L’editorial Elba segueix mantenint un ritme excel•lent de qualitat a l’hora de publicar llibres. El seu catàleg té lligams poderosos amb el món de l’art i ofereix peces magnífiques. Un dels últims lliuraments és la traducció que la mateixa editora del segell, Clara Pastor, ha fet d’un text del crític i editor de la revista Art international, Michael Peppiatt. En el taller de Giacometti és una aproximació breu, profunda i meravellosa a l’espai creatiu de l’escultor suís, un personatge genial i estrany que, tot i l’èxit, va seguir treballant en un cau de la rue Hippolyte Maindron de París.
El llibre descriu l’espai com una mena de prolongació del mateix escultor i s’enriqueix amb els escrits que Peppiatt va anar recopilant, que feien referència al taller i que provenien de diferents plomes i mirades.
Aquesta és de Michael Leiris: “...parece ser que para él se trataba de algo más que un laboratorio: un apéndice, una prolongación de su persona, era (y podemos decirlo puesto que era claramente parte de él) su caparazón”.

Giacometti amb les seves escultures (foto Ernest Scheidegger)

Aquesta és de Françoise Gilot, una de les parelles de Picasso: “...me sorprendió el grado en que el aspecto físico del lugar recordaba la pintura de Giacometti. Las paredes de madera parecían estar impregnadas del color de la arcilla, casi hasta el punto de parecer construidas con este material”.

El taller de Giacometti (foto Ernest Scheidegger)

I aquesta de l’escriptor James Lord:
Algunas cabezas aquí y allá pintadas directamente sobre las paredes. El suelo de cemento está sembrado de colillas y cerillas calcinadas. Todo está cubierto por una capa de polvo. Hasta la luz es polvorienta”.

Alguns dels grafitis de l'estudi de Giacometti (foto Ernest Scheidegger)

I aquesta és del director Robert Craft que va acompanyar Igor Stravinsky quan va anar a posar coma model per un retrat que li va fer Giacometti:
...pero el desorden le da un aire de desnudez, como el arte que contiene. La habitación es pequeña, con una claraboya en lo alto. Lo primero que llama la atención son los grafitis, porque todas las paredes estan marcadas, garabateadas, pintadas como las de una catacumba o una cueva”.

Taula de l'estudi de Giacometti (foto Ernest Scheidegger)

I per últim, un text escrit per Sartre tot parlant de l’artista:
Giacometti sabe que el espacio es un càncer del ser, que se lo come todo; esculpir, para él, es quitarle la grasa al espacio, comprimir el espacio para drenarlo de su exterioridad”.

Alberto Giacometti pintant (foto Ernest Scheidegger)

En el taller de Giacometti és un llibre és delicat, subtil, una petita joia que mostra el lligam entre el creador i l’espai que utilitza per anar donant forma física i espiritual a la seva obra, una peça de les que val la pena llegir i tenir a la biblioteca i que demostra el magnífic treball d’Elba, aquesta jove editorial barcelonina que ha sabut trobar el seu forat de mercat editant singularitats lligades, sobretot, al món de l’art i de la creació.