a l’igual que la resta del llibre, una oportunitat impagable de descobrir un grapat de personalitats peculiars, rares, desconcertants però sempre fascinants.
I entrant en matèria, el periodista Adolf Beltran, captivat per un personatge tan singular, decideix fer un seguiment històric i destriar el gra de la palla, la veritat estricta i documental de la fantasia sempre emocionant de Perucho però sense renunciar a res, ni al rigor històric de la persona ni a la creativitat afegida de l’escriptor.

Cementiri de Montjuïc

Així doncs, Beltran ha capturat amb amor i rigor l’essència i les motivacions del prohom i els ha posat en consonància amb la Renaixença. Un treball històric, passional i documental que posa en solfa valors, tendències, maneres d’enfocar la vida, la societat i la cultura, un gran material de base que converteix aquesta edició de Base en un doble regal: d’una banda el text deliciós, seriós i sorprenent de Barallat (en traducció de Sílvia González i acompanyat dels dibuixos de Lola Anglada) i de l’altra el magnífic assaig d’Adolf Beltran, capaç de transmetre tota la fascinació que va sentir per aquest personatge singular i prou desconegut i per aconseguir que les noves visites als cementiris siguin diferents i una mica més verdes.
El mateix autor ens transmet aquest diàleg que, qui sap, potser és fictici o potser és real.

Adolf Beltran

-He tret un llibre.
-Ah, sí? Un llibre? I quin llibre has tret?
-Es diu "Principis de botànica funerària".
-Com? Ho he sentit bé? "Principis de botànica funerària"?!
-Bé, l'autor no sóc jo, sinó Celestí Barallat. Jo n'he fet l'edició. En sóc el curador.
-I això què vol dir?
-Doncs que m'he encarregat de fer-lo editar, perquè l'original és del segle XIX i ja no es trobava. També he escrit un pròleg de 50 pàgines, sobre Barallat i el seu temps. N'he buscat les il•lustracions, etc.
-Però el llibre de què va?
-Doncs del que diu el títol: són uns "principis de botànica funerària"!
-I algú ha escrit un llibre sobre això?!
-Es tracta de saber quins arbres, arbustos, plantes en general, s'han de plantar i representar als cementiris. Barallat era un prosista excel•lent, a més d'un gran erudit, amb coneixements immensos de botànica, d'art funerari, de simbologia, de literatura clàssica, de folklore... El llibre és una joia!
-Quina passió que hi poses!
-De debò: una joia. O una flor molt bonica i molt rara.
-... Curador d'un llibre de botànica funerària! Tu sí que ets raret!


Gràcies Adolf