El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Nick Cave i els The Bad Seeds en directe al Koko interpretant el "Where The Wild Roses Grow" amb la col·laboració de Kylie Minogue.




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

22/07/2014: Wish you were here

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Una de les peces més delicades dels Pink Floid, convertida quasi en una balada acústica. David Gilmour, desendollat i en directe amb el "Wish you were here".




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
El saxofonista Xavier Pié i el guitarrista Miguel Alberto Cruz Carmona MACC, acaben de publicar Rutes, una delícia d’aquelles que apareixen molt de tant en tant i que s’acaben convertint en un referent a l’hora de parlar de coses ben fetes des del començament fins el final.

 Rutes – Xavier Pié i MACC

Tots dos tenen trajectòries personals dilatades i interessants, camins que també s’han creuat en més d’una ocasió i que, si no em falla la memòria, van començar a mitjans de la dècada dels 80 a l’ombra dels primers treballs del grup Els Pets. A partir d’aquell moment han dut carreres professionals diverses però s’han anat trobant i posant en comunió guitarra i saxo en un procés experimental que ha anat creixent amb intermitències i ganes d’explorar nous territoris. De totes maneres, tinc la sensació que mai com fins ara no havien aconseguit un grau de comunió i de perfecció tan elevat, que mai com ara havien treballat amb aquesta intensitat, amb aquesta qualitat i amb aquesta capacitat hipnòtica que té “Rutes”.
Qui sap, potser és la suma de dues madureses personals i professionals, potser és la conjunció màgica dels astres o la consecució de molts anys de treball íntim i dur, però “Rutes” és una meravella des que comença fins que acaba. En el seu afany per experimentar, per obrir nous camins, Pié i Cruz han abordat al llarg de la seva trajectòria reptes més o menys esquerps i complicats que han assolit amb desigual fortuna, però veient aquest disc, tot el que han fet fins ara mereix la pena i es justifica sense cap pal•liatiu. Si tota la saviesa acumulada ha servit per arribar fins aquí, no hi ha cap dubte que el camí ha resultat fructífer, ric i gratificant.

Xavier Pié i MACC en concert

“Rutes” podria ser qualsevol cosa que volgués ser: la banda sonora d’una gran pel•lícula, el so d’una vida, les onades d’un sentiment, els batecs d’una existència, l’alenar d’una respiració que no s’esgota, el ritme d’una passió que creix a cada moment. I amb una certesa, qualsevol cosa que sigui o que vulgui ser serà absoluta, rotunda, majestuosa i aclaparadora. MACC i Pié, Pié i MACC han aconseguit un deu i un déu. Tancar els ulls i explorar cada nota, cada gir, cada inflexió és un exercici que ens acosta a la puresa, a la màgia dels moments únics, que ens situa en un terreny on tot es possible, on la vida canvia les seves coordenades, s’allargassa i ens transmet una delicada concepció del tot, ens capbussa en un univers líquid i dinàmic que ens embolcalla i que ens fa canviar a millor.
“Rutes” és un disc ple de matisos, d’arguments, de converses, d’estructures, de paisatges, de viatges, de transformacions, de delicadeses, una màquina perfecta i monumental amb la capacitat de ser passat, present i futur, d’esdevenir etern sense deixar de ser actual, sense perdre els referents, les bases i la història. “Rutes” és un disc madur, lluminós i, sens dubte, imprescindible.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

26/06/2014: Wilco

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
One Sunday Morning en directe al Civic Opera House de Chicago






Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
No fa pas massa, Nereida Fau ens sorprenia amb “El Norte magnético”, un disc de 5 cançons que havia treballat sota la producció de Suso Saiz i amb el violoncel d’Ester Congost.
Ara torna a la càrrega amb “El regreso”. De moment, aquí teniu el vídeo oficial amb la peça “El tejado”, dirigida per Le Mask.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

18/02/2014: Birdy - Wings

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
La discogràfica barcelonina La Buena Aventura Musical acaba de publicar “El norte magnético", el primer treball en solitari de Nereida Fau. La Nereida Cerdà prové del grup Los seis días, que van publicar un parell de discos, “Lunes” i “Jueves”, aquest últim amb la producció d’un dels músics i productors més interessants del panorama musical estatal, Suso Saiz, un personatge vinculat a les propostes més elegants i el•laborades que van sorgir de tot el rebuf de la “movida madrileña”.
I en aquesta nova proposta, la Nereida presenta 5 cançons com a pròleg del que serà el primer LP que veurà la llum ben aviat. I compta amb dos aliats d’excepció, el violoncel d’Ester Congost i la producció de Suso Saiz ,per donar forma i brillantor al conjunt.

Nereida Fau - El norte magnético

La primera passada a vol d’ocell pel disc m’ha transportat als millors moments d’una època on es van començar a posar els fonaments del geni creatiu i intuïtiu de Saiz, grups i intèrprets de característiques especials que van anar sorgint després de l’esclat passional de la “movida”. Propostes acurades, estètiques, plenes d’innovació, de qualitat i de detalls que Suso feia brillar com ningú.
Aquest “El norte magnético”, és això mateix, un pont en el temps perfectament contemporani i a la vegada etern. Les cinc cançons, molt personals i molt diferents entre elles, són una mostra, un tastet del potencial immens de la Nereida. Són temes que fugen del pop fàcil i sense sentit, no són en absolut melodies enganxoses de les que es queden després de la primera audició però que no aporten res més que un moment d’eufòria sonora. Són artefactes contundents, captivadors, càlids, dinàmics i ben construïts que demanen complicitat, dedicació, proximitat i alguna cosa més que passar l’estona escoltant música sense cap objectiu. És la veu de la Nereida, plena de matisos, de suggeriments, de premonicions i de fons les notes greus del violoncel de l’Ester, aportant malenconia i clímax al conjunt.

Nereida Fau

La recompensa és immediata i molt, molt gratificant. Són petites simfonies absolutes, plenes de matisos, de petits detalls, de missatges subtils, de sorpreses constants que s’encadenen per anar bastint un edifici d’una solidesa absoluta. És tancar els ulls, sospirar, deixar-se arrossegar per un mur de sonoritat ben treballada, per la rotunditat aclaparadora de les lletres i per una manera especial d’interpretar-les i esperar que aquest nord magnètic ens xucli amb la seva atracció delicada i irresistible.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

30/11/2013: Carmen Villain

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
He's Alright (Live from The WiMP Container)



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

28/11/2013: Carla Morrison

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Carla Morrison - Eres Tú



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

30/09/2013: Emmylou Harris

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
The Boxer (From CMT Crossroads)



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


Entrades següents | Entrades anteriors

Enllaços patrocinats