J.V. Foix segueix sent un referent i aquest any, gràcies a la Fundació que vetlla per la seva obra i el seu record, us segueixo oferint una petita part del seu intens llegat poètic.
Un nou fragment d’aquest dietari d’alt voltatge literari Diari 1918. En aquesta ocasió un text dedicat a Carles Riba.

J.V. Foix l'any 1973 en una imatge de Francesc Català Roca
En percebre de lluny el meu rival que m’esperava, immòbil, a la platja,
he dubtat si era ell o el meu cavall o Gertrudis. En acostar-m’hi, m’he
adonat que era un fal•lus de pedra, gegantí, erigit en edats pretèrites. Cobria
amb la seva ombra mitja mar i duia gravada al sòcol una llegenda indesxifrable.
M’he acotat per a copiar-la, però al meu davant, badat en ple
sorral ardent, hi havia únicament el meu paraigua. Damunt la mar, sense
ombra de vaixell ni de núvol, suraven els guants enormes que calça el
monstre misteriós que et persegueix cap al tard sota els plàtans de la Ribera.

Per a Carles Riba