Llibres del Delicte, una editorial molt jove especialitzada en històries negres, suma a Independència d’interessos, de Marc Moreno i a Coll avall, de X. Díaz i M. Martínez, el recull Elles també maten, 13 històries escrites per dones amb l’edició i el pròleg a càrrec d’Anna Maria Villalonga.
D’entrada, i ja que parlen de novel•la negra, confesso que sóc poc amic d’aquestes antologies només de dones, només d’homes del Pirineu occidental, només de cubans exiliats de l’any 74, tot i que també puc entendre que les etiquetes són un bon argument comercial i poden fer funcionar un llibre molt millor que si només és una antologia general on el criteri sigui més obert i sense restriccions.

Un magnífic grup de senyores criminals

Feta aquesta puntualització que no desvirtua gens ni mica la validesa, la qualitat i el rigor del projecte, cal felicitar Marc Moreno per la valentia i el risc d’afrontar aquest projecte que, de continuar així pot tenir un llarg recorregut i dir, de pas, que l’Anna Maria Villalonga s’està convertint en una figura omnipresent en aquest món de la narrativa negra i que pas a pas acabarà aconseguint el seu somni de donar-li un estatus seriós, rigorós i fiable que permeti establir les bases del present i marcar les pautes de cara a posteriors estudis de gènere en majúscules.
Tretze escriptores de diversos estils i procedències i trajectòries variades s’ajunten en aquest projecte que persegueix demostrar que tot i que el gènere negre no sigui un camí que les escriptores de casa nostra escullin amb freqüència, quan cal s’hi posen i ho fan amb totes les garanties d’eficàcia, qualitat i seguretat.

Elles també maten

Una vegada més, l’Anna Maria se’n surt (suposo que són els avantatges de tenir les idees clares i saber on vols anar i per on anar-hi) i aconsegueix demostrar el teorema que proposava: les escriptores catalanes matem com cal i el relat curt no és un gènere que s’hagi d’amagar sota la catifa. Probablement encara som lluny de les tradicions anglosaxones on hi ha grans autors consagrats quasi en exclusiva al gènere, però el cert iniciatives d’aquest estil ajuden i molt a posar el valor històries que no necessiten ser trilogies de dues mil pàgines per aconseguir solidesa, eficàcia i impacte.
I si, més enllà d’això, agafem el llibre sense ganes de reivindicar res, només buscant el plaer íntim de la lectura, el tret tampoc no falla. Com sempre passa en aquesta mena de reunions, hi ha històries que t’agraden més que unes altres, però el nivell no és mai dolent. Entreteniment i qualitat assegurades. I si cal donar-hi el toc personal sempre necessari (i que en cap moment s’interpreti com una tria qualitativa sinó més aviat sentimental), m’ha agradat molt llegir negre sobre blanc la curadora del llibre i també recuperar una vella amiga, la Margarida Aritzeta que fa uns quants (no gaires) anys va aconseguir apassionar-me amb les seves primeres novel•les, molt més negres que les últimes.

Anna Maria Villalonga i Margarida Aritzeta

No us perdeu aquestes dones que maten i, qui sap, potser la ment perversa de l’Anna Maria aconsegueix el seu objectiu i després d’aquesta experiència a alguna de les 13 li pica el cuquet negre...