Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, professora de literatura del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’Edat Moderna. A més de la seva tasca professional, manté una intensa activitat al voltant de la literatura que es concreta en tres blogs que alimenta a bon ritme. Un d’ells, A l’ombra del crim, centrat en la literatura de gènere negre, s’ha convertit en un punt de trobada i en tota una referència per a molts seguidors.

Les veus del crim - Anna Maria Villalonga

Barrejant feina i passió va començar a elucubrar la possibilitat d’acostar-se a algunes de les veus de la narrativa negra i criminal catalana contemporània, en una simbiosi entre la curiositat de lectora convençuda i el rigor docent d’una professora universitària.
Les conquestes quotidianes, fetes sempre amb un somriure encomanadís als llavis, es van anar multiplicant fins aconseguir un total de 12 entrevistes (probablement haurien pogut ser més i, de ben segur, també menys) d’unes 25 pàgines, és a dir, un espai més que generós per anar fent la dissecció a les maneres de treballar, als referents, als somnis, a les opinions sobre el gènere i sobre la vida. I al final, tot plegat revisat i compilat s’ha convertit en Les veus del crim, un llibre que publica Alrevés Editorial, un segell que ha apostat de forma convençuda i entusiasta pel gènere negre en català.

Anna Maria Villalonga

Però no és penseu que sou al davant d’un fenomen de fan més o menys erudita que es deixa portar per la passió i va a trobar els escriptors que li han fet passar bones estones per veure com són i poder compartir una cervesa amb ells. No, ni molt menys. De passió n’hi ha, és clar, la justa i necessària per aconseguir que la redacció sigui humana, viva i, sobretot, personal i intransferible, però ja està. La resta és una altra cosa molt més rigorosa, intensa i interessant. L’Anna Maria fa un pols personal amb cada autor, un pols suau, afable i amical, però no per això menys intens i menys fructífer i aconsegueix que el llibre no sigui un recull de converses intranscendents de cafè. Les veus del crim és material sociològic de primera i tot i que ara potser encara no tenim prou perspectiva temporal com per valorar-ho en tota la seva complexitat, em fa l’efecte que acabarà sent una obra de referència que servirà als estudiosos del futur per tenir una visió de primera mà del pensament i dels neguits dels conreadors d’històries negres d’aquesta època.
Sense cap voluntat d’establir lligams generacionals, d’afinitats i fins i tot de coneixença personal, el llibre explora una realitat concreta, però que pot ser, i de fet és, objecte de mirades múltiples i polièdriques, la qual cosa li aporta una riquesa de matisos interessant i molt vàlida en tres sentits, el de la lectura per plaer, el de la lectura d’estudi i el de convertir-se en un material d’anàlisi d’alta intensitat.
De fet poques vegades en altres indrets i aquí crec recordar que cap, s’ha abordat una proposta ambiciosa i complexa com aquesta. Sí, ja sé que algú pot pensar que entrevistar 12 autors de novel•les de lladres i serenos no té res d’ambiciós ni de complex, però segurament s’equivocarà de mig a mig. El llibre reflecteix coses que mai abans s’havien posat en paper. Quan encara ara hi ha veus que discutirien aferrissadament si el gènere negre és alguna cosa més que literatura d’evasió i un gènere menor, l’Anna Maria l’agafa des de les bases i va exposant-ne tots els budells, les interioritats, les maneres de treballar, les fons d’inspiració, els motius per a fer-ho, un material que traspassa la frontera de la simple anècdota i es converteix en material de treball pera futurs estudis literaris de la realitat del nostre país en un moment i en una disciplina concrets. No se sap què passarà demà, ni tampoc sabem si els autors entrevistats seguirem escrivint, gaudint d’èxit, serem uns fracassats de la vida o saltarem a la novel•la d’amor o al punt de creu a la vora del foc, però el llibre és la fotografia realista d’un moment que demostra que sota l’aparença d’una lectora que estima allò que llegeix, hi ha una investigadora de raça, capaç d’arrencar, entre bromes i somriures, unes confessions que ja voldria aconseguir amb aquesta facilitat i sinceritat qualsevol dels policies que es passegen per aquests llibres que hi apareixen retratats.

Presentació de Les veus del crim, d'Anna Maria Villalonga

Sigui com sigui, l’Anna Maria fa desfilar pel llibre les dèries personals, literàries i socials d’Agustí Vehí, Jordi de Manuel, Jordi Cervera, Jaume Benavente, Jordi Pijoan, Teresa Solana, Sebastià Bennasar, Andreu Martín, Albert Villaró, Marc Pastor, Pau Vidal i Salvador Balcells i aconsegueix establir un pont molt definit i viu entre literatura i realitat, un magnífic complement a la lectura, sens dubte.
En qualsevol cas, i deixant de banda les consideracions personals, és un llibre que es llegeix amb avidesa, siguis o no fanàtic del gènere, ja que en un primer nivell de lectura, no és altra cosa que una exploració detallada de l’ànima humana i, de fet, els humans som xafarders de mena i ens agrada treure el nas per la vida dels altres. Però després d’aquest primer nivell bàsic i gens menyspreable n’hi ha d’altres que van pujant de complexitat fins arribar a convertir Les veus del crim en una peça que avui és un regal i d’aquí uns anys serà una joia, segur!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)