El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Que es trobin dos creadors brillants no pot ser mai altra cosa que un motiu d’alegria i un presagi segur de bons moments i aquesta màxima no és una excepció en el cas del saxofonista Xavier Pié i del guitarrista Miguel Alberto Cruz Carmona MACC.
Fa tres anys ja van certificar aquesta comunió creativa en un disc brillant, “Rutes”, on exploraven molts camins, on apuntaven moltes possibilitats, on mostraven moltes realitats. Des d’aleshores han seguit treballant junts, fent concerts, trepitjant carretera, compartint neguits i aspiracions i això, quan es fa des d’aquesta posició de potència creativa i de llibertat mental absoluta es converteix sempre en una màquina poderosa que, per força ha d’acabar mostrant els seus millors engranatges.

Xavier Pié (Fotografia: Miguel Ángel Salor)

I la demostració fefaent és el segon disc d’aquest duet de personalitats úniques. Pié i MACC, MACC i Pié han donat forma a “Connexions”, una autèntica evolució en aquest camí conjunt que creen cada dia. Si “Rutes” apuntava moltes idees i anava obrint un sucós ventall de possibilitats, “Connexions” és la concreció contundent d’alguna d’aquestes opcions i és una bona guia del futur musical que es pot esperar d’aquesta parella singular.
Vuit creacions centrades en la conjunció d’elements, en una manera de treballar que va creant bases i estructures que creixen, que es multipliquen, que es ramifiquen. Són cançons que cal assaborir amb calma, descobrint el seu funcionament, els equilibris interns, els lligams que els dos músics estableixen en cada moments, les fluctuacions dels ritmes i de les melodies. “Connexions” vindria a ser quasi com una llarga i enriquidora conversa amb dos amics que es complementen, que són capaços d’exposar les seves idees, la seva professionalitat, els seus sentiments, les seves emocions i les seves anècdotes d’una manera fluida, una conversa que, de vegades és subtil, quasi íntima, xiuxiuejada a cau d’orella i d’altres alça la veu, sense enfadar-se però fent-se sentir, exposant amb convicció tot el que cal explicar.

Xavier Pié i Miguel Alberto Cruz MACC (Fotografia: Miguel Ángel Salor)

“Connexions” és un bon títol, un títol que agafa nous sentits a mida que avances en el descobriment dels temes que formen el disc. De fet, reflecteix a la perfecció aquesta consonància entre dos músics inquiets que han apostat fort per un objectiu concret, renunciant als seus mecanismes estrictament personals per dedicar-se en cos i ànima a fabricar un artefacte insòlit, trencador, avançat i molt, molt sòlid que en cap moment els eclipsa com a unitats i que, per contra, els fa créixer de manera exponencial com a creadors capaços de trencar amb les barreres físiques i mentals i anar sempre molt més enllà dels límits establerts.
Sigui com sigui, el disc és una meravellosa demostració pràctica que posa de manifest que la creativitat, la força i la capacitat de sorprendre no són patrimoni exclusiu de les grans produccions estrangeres i que a casa nostra hi ha gent capaç de treballar sense descans per tal de mantenir el nivell molt alt. I no hi ha dubte que Miguel Alberto Cruz MACC i Xavier Pié tornaran a la càrrega i més tard o aviat tornaran a fer un altre salt mortal en forma de tercer disc que ens tornarà a impactar, que tornarà a demostrar que sempre hi ha camins, que sempre hi ha possibilitats d’establir noves connexions.

Miguel Alberto Cruz MACC (Fotografia: Miguel Ángel Salor)

I per arrodonir tanta creativitat, unes magnífiques fotografies que recullen una de les actuacions d’aquest duet sensacional. Són obra del fotògraf Miquel Ángel Salor i també són una meravellosa mostra d’una particular, càlida i especial manera de mirar el món a través d’un objectiu.




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Reconec d’entrada que ja no mantinc el ritme trepidant de coneixement musical de fa uns quants anys, quan allò era una mica feina i molt de passió, però encara m’agrada descobrir noves propostes i, sobretot, em fascina quan una cançó, un disc, un cantant o un grup m’atrapa, em captiva i em porta a actuar com un adolescent engrescat i emocionat, repetint les cançons una vegada i una altra. No passa sovint, però passa i, de fet ha passat ara.

La puerta giratoria - Invisible Harvey

Ja sé que molts de vosaltres direu que vaig tard, que un grup que va publicar el seu disc a mitjans del 2016 no té res d’actualitat, però no vull parlar d’actualitat, vull parlar de qualitat, de sentiments, de sensacions, d’aquelles obres que són absolutament rotundes, que viuen (o haurien de viure) fora del temps si no fos per aquesta dictadura tràgica del moment que sembla guiar tots els nostres actes i tots els nostres gustos i que ens fa viure a la màxima velocitat i on les coses, de vegades moren quasi abans de néixer.

