Si la poesia fos un concepte més pragmàtic, semblant a, posem per cas, l’enologia, podríem assegurar sense por que aquest 2007 és una anyada espectacular. I això que només portem dos mesos beguts. Fem una miqueta de repàs. Nura, de Ponç Pons, que va sortir amb els últims compassos del 2006; Poesia 1979-2004, de Pere Rovira; Llast, de Narcís Comadira; Casa de Misericòrdia, de Joan Margarit i Centre de brevetat, de Feliu Formosa. Qualsevol d’aquests llibres ja justifica un any d’edició. Tots junts són realment com per patir una sobredosi de satisfacció poètica.

Feliu Formosa

Centre de brevetat és també un centre de gravetat, fent bona d’una banda aquesta concentració que ha aconseguit Formosa i també la capacitat d’atracció, aquesta manera de xuclar l’atenció i al voluntat amb uns poemes contundents, sense escletxes, basats en l’observació pura i filtrats per la capacitat de narrar que només tenen alguns (pocs) poetes de raça com ell.

Com tot bon llibre de poesia, Centre de brevetat és difícil d’explicar i, com sempre, el que cal fer és deixar-se arrossegar per la força de les imatges, pel poder dels pensaments, per al potència dels suggeriments. N’hi ha arreu, a cada poema, a cada vers, a cada paraula. És la grandesa dels mestres.

Centre de brevetat - Editorial Meteora

En la distància

Em reconforta la forma
que han pogut anar adoptant
les paraules dintre meu
per poder-te dir ¬–i ja és prou¬¬–
que el setze d’octubre del
mil nou-cents noranta-dos,
em vas permetre intuir
allò que pot ser la vida.

I no he deixat de pensar-hi
tot suposant, esperant
i creient que aquesta imatge
que després ,’he fet de tu
no és distancia de tu
malgrat totes les distàncies.

I no deixo de nodrir
amb tendresa la nostàlgia.