Un poema d’impacte, de sotrac, de terratrèmol de sentiments. És Tramvia, del llibre Casa de Misericòrdia i també la demostració del perquè Joan Margarit és un dels grans.

S’ha fet de nit. Sota la pluja, els cotxes
tornen als seus garatges. El meu pare
mai no va tornar en cotxe.
Amb sabates de goma i gavardina,
baixava d’un tramvia, dels de ferro
que encara fan soroll al meu cervell.
Tornava sempre i jo no sé tornar
on és la meva filla.


Joan Margarit