L’Empar Fernández acaba de publicar una nova novel•la, Sin causa aparente a Plataforma editorial que no és altra cosa que la demostració palpable de la trajectòria ascendent de l’autora. És una novel•la negra diferent, quotidiana, allunyada de les grans trames i dels espectacle pirotècnics. És íntima i de carrer, de sentiments i d’angoixes vitals i aquí radica la dificultat per a fer-la avançar. No és gens fàcil mantenir el ritme, l’emoció i les ganes d’anar endavant quan no fas anar grans efectes i trames d’alta intensitat.
I l’Empar aconsegueix que brilli l’ofici d’escriptora en una trama d’aquelles que “et podria passar a tu” sense necessitat d’anar a ficar el nas al cor de les grans màfies de la droga o del tràfic d’armes. Brillant i directa, t’agafa des del començament i no et permet abandonar. Màxima intensitat emocional i un misteri que, a més de colpir el cos, ataca directament als sentiments.
I per si en voleu més, aquí teniu les paraules de l’autora.

Empar Fernández

“Sin causa aparente” és una novel•la negra que parla del dolor, el desconcert i la falta de respostes que experimenta qui perd una persona estimada que ha decidit, de cop i volta, acabar amb la seva vida sense haver evidenciat símptomes de patir problemes greus. Sempre he imaginat que no trobar una explicació útil, “entenedora”, ha de ser una circumstància terrible, una situació d’una duresa inimaginable i molt difícil de superar. Matias, pare de David, i parella de Raquel des de fa anys, s’enfronta al fet de no tenir cap indici que permeti entendre la decisió de Raquel de llevar-se la vida. D’altra banda el fet de que els mitjans de comunicació tinguin com a norma ètica no parlar dels suïcidis per tal d’evitar un efecte imitatiu (l’efecte Werther) ens fa ignorar sovint les dimensions d’una realitat que policies, bombers i personal sanitari, coneixen de ben a prop.
D’altra banda la novel•la gira al voltant d’una “llegenda urbana”, la dels delinqüents que aboquen drogues de laboratori a la beguda de les joves per tal de sotmetre la seva voluntat. Diverses notícies publicades no fa gaires mesos a la premsa nacional han desvetllat l’existència real d’aquesta pràctica que ha estat verificada en analitzar la sang de noies que han patit violència sexual i que han declarat no recordar res més enllà de la ingestió d’una beguda. De fet des del començament, tant els fets explicats a la premsa com la vida quotidiana més propera, acostumen a estar molt present a les meves novel•les.


Empar Fernández - Sin causa aparente

“Sin causa aparente” és també la primera investigació protagonitzada per un nou detectiu policial, Enric Nasarre, subinspector de la comissaria de Horta-Guinardo. Nasarre és un policia veterà que va enviudar fa pocs anys, que pateix la soledat de qui no vol estar sol i que té una única filla, Irene, per la qual sent devoció. La seva evolució com a policia ha estat molt diferent de la d’alguns dels seus companys de promoció; no s’ha endurit ni ha blindat amb el pas del temps la seva capacitat d’emocionar-se, ben al contrari. Nasarre, que aviat farà els seixanta anys, és un bon i rigorós observador, un investigador astut i un gran coneixedor de la condició humana. És capaç, sense esforç, de posar-se a la pell de les víctimes i, si el cas ho exigeix, dels criminals. Un bon home, sense les extravagàncies tan freqüents a la novel•la negra de qualsevol latitud, i un admirable policia. Un protagonista molt humà que, espero i desitjo, interessi als lectors.

Gràcies Empar

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)