Jordi Valls és un dels poetes que cal tenir en compte quan es fa una mirada a les noves realitats literàries de casa nostra. Fa una feina discreta i constant, sense faramalla de sorolls innecessaris, anant directe a l’eix de les coses amb seguretat i detall i, a més, es també un gran dinamitzador de l’activitat poètica.

Jordi Valls - Felix orbe

La seva darrera aportació al corpus d’una obra que va guanyant en poder i en intensitat és Felix orbe, publicat per l’editorial Denes, una col•lecció dirigida per Vicent Berenguer, que recull tot el treball previ d’Edicions de la Guerra i que representa una de les parcel•les més vives i interessants de la poesia actual en català.
El llibre és sòlid i captivador, amb una potència que barreja les percepcions de la mirada amb les de l’ànima, fent que el conjunt sigui un veritable fet poètic que demana ser assaborit amb calma i delectació.
El mateix autor ens ara regala aquesta aproximació personal al seu llibre.

Jordi Valls

Ho confeso, és la meva forma de treballar, no estructuro els llibres des de la idea a la forma, més aviat a l’inrevés. I concretament amb “Felix orbe”no he estat massa conscient, durant el procés creatiu, de cap a on anaven els poemes que més tard confegirien el llibre; arriba un moment en que veus que allò pren forma i que tu n’ets el responsable sense haver-t’ho proposat “a priori”. Es tracta d’anar pactant amb aquells espais foscos de la ment, aquells elements que ens amoïnen, que ens frustren, que ens donen plaer, que ens permeten evocar o simplement que ens provoca hilaritat. En aquest procés que vol pouar de dins a fora, a poc a poc, van apareixent uns ímputs que es van repetint i que són la clau del llibre.
El títol “Felix orbe” –Feliç al món- ofereix moltes pistes sobre els continguts i la seva intencionalitat, la poesia que a mi m’arriba ha d’incitar primer a la intel•ligència i d’aquí derivar a una certa complicitat íntima.
El poema que dóna títol al llibre “Felix orbe” explica moltes coses del poemari, parla d’un llibre amb unes característiques molt definides. El poema té un doble objectiu: fer un homenatge al que ha estat i és per mi el món del llibre, el que ha implicat a la meva professió i afició, i, d’altra banda, una metàfora de la vida que, com el llibre, en passar pàgina trobem que la forma i el contingut es van barrejant en un ámbit de la realitat metafísica del sentit, mentre que la proporció física del llibre ensopega amb una altra realitat més tangible. Així derivem a la comprobació empírica dels límits i la reacció humana davant de la fragilitat que ens suposa aquesta consciència. Debilitat i fortalesa s’enfronten a les misèries quotidianes que ens posen en alerta del perill d’un discurs ètic imperant que la majoria assumim. Tenim clar quin ha de ser el nostre comportament encara que no sempre som a l’alçada del que esperem, de vegades és la circumstància que ens supera o simplement les nostres mancances personals. Malgrat tot, ens queda l’objectiu de la felicitat.


Gràcies Jordi.

Saltamartí Llibres

I per cert, un apunt d’actualitat. El llibre es presenta aquest vespre a la llibreria Saltamartí del carrer canonge Baranera, 78 de Badalona. Li farà els honors el també poeta Martí Noy.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)