Contra la crisi i enfrontant-se a la globalització ferotge que fa que la majoria de llibres pertanyin al catàleg d’un grapat reduït de grans segells d’abast internacional, el naixement i la glòria de petites editorials amb idees clares, projectes molt personals i grans dosis de voluntat i d’il•lusió és sempre una gratíssima novetat que cal destacar, aplaudir i esperonar.
Aquest seria el cas de l’editorial Raig Verd, un segell molt jove que ha entrat al mercat trepitjant molt fort i amb ganes. Explica la llegenda que si dues persones contemplen juntes un raig verd, cauran rendidament enamorades per sempre més. Així doncs, el nom ja predisposa a l’amor, a l’amor per la feina ben feta, pels llibres, pels lectors, per la lectura, pels autors bons i coneguts o bons i desconeguts. Llegir és sempre una història d’amor intensa i perenne i la Laura Huerga, portant les regnes del projecte s’erigeix en una particular deessa de l’amor per la lectura, del neguit per anar descobrint noves veus, llibres que ens captivin i que no ens permetin aixecar la vista del paper.

Mercè Cuartiella i Gerbrand Bakker, premis LLibreter

Subjectivitat i passió guien els seus fets i la primera gran alegria, diguem-ne social, la van rebre amb la concessió del premi Llibreter 2012 pel llibre A dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker, en traducció de Maria Rosich. D’aquesta manera, els llibreters apostaven per una editorial desconeguda, certificaven l’encert d’un projecte, legitimaven públicament un somni i donaven noves energies al Raig Verd que ha seguit treballant amb ganes i fidelitat al seu ideari, oferir obres que facin pessigolles al cervell i a l’ànima, editar llibres que despertin els sentiments i que deixen un pòsit complicat d’oblidar, a la vegada que encenen noves vocacions lectores i esperonen a mantenir la fidelitat al seu catàleg creixent, amb la seguretat que mai no decebrà perquè és precisament fruit de la passió.

A dalt tot està tranquil - Gerbrand Bakker

La mateixa Laura Huerga, ens dissecciona els orígens, el present i les esperances de Raig Verd, una aventura que llibre a llibre va adquirint solidesa i emoció.


Laura Huerga

Em demanes un text pel blog explicant les motivacions que vam tenir per crear l’editorial, i també les satisfaccions, frustracions i altres misèries que ens ha aportat.
Començaré pel principi. Finals de 2009, amb la meva parella, el Jordi, parlàvem de que ens agradaria fer alguna altra cosa a les nostres vides. Ell treballa en una empresa del sector industrial que va crear juntament amb el seu germà i el seu pare, i jo estava treballant de secretària de direcció en una agència de borsa. Cap dels dos teníem cap relació laboral amb el sector editorial ni amb res d’allò que havíem estudiat: enginyeria informàtica i filosofia ell (sí, és un paio estrany), filologia i traducció jo; però ens movia la passió pels llibres.
Aquell dia em va dir que allò que realment li hauria agradat era crear una editorial per publicar bona literatura donant prioritat a obres amb algun component social o de denúncia política. Ho va dir com si fós impossible. La meva resposta va ser, ¿i per què no?. I vam començar a mirar com ho podríem fer. Vam fer números, vam veure quina inversió podíem fer amb els nostres estalvis i vam decidir provar. Així, Jordi seguiria amb la seva feina i jo deixaria la meva per dedicar-me a l’editorial. L’equip el forma una persona més, Noemí Giner, la nostra dissenyadora gràfica; però val a dir que comptem amb una sèrie de col•laboradors externs excepcionals sense els quals la nostra feina no seria possible.

El so de la meva veu alta

Primer ens vam formar en diversos aspectes i vam buscar contactes i informació del sector (on ens va ajudar en Marc Lecha), en paral•lel vam començar a llegir llibres per veure si podien ser els títols que buscàvem pel nostre projecte. A mitjans de 2010 ja teníem quatre autors decidits (Gerbrand Bakker, Juan José Saer, Alasdair Gray i Gabriel Josipovici). Només faltava que els seus agents confiessin en un parell de persones sense cap experiència en el sector. El nostre objectiu era publicar els primers llibres a començaments de 2012.
Finalment ho vam aconseguir i vam publicar els quatre autors, amb anècdotes diverses que donarien per un post molt llarg, el fet que Bakker guanyés el premi IMPAC al 2010 i cap editorial espanyola ni catalana es decidís a publicar-lo ens va confirmar que hi havia un forat en la publicació de bona literatura que volíem omplir amb el nostre projecte.
A començaments de 2011 vam constituir l’empresa, tot i que fins a mitjans de 2011 vaig continuar treballant a l’agència. Després d’uns mesos de feina, de fer el disseny de la col•lecció, de signar amb el distribuïdor, de veure com bona part dels estalvis anaven desapareixent en forma de drets d’autor, pagaments a traductors, impremta, disseny del web, etc. ja teníem els primers llibres a les mans i només calia pregar perquè arribessin a les llibreries i algun lector decidís comprar-se’ls (quan mires una llibreria gran amb ulls d’editor petit, el fet de vendre un sol llibre sembla un miracle). A finals de febrer de 2012, aprofitant la visita de Gerbrand Bakker, vam fer la presentació de l’editorial, que va anar molt bé a Barcelona i fatal a Madrid, a la presentació crec que hi havia cinc persones (afortunadament dues eren premsa), però tot i així va ser de les presentacions més divertides que hem fet fins ara, tots vam riure molt amb les anècdotes i l’humor àcid d’en Bakker.

