Seguim mantenint viu el llegat poètic de J.V.Foix en aquest any d’aniversari. Del llibre On he deixat les claus, aquest D’ON VINC NI SÉ.

J.V. Foix l'any 1914

D’ON VINC, NI SÉ

D’on vinc, ni sé; però la llum s’agleva
Darrere el port, amb frescors d’atzerola,
En un foscant de veus i de campanes
—Quan brosta el cant a la sal de les portes
I l’insubmís desfibra el lli del llibre.
Un mariner d’ulls clars salva les ombres
Del mur del son, i es perd, amb fressa d’aigües,
Per l’antigor d’una vila d’emblemes.
Ni on vaig, no sé. No só eslau, ni semita;
A l’altra mar les estrelles esquiven
La nit total, i, a la deserta riba,
L’arbre és un clam de blancors despullades.
Cremen els vents la brossalla de l’hora,
I ja una veu m’assenyala el navili
Al moll extrem, amb silencis croates
I adéus d’oblit en un congost de cordes.
I quan salpem, i els gavians s’ajoquen
Al grevolar d’un crepuscle d’exilis
—Sol i enyorat a les palles de proa—,
El foc i el gra fecunden les fronteres.


Trieste, abril de 1933