Me’l van regalar en mà amb la recomanació de llegir-lo. I cal avisar que el fet que l’autora del regal fos Laura Huerga, l’editora del llibre no fa pensar, d’entrada, que el consell sigui gaire imparcial, però tampoc que sigui fals ja que, per sort, encara queden editors que creuen cegament en allò que editen. Per acabar-ho d’arrodonir, la Primera guerra mundial no és un tema literari que m’apassioni de manera especial, però, per contra, el llibre tenia la signatura de l’escriptor francès Jean Echenoz, era curtet, s’ha de fer un vot de confiança a les editores valentes i la lectura mai no és un temps perdut, ni tan sols quan no t’agrada allò que llegeixes, al contrari, així que, a llegir!

Jean Echenoz "14"

I ves per on, un cop llegit, no sento ni un bri de penediment de la decisió, ans al contrari. Amb “14” la fascinació és quasi instantània i contundent. A l’inici, el protagonista puja en bicicleta cap a un turó disposat a llegir un llibre. Però el repic de campanes anunciant que ha esclatat la guerra el fa tornar amb tanta precipitació que fins i tot perd el llibre pel camí. A partir d’aquest punt la història té una singularitat especial. D’entrada fascina l’habilitat d’Echenoz (guardonat amb premis com el Goncourt o el Médicis) per condensar en un grapat de pàgines tota la primera gran guerra, una tasca per a la qual altres autors han necessitat milers de pàgines i fins i tot enciclopèdies senceres. Ironia, mordacitat, detall i una meravellosa capacitat per sintetitzar-ho tot en una frase o en quatre paraules ben trobades són una constant de tota la història.
“14” és una història veloç, insòlita, imprevisible, un relat que oblida normes i convencions i es converteix en una bèstia salvatge i totalment lliure. Meravella la manera d’aconseguir que amb un adjectiu o una imatge sigui capaç de condensar allò que sembla que no es pugui explicar amb tota la cruesa si no es fa utilitzant molta retòrica i la màxima capacitat descriptiva i de detall. Narra la pau, la guerra, la confiança, l’esperança, la por, la destrucció, la mort, l’horror, la devastació, l’amor, les ganes de viure, tot l’espectre de sentiments, passions, descobriments i emocions que pot despertar una guerra i ho fa amb un minimalisme envejable i rotund.

Jean Echenoz


És un llibre elegant i directe, fet d’essències, de concentrats, una història on s’ha destil•lat la perfecció, la màxima intensitat amb la màxima economia de mitjans, on apareix la saviesa i l’erudició però sense que es notin, com de passada, quasi com un accident casual i on també hi apareixen, camuflades i subtils, grans dosis d’humor, o potser és més aviat ironia esmolada i crítica social. Una història que sembla feta al laboratori d’un perfumista, amb les dosis precises i exactes de tot, no hi sobra res i tampoc no es troba a faltar res, la precisió d’un bisturí i el geni d’algú que és capaç de controlar les paraules una per una fins arribar a crear una peça de complicat etiquetatge però de lectura obligada.
14” de Jean Echenoz, el publica Raig Verd Editorial en traducció d’Anna Casassas (a Anagrama en castellà).


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)