Dimas Rodríguez

El disc és diu “La puerta giratoria”, el publica El Genio Equivocado i el signa Invisible Harvey. Arribats aquí, els més veterans o els més cinèfils ho relacionareu ràpidament amb aquella pel·lícula de l’any 1950, dirigida per Henry Koster i interpretada per James Stewart en el paper d’Elwood P. Dowd un home bondadós, que ajuda tothom però que va a tot arreu acompanyat d’un gran conill imaginari de nom Harvey, cosa que no agrada gens la seva família que opina que li cal tractament.
Doncs bé, Invisible Harvey és el projecte musical més personal de Dimas Rodríguez, músic, guionista de recordats espais televisius, realitzador de cinema i que s’ha revelat com una veritable màquina de fabricar pop oníric i captivador. De fet, si heu vist la pel·lícula us resultarà fàcil traçar paral·lelismes i establir associacions ràpides i directes. Les cançons d’Invisible Harvey respiren la tendresa embriagadora i quasi naïf del personatge d’Stewart i la seva personalíssima relació amb el conill imaginari. El Harvey de Dimas Rodríguez és fantàstic i meravellós i està carregat d’això mateix, de fantasia i de meravelles.

Invisible Harvey

Comencem. D’entrada les cançons de “La puerta giratoria” són petites grans històries. Petites de mida, descàrregues pop directes i immediates però grans en contingut i en emocions. Amb la idea de construir peces que, en realitat siguin històries, siguin pel·lícules de curta durada, Invisible Harvey proposa una successió de ficcions encadenades on no costa gens entrar-hi, deixar-se endur per les onades sonores i per la potència de les històries, d’aquestes postals vives i poderoses, plenes de vida, de ficció i de reflexió.
Lletres molt treballades, acurades, que posen de manifest les contradiccions de la vida o aquells moments carregats d’introspecció que ens porten a aïllar-nos de tot, peces plenes de simbolismes i d’imatges fàcils de transformar-se en un clip mental que de seguida agafa vida pròpia, creix i s’escampa, convertint-se en un paisatge on no hi ha tòpics, on tot lliga a la perfecció, sense fissures, sense pertorbacions que trenquin la unitat del conjunt.
Dimas regna amb solidesa en aquest projecte personal, posa la seva veu personalíssima al servei d’una màquina capaç d’edificar muralles sonores d’una bellesa i d’un magnetisme lluents, eteris, barrocs i a la vegada directes i colpidors. Les cordes del violí de Joan Gerard Torredeflot i del violoncel de Núria Maynou creen onades embriagadores, escampen un perfum que xucla, que impregna allò que toquen d’unes emocions intel·ligents i càlides. L’efecte global transmet una estranya sensació de cinema, és a dir, la conjunció d’unes històries que és fàcil imaginar acompanyades d’una banda sonora d’aquelles que t’impulsen, que et mantenen aferrat a la cadira, que et fan volar, plorar, riure, emocionar sense pauses, sense treva. Les cançons d’Invisible Harvey són tot el contrari d’aquesta invisibilitat i es converteixen en meravellosos escenaris plens de vida i sensacions literàries, honestes, d’una solidesa pop incontestable i amarades d’un optimisme intel·ligent, culte i, sobretot, encomanadís.

Dimas Rodríguez, Joan Gerard Torredeflot i Núria Maynou

I a mi, personalment, tot el conjunt em transmet una agradable sensació de complicitat. D’entrada, el to de veu del Dimas, quasi com si un amic t’estès xiuxiuejant a cau d’orella les seves últimes aventures en un ambient d’aquells on saps del cert que la mentida no és possible i que tot el que t’expliquen és una veritat absoluta que no es pot ni discutir. I per arrodonir-ho tot, el conjunt sonor, aquesta treballadíssima i honesta estructura que sembla sorgida de la col·laboració íntima d’un brillant creador pop i d’un polit constructor de músiques d’ambient dels anys 50.
Res, si coneixeu Invisible Harvey sabreu a la perfecció de què us estic parlant. En cas contrari, esteu trigant força a descobrir aquesta impressionant col·lecció de cançons boniques (amb tota la grandesa i profunditat del terme bonic), aquesta sèrie d’hipnòtiques peces destinades a ser pop de culte, a convertir-se en trets a l’ànima sense cap condicionant ni de temps ni d’espai, bàlsams atemporals i farcits d’imaginació i de detalls.

