Molts coneixereu el Toni Arbonès per la seva vinculació als serveis informatius de Catalunya Ràdio, tot i que segur que el gruix de l’admiració general li arriba pel fet de navegar setmana rere setmana a dalt del ventre-canoa de la Gran Anaconda. Ell és el responsable d’un magnífic programa dels que obren horitzons i allarguen el punt de mira, Els viatgers de la Gran Anaconda.
Confesso que sempre m’ha fascinat la poètica que amaga aquesta imatge de la serp gegant fent de mitjà de transport riu amunt, com un ritual màgic, ancestral i venerat, però també el que hi ha al darrere d’aquesta fotografia, que simbolitza com cap altre, una manera de viatjar, atenta, conscient i respectuosa amb les cultures autòctones del món, per això l’Anaconda, és un gran programa amb capacitat per mostrar i capturar les ànimes dels viatges i dels viatgers.

K2, massa alt per als nostres somnis

Ara el Toni ha tornat a canviar de format i ha cercat la màgia del paper per explicar una de les grans aventures personals i de país, l’expedició catalana al K2, una de les muntanyes més impressionants, complexes i perilloses del massís del Karakorum. Ho ha fet al llibre K2, massa alt per als nostres somnis, que edita Cossetània.
Parlem de l’any 1988. Un grups d’alpinistes catalans d’alt nivell decideixen fer el cim de la segona muntanya més alta del món. 8.611 metres. Amb ells viatgen dos “amateurs”, el periodista Toni Arbonés i el tècnic de so Joan Gelabert, disposats a escriure també una fita història, retransmetre l’aventura fil per randa durant tres mesos des del camp base, una gesta que no s’havia fet mai abans.

Toni Arbonès i Joan Carles Peris

Un quart de segle després, Arbonès fa un bon exercici de memòria a la vegada que ens presenta una proposta singular i amb molts fronts. D’entrada una magnífica proposta de periodisme de primera, narrant al detall la crònica de tota l’expedició, amb els grans moments, la distensió, les anècdotes, les tensions, els perills.
També ens regala les cròniques radiofòniques, les converses mantingudes en directe i, en definitiva, les parts pública i tècnica d’aquesta altra fita més o menys complementària d’una expedició històrica,que, segons la definició del metge Ton Ricard tenia molt clares les prioritats:

1 – Tornar a casa sans i estalvis
2 – Fer el cim
3 – Garantir la transmissió per a Catalunya Ràdio
4 – Fer la pel•lícula de l’ascens

Camp base

El llibre és moltes coses a més de la crònica precisa del viatge. És un magnífic llibre de viatges que ens transporta a la realitat que es vivia fa 25 anys a Pakistan. És un estudi sociològic del comportament humà en circumstàncies extremes. És una manera de fer periodisme, pensant que tot és possible i que qualsevol somni es pot aconseguir i, a més i força important, és un llibre que enganxa, que obliga a passar pàgina, quasi com en una novel•la d’aventures, per anar descobrint com avança la trama tot i conèixer el final, cosa que encara té més mèrit.
I mentre us decidiu a llegir-lo, un exercici més que recomanable per a tothom i, més encara per a tots aquells que com jo mateix, vam seguir a través de Catalunya Ràdio el dia a dia emocionant i emocionat de l’expedició, aquí teniu la visió personal de l’autor d’aquest esplèndid relat, Toni Arbonès:

Material

L'any 1988 un grup d'alpinistes catalans d'elit van afrontar el repte d'escalar la segona muntanya més alta de la terra, el K2, de 8.611 m. d'alçada, a la serralada del Karakorum, Pakistan. La major part de l’equip l’integraven escaladors de la primera expedició catalana a l’Everest, que havien fet cim tres anys abans. Catalunya Ràdio va designar al tècnic de so, Joan Gelabert i a mi mateix, periodista, per acompanyar-los i fer-ne el seguiment informatiu per l’emissora. Hi vam anar com dos expedicionaris més, del tot integrats en l’aventura. Durant tres mesos vam narrar el laboriós procés d’una ascensió d’aquesta mena, però alhora la quotidianitat de la vida a l'expedició. Tot des d’un petit estudi de ràdio, al Camp Base, plantat sobre el glaç mil•lenari de la gelera Godwin Austen, a 5.150 m. d'alçada. Aquelles connexions van fer possible que una persona asseguda al sofà de casa seva, a qualsevol lloc del territori on arribés Catalunya Ràdio, pogués parlar en directe amb un alpinista, enfilat als precipicis de cristall i roca del K2, a més de vuit mil metres d'alçada. Malgrat que en aquells anys no existien els mòbils i tots els telèfons penjaven d'un cable. Va ser la primera retransmissió d'una expedició al Karakorum, en directe, via satèl•lit, en tota la història de la radiodifusió mundial. Personalment ha estat una de les experiències periodístiques més emocionants i profundes de la meva vida.


Gràcies Toni.