El Mercat de les Flors, a banda de ser un magnífic aparador de les propostes de dansa que es fan arreu del món, d’un temps ençà també ha agafat un altre repte, el compromís seriós, ambiciós i lloable d’apostar per creadors i companyies de casa nostra, gent que comença o que ja disposa d’una curta però interessant trajectòria per tal de donar-los-hi recolzament i estabilitat, oferint-los-hi un recer segur des d’on crear, créixer i projectar-se arreu.
Aquest seria el cas de Roser López Espinosa. Nascuda a Granollers l’any 1980, és llicenciada en Dansa Contemporània per la MTD de la Theaterschool d’Amsterdam AHK i ha rebut les beques danceWEB-Europe del Festival ImpulsTanz de Viena i una beca d’estudis per al festival Tanz im August de Berlin.

Roser López Espinosa - Lowland

L’any 2006 crea el seu primer solo, The lizard’s skin i des d’aleshores ha col•laborat en altres projectes i ha bastit peces individuals com Còncau II o Miniatura fins arribar a Lowland – Fase 1, la seva primera peça de llarga durada, una coproducció del Mercat creada en residència al Graner, fàbrica de creació La Caldera.

Roser López Espinosa - Before we fall

El muntatge és va presentar ahir a la sala Pina Baush del Mercat i el podreu veure avui dissabte a dos quarts de nou del vespre i demà diumenge a les 7 de la tarda.
Ens comentava Francesc Casadesús, el director del Mercat que la Roser estava molt nerviosa per afrontar aquest primer espectacle de llarga durada (40 minuts), treballat conjuntament amb Guy Nader i amb música d’Ilia Mayer. Un cop vist el muntatge val a dir que no cal que ho estigui gens. És magnífic, magnètic, m’atreviria a dir que hipnòtic, amb la capacitat que només tenen algunes obres d’art d’alt voltatge de crear un fil invisible que manté l’espectador agafat, incapaç d’apartar la retina d’allò que està contemplant.

Roser López Espinosa CONCAU II - Foto: Anna Padrós

La Roser fa servir al programa un text de la poeta Chantall Maillar: “Volar: solo se puede volar con el cuerpo. El cuerpo no es el lastre sino la condición del vuelo. Sin cuerpo no se puede volar. Es necesario el esfuerzo para levantarse del suelo. El vuelo supone el esfuerzo, el aprendizaje. El gozo es la elevación, y luego, la flecha”. I a mi, veure Lowland em va recordar a l’instant una altra peça literària, un clàssic d’això que ara en dirien autoajuda i que aleshores només era bona literatura, una història magníficament explicada, el Jonathan Livingston Seagull, de Richard Bach. La cria de gavina que aprèn a volar, que supera les seves pors, les seves limitacions, que pas a pas aconsegueix perdre el respecte al fet, conèixer la tècnica bàsica, fer-la seva, aprendre a dominar-la, a fer-la treballar amb el control de la pròpia voluntat i, finalment assolir el vol lliure, el joc, la diversió, el plaer i la felicitat.

Roser López Espìnosa - The Lizar'd skin - Foto: Anna Padrós

Això és precisament Lowland, un cant a la superació. Partint del no-res, del buit, de la negació i del desconeixement, forçar cos i ment per aconseguir solcar l’espai amb absoluta desimboltura, sense traves ni físiques ni mentals, arribant a dominar la tècnica de tal manera que es pot aparcar, que se’n pot prescindir. I aquesta potser seria la metàfora de l’espectacle, el cercle que es tanca. Roser López Espinosa aplica al muntatge el que fan ella i el Guy amb el seu propi cos. Formar-lo, dominar-lo, fer-lo treballar a voluntat més enllà dels límits prudents de la normalitat. Aprenen a volar i tu, lligat magnèticament al seu moviment, voles amb ells, formant part de tota la potència que transmeten, fent-la teva, sentint-te part d’aquesta bandada que aspira a creuar el cel amb el batec de les seves ales.
No puc per menys que recomanar-vos que si llegiu aquest post, busqueu un forat per anar avui o demà al Mercat a veure Lowland- Fase 1 de Roser López Espinosa. Segur que heu vist espectacles de dansa més globals, amb més escenografia, amb més recursos, però també estic convençut que n’haureu vist ben pocs amb aquesta capacitat per comunicar emocions, per mostrar el camí que té el cos per anar-se fent eteri, per perdre la por a allò que és desconegut.
Lowland és ple de petits i de grans detalls. Sota el missatge global de dominar la física del vol i fer-la part d’un mateix hi ha també el joc, la parc lúdica, quan els dos voladors comencen a perdre la seriositat i el rigor de l’aprenentatge i es persegueixen tot jugant, somrient, fent-se bromes, mirant d’aconseguir un gir prou hàbil i ràpid que sorprengui el company.

Roser López Espinosa - Foto: Anna Padrós

Sota una senzillesa només aparent, la proposta de la Roser és, i mai més ben dit, d’alta volada. La peça és brillant, màgica, absoluta, rotunda, incontestable, capaç de passar de la intimitat més dolça a la brutalitat més visceral, més crua i més ferotge sense oblidar els instants de joia esclatant i el trànsit per l’ànima mateixa de la felicitat. Roser López Espinosa domina el cos i les emocions i les transmet amb una efectivitat i una força envejables. Un deu, sense dubte! No us ho perdeu, val molt i molt la pena. I apunteu el seu nom a l’agenda, a l’apartat de “mites contemporanis”. Té futur i no trigarà gaire a ser-ho: Roser López Espinosa. És gran, molt gran i donarà molt a parlar, ja ho veureu.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)