Dimas Rodríguez (Foto: David Ruíz)

I una confessió final. Jo, que ja era tot un expert mirant sostres, d’un temps ençà ho faig sempre amb la meravellosa música d’Invisible Harvey.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

15/06/2016: Namina

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Ja tinc clar que vaig tard, però acabo de descobrir una cantant espectacular, una veu prodigiosa, vellutada, profunda, d'una intensitat tan corprenedora que escoltar-la posa la pell de gallina.
Això és diu "Orlando" i ella Namina (Natàlia Miró do Nascimento)



M'he quedat enganxat!

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

19/03/2016: El pare Flores

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Una mirada peculiar i diferent a aquest invent comercial del Dia del Pare. "Al son del tambor" la cançó d'una filla, Rosario, dedicada a un pare, un pare que ho va ser per partida doble, d'una banda del creatiu i fascinant clan González Flores i de l'altra de la rumba catalana, la nostra música més viva i vibrant.
Aquí teniu la Rosario Flores amb aquest regal de cor al seu pare, el grandiós i mític Antonio González "El Pescailla".



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

04/03/2016: Delafé

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Un avançament del primer disc de Delafé. Es diu "La fuerza irresistible" i és el fruit de la col·laboració amb Dani Acedo. L'ha enregistrat Paco Loco a Puerto de Santa María i s'ha acabet de barrejar a Nova York sota la tutela de Tim Latham. El primer tastet és aquesta peça que combina a la perfecció tots els estils i els conceptes que estima Oscar D'Aniello i que ja treballat amb bandes anteriors.
Aquesta vegada, l'estil es sublima i es fa més urbà, més metàl·lic, més fosc, més directe.





Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Ha mort Paul Kantner, el guitarrista i una de les ànimes dels Jefferson Airplane, psicodèlia en estat pur.

Un record en viu, en una de les seves mítiques aparicions a Altamont, l'any 1969.







Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Una de les peces més populars de Mario Biondi, "This Is What You Are". El músic italià actua demà a Barcelona, al Jazz Festival.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

01/10/2015: Petits camaleons

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
L’Ajuntament de Sant Cugat té a punt una nova edició dels Petits Camaleons, la quarta cita del festival de música pensat per als més menuts i que es pot viure i gaudir en família, una fórmula original i d’èxit. Els dies 3 i 4 d’octubre, l’avinguda Pla del Vinyet serà el punt de trobada de petits i grans disposats a gaudir d’una col•lecció de grups difícil de trobar i a l’alçada dels grans festivals. Els Pets, Blaumut, Ramon Mirabet, Sanjosex, Teràpia de Xoc, Cris Juanico, Coriolà, Riu, Senior, Lluís Coloma, Guillem Roma, Marion Harper, M-Clan, Els Catarres, Joan Miquel Oliver, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, In Crescendo, Joan Rovira, Germà Negre, Amadeu Casas o Èric Vinaixa, entre d’altres.

Petits camaleons

Es pot seleccionar un grup d’artistes de primera fila (agrupats per colors) i en funció del horaris comprar les entrades corresponents. A banda, el festival ofereix la possibilitat de gaudir de molts altres concerts, (enguany n’hi haurà 16 dirigits als nadons, una experiència ben singular) sonoritzats a un volum adequat i també punts on menjar, exposicions, un chillout on relaxar-se, zona comercial, rodes de premsa obertes, concursos i un espai de signatures on acostar-se als ídols de tu a tu, sense oblidar en cap moment un esperit pedagògic

Petits camaleons

Els Petits Camaleons és una magnífica i original manera d’acostar la música en directe als més petits de la casa, gaudint dels plantejaments i els rituals dels concerts en viu, habituals en el món i en l’oci dels adults i, fins ara, complicats d’aplicar a l’univers adolescent. Els concerts no superen la mitja hora, una durada molt adient per mantenir l’atenció en tot moment i també porten implícita una gran mobilitat que converteix el festival en un flux constant d’opcions i de sorpreses de tota mena.
I un detall important, els menors no podran entrar sense un adult, però els adults tampoc no podran entrar si no els acompanya un menor.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Sóc conscient que, molt probablement, vagi tard, i que descobrir ara una cançó del 2011 és no viure gaire al dia i atemptar contra els principis bàsics d'aquesta actualitat fugaç i efímera que ens guia els passos a tots, però també parteixo de la base que les bones obres no pertanyen al temps i que qualsevol moment de la vida és bo per descobrir-les, assaborir-les i recomanar-les.



Així que aquí teniu aquesta magnífica cançó "Tot recordant (El Bola)", una creació del músic i escriptor Jordi Boixadós que pertany al disc "Jocs de rol", editat l'any 2011 per la discogràfica de Terrassa Temps Record.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
El vocalista de jazz Gregory Porter en directe amb un dels seus grans èxits. "Hey Laura", una peça ideal en un dia com avui i que pertany a l'àlbum"Liquid Spirit" que li ha fet guanyar un Grammy.




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats