NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Un nou poema que busca les claus de l’amor i que se suma a tots els que ja formen part d’aquesta antologia que cada dia que passa s’enriqueix amb noves i saboroses aportacions. La d’avui és de David Caño i es diu Encontre fortuït.


David Caño


Eres tot allò que els teu pares
mai no haurien volgut que fossis,
i per això t’estimava.

Les tenebres del barri s’ocultaven dins aquesta cantonada grafitada,
plena de pancartes i consignes punxegudes
clavades als ulls atemorits de tants veïns
que amb la constància insubornable de la vellesa
van oblidant tot el que algun dia pogué ser.

Ara et veig ballant amb el got de cervesa a la mà
i declamant als déus esquizofrènics el teu amor
cap a la mort bentrobada al carreró més fosc
d’una matinada perillosa, verge negra
els meus desitjos a les palpentes intentaven penetrar
la teva aurèola amb regust de marihuana, la boira
com una ressaca rutinària en plena autodestrucció.

Eres tot allò que els teus pares
mai no haurien volgut que fossis,
de què serveix tanta formació?
els teòrics de la història classificats a les prestatgeries de la resignació,
l’Acció com llàgrimes familiars davant un jutjat de guàrdia,
com les fotografies a les pàgines d’un diari retallat i esgrogueït
dins la carpeta de la nostàlgia putrefacta,
no vaig fer la gran foguera, he de confessar-t’ho,
ja ho veus, vulgar fins el final.

Per això t’estimava.

El temps regalima sobre aquesta taula desconeguda,
l’amor també pot ser un record
o els talls semivoluntaris de l’autoflagelació ridícula,
és el que té la manca de perspectives,
el futur emmirallat per la grandesa d’un passat mediocre,
la DERROTA,
això és tot el que jo et puc donar.


Deies que t’agradaria conèixer-me?



Gràcies David.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)