Fa sis anys, amb Pere Granados com a regidor de Cultura de l’Ajuntament de Salou i Josep Maria Guinovart com a tècnic, naixia el projecte d’editar un llibre amb motiu de la festa de Sant Jordi.

Salou


Vaig rebre una proposta inicial de recopilar textos històrics que parlessin de Salou i la meva contraproposta va ser la de fer un recull amb textos inèdites, amb històries creades de zero que tinguessin la capital de la Costa Daurada com a eix. Una proposta arriscada que Granados i Guinovart van acceptar amb entusiasme, demostrant que l’exercici de la política no ha d’estar barallat amb el risc, els projectes diferents i la possibilitat d’equivocar-se.


Salou

Des d’aleshores ha plogut molt (i aquest hivern més que mai) i les coses han anat canviant. Tots som sis anys més vells, el Josep Maria torna a portar la part cultural de l’Ajuntament després d’un impàs i el Pere ara és l’alcalde. Però el bagatge són sis dies de Sant Jordi amb llibre, 36 històries que giren al voltant de Salou o el tenen com a escenari més o menys evident i una realitat que, mirada amb la perspectiva del temps, és sòlida i potent.


Salou

A l’estil de les grans capitals del món, Salou comença a tenir un pòsit literari, una literatura que parla de la ciutat de manera directa i concreta. Autores i autors de tota la geografia catalana s’han acostat a Salou, l’han pogut descobrir o han tingut una oportunitat d’or per explicar els seus records o les seves vivències.
Així les coses els “sis pre-textos” s’han convertit en un insòlit i magnífic pretext per anar fent literatura al voltant d’un indret. La geografia de Salou marca el primer pas i després, com sempre passa, apareix la vida, que al cap i a la fi és la única via per a fer literatura.


Salou, sis pre-textos 2010

Sigui com sigui, Salou és un magnífic catalitzador literari.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)