A casa nostra som poc generosos amb el record dels mestres, per això aquest any en aquestes pàgines apareix sovint un dels més grans, el poeta de Sarrià, J.V. Foix. Aquest poema és del llibre On he deixat les claus.

J.V. Foix l'any 1908

EL TRANSEÜNT I LA SEVA MEMÒRIA

Rosa en negrors mig oberta,
Palma en la via deserta,
Mar en captiu horitzó;
Penso de nou la figura
I del voler faig usura:
Si tu vas ésser, jo só.
Brosta encesa en tarda morta,
Truc d’embriac a la porta,
Crit amorós dins la nit;
Vull recobrar la paraula
Però el mot se’m torna faula
I em ressona buit el pit.
Estel vençut a prima alba,
Cor d’infants a l’hora malva,
Violetes en esqueix;
Oblido el nom i la cambra,
I segueixo rutes d’ambre
Ignorat de mi mateix.

Maig de 1936