DEu oques blanques - Gerbrand Bakker

Després va venir la sorpresa i l’alegria de guanyar el premi Llibreter amb el nostre primer llibre, A dalt tot està tranquil i la decepció amb el següent llibre, M’agradaria d’Amanda Mikhalopulu, un fracàs estrepitòs tot i que tothom que l’ha llegit el recomana i que va guanyar el premi de la fira LiberisLiber (ex aequo amb Saviesa grega arcaica publicat per Adesiara). De fet un dels trets diferencials d’aquest sector és l’incertesa. Alguns llibres es venen i d’altres de la mateixa qualitat no hi ha forma. De fet nosaltres ja vam començar en una època de crisi en el sector, així que ens hem hagut d’acostumar a sobreviure amb xifres de vendes molt modestes. Aquesta és una de les frustracions més importants, veure com obres literàries molt bones no són descobertes pels lectors. Una altra és veure com les polítiques públiques cada cop primen més la rendibilitat per sobre de l’interès cultural i el pressupost de les biblioteques es va fent més petit. Però bé, això ens passa als que entrem al sector del llibre pensant que “sector del llibre” és sinònim de “literatura”, però no, és una altra cosa.
El fet editorial més impactant és la gran quantitat d’avançaments que es fan sobre un llibre i que no cobraràs fins després de quatre mesos d’haver venut algún. Això si es ven, d’aqui que el risc sigui tan important. I potser aquesta és la dificultat més gran, com fer que un llibre arribi al lector i se’l vulgui comprar.
D’altra banda hem tingut moltes alegries, conèixer gent molt interessant: autors, traductors, llibreters, altres editors… (fins i tot alguns periodistes i agents!!!) que ens han recolzat i animat, i ens han donat força en el nostre projecte; i també trobar que un dia el Sergi Pàmies i un altre el Jordi Puntí escriuen articles dient que s’han comprat llibres nostres i els hi han agradat, fer una oferta a una agència per un autor desconegut i que al poc temps tingui ofertes d’editorials importants (ah, no, això no anava aquí)… Definitivament, ser un petit editor que arrisca els propis calers és una experiència molt excitant, tot i que potser no gaire saludable. Com ens comentava un dia a Frankfurt en Christoph Buchwald, que va treballar molts anys a grans editorials alemanyes com Hanser i Suhrkamp abans de crear amb la seva dona l’editorial holandesa Cossee, “el joc no té la mateixa emoció si no hi poses els teus propis diners”.

Cosins de Tarzan - Pruden Panadès

M’agradaria que el sector del llibre fos un sector més innovador, amb menys por sobre les noves tecnologies i amb esperit de provar coses. Amb la crisi, més aviat està passant el contrari, s’aposta menys per autors novells i es busquen productes comercials deixant moltes vegades de banda la qualitat literària, es busquen llibres de consum ràpid com a reflexe de la resta de coses que fem en el dia a dia.
De cara al futur esperem continuar fent bons llibres i venent-ne els suficients per fer-ne de nous. També acabem de posar en marxa un projecte molt bonic com és Llegir en català, amb altres editorials independents per tal que els nostres llibres tinguin més visibilitat en les llibreries i els mitjans de comunicació (i per aconseguir que cada cop més lectors triïn llibres el català com la seva llengua de lectura), és una feina afegida però un projecte d’allò més engrescador.
I el futur de les nostres col•leccions? Bé, ara tenim dues: novel•la (on també entren reculls de relats) i novel•la curta; però ja tenim un parell d’obres d’assaig en marxa (per 2014), per fer reflexionar sobre la cultura i la nostra participació al nostre món. També ens agradaria publicar alguns llibres infantils i juvenils però això ja ens queda més lluny.



Gràcies Laura. Llarga singladura al Raig Verd!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)