NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Seguim el fil de l’amor, i si seguim el tòpic carrincló, ara que s’acosta la primavera és un bon moment per a fer-ho, però la realitat és que aquí hi ha el treball inèdit d’una sèrie de poetes d’alt nivell, joves i consagrats que ens regalen la seva personal visió d’aquest sentiment. Avui rebem a Jordi Nopca. El seu primer vers és deu haver estat culpa de l’avió


Jordi Nopca


deu haver estat culpa de l’avió
o de la ferralla dels microones escampats pel bosc
l’amor em vessa pels ulls
i diu: ei, ja hi som
–una altra vegada–

(amb els genolls plens de crostes
i les ungles pintades de fang)

havia de ser fàcil
havia de ser, sobretot, net
llavors,
d’on han sortit les estalactites?
punxen més que certs llibres
piquen més que tu


Gràcies Jordi