El Blog de Jordi Cervera

29/04/2013: Roser López Espinosa

Categoria: Dansa
Escrit per: Jordi Cervera
Després d’embadalir-me amb el magnífic i magnètic Lowland, la primera coreografia llarga que Roser López Espinosa presentava al Mercat de les Flors, em van quedar molts interrogants, moltes emocions, moltes sensacions per voler descobrir. Em vaig quedar amb ganes d’explorar les bambolines de l’espectacle, l’ànima de la creació, els camins que porten al punt clau, els dubtes creatius, la conversió de les idees en moviments, dels moviments en històries, de les històries en clímax escènic. I res millor que parlar-ho amb la mateixa Roser que, sens cap dubte, és qui millor coneix tots aquests sentiments que es creuen al darrere de Lowland . I un dia força adient per fer-ho públic pot ser aquest Dia Mundial de la Dansa.
L’espectacle, amb música d’Ilia Mayer i la col•laboració directa de Guy Nader reflecteix la recerca del moviment, en un procés que íntim i subtil que, trasplantat a la dansa, es converteix en un camí complex que val pana esbrinar i resseguir per arribar a comprendre la veritable magnitud de tot el que s’amaga en aquest camí creatiu que hi ha al darrere d’un espectacle on res no és senzill, fàcil ni evident.

Lowland RoserLópezEspinosa FotoAlfredMauve

“Lowland va arrencar de diferents maneres. Per una banda tenia moltes ganes de treballar certs exercicis de composició”. En aquest sentit i en aquesta línia de treball, la primera escena, l’arrencada de l’espectacle ja representa el primer punt àlgid, el primer impacte al públic. La sorpresa inicial dóna pas a la fixació i després a l’esclat. “Volia treballar una composició minimalista, el tema de les petites variacions. En certa manera ja havia utilitzat aquesta estratègia a The lizard’s skin, tot i que allí estava plantejat d’una manera més intuïtiva mentre que aquí va ser molt més conscient ja que jo, entre altres coses, venia de la retrospectiva de l’Àngels Margarit i també del muntatge Corol•la de Kolbebasar, que era minimalisme pur, una hora comptant en passos de cinc”.
Aquest espectacle li va representar un xoc directe, una manera molt diferent de treballar que ella no havia utilitzat mai d’una manera tan estricta. “Hi va haver alguna cosa que em va fascinar i vaig voler provar cap on ho podia portar jo i d’aquí va néixer la idea de la primera escena, com deconstruir un moviment i com anar-lo muntant de nou”. L’escena permet a l’espectador anar observant i descobrint totes les escenes del moviment d’una en una i després totes en conjunt en una seqüència que magnetitza i que ja predisposa a seguir la resta de l’espectacle amb absoluta devoció. “M’interessava saber com podia organitzar una composició, amb música, un element únic, diferents variacions i portar-ho al límit de manera que es sentís que tot anava canviant però que seguia sent el mateix tema”.
Un altre dels aspectes fonamentals del muntatge que sorprèn per la seva potència visual és el moviment, l’acceleració. “Tenia ganes de treballar amb velocitat i posar-me algun repte físic a nivell d’esport i de resistència, de saltar, d’arribar al punt àlgid, perquè amb les altres peces havia treballat el moviment d’una manera molt específica però amb molta més pausa i aquí tenia ganes d’estamina, de pura resistència física”

Lowland RoserLópezEspinosa FotoAlfredMauve

I en l’aspecte teòric, un dels punts fonamentals a l’hora de bastir l’espectacle, té molt a veure amb un text de la poeta Chantal Maillard sobre el fet de volar. “M’interessava el tàndem de plaer i esforç i aquestes dues idees van coincidir amb l’època de les migracions dels ocells i vaig començar a sumar-ho tot”.
Es tractava doncs, d’ajuntar les dues interpretacions, els dos conceptes quasi oposats i de mirar de trobar el punt d’equilibri. “D’una banda la concepció minimalista, amb tot el que representa de rigorós i de l’altra la fascinació per un imaginari que denotava llibertat”. I si bé és cert que volar és una vella aspiració humana que sempre associem a la llibertat absoluta també “suposa un esforç titànic dels animals. Volar és una repetició, un moviment que avança, que progressa a base de repetir-se”.
La fascinació de volar i el treball constant són dues idees conceptuals que s’ajunten i que van creixent de manera paral•lela. Superació física i repte amb la idea d’anar quadrant les dues coses. “Jo encara estic aprenent i encara em queda molt per aprendre. Fins ara he treballat per associació. Hi havia tot un mapa conceptual del projecte i també la idea base que tinc quan començo un treball. En aquell moment sempre tinc la sensació que se cap on vull anar, però durant el procés van passant coses que són molt més fortes i màgiques que la primera idea i tot varia”.
En aquest treball concret, partint de la idea de volar van anar sorgint idees com la mecànica, la repetició infinita del moviment de batre les ales i també la idea de dominar l’espai, de planejar, de seguir i de traçar trajectòries. “Es tractava de, sense perdre el contacte amb el terra, suggerir aquestes corbes que dibuixen els ocells i, per altra banda també hi havia la idea del moviment conjunt, dels estols d’ocells, que es belluguen sense xocar, seguint rutes concretes, fixes i a la vegada molt dinàmiques”.
I de fons també la idea del paisatge, de la limitació, de buscar aquest moviment que implica la llibertat mateixa, “treballant els límits físics, amb els braços fixats pels colzes o amb els dos ballarins limitats per una unió de mans i també moltes altres idees que també vam treballar en el decurs del projecte i que s’han quedat al calaix”.
Amb dues línies tan oposades com són la purament física i la molt més espiritual del missatge de volar en llibertat, es tractava de no perdre’s pel camí, de cercar un lloc comú on trobar l’eix de la comunicació, “personalment m’haig de fascinar per poder-li dedicar hores a una idea però, a més, també cal tenir un ingredient extra que fascini a qui ho mira i per això la mirada externa és molt important durant tot el temps de creació”. La Roser, en aquest sentit, compta amb un seguit de gent de confiança que valora els materials i que pot aportar un punt de vista menys implicat, més allunyat del treball interior i, per tant, amb capacitat per aportar aquest ull exterior i crític i per arrodonir la seva pròpia mirada íntima que, a causa de l’alt grau d’implicació amb tots els processos, pot no arribar a ser tot el freda i imparcial que caldria a l’hora de valorar els punts aconseguits aportant, a més, complicitat i rigor.

CÒNCAUII RoserLópezEspinosa FotoAnna Padrós

Un factor bàsic en la manera de treballar de la Roser és el risc, plantejar-se i mirar d’assumir reptes que no sap d’entrada si seran assumibles, allunyant-se del conformisme i de les accions conegudes i repetides per anar cercant la sorpresa, primer la pròpia i després l’aliena. “A cada peça em faig una llista de coses que no he fet mai i que vull intentar. A Lowland em volia posar un repte molt físic. Anar al límit de la meva resistència, mirar de superar les meves pròpies limitacions.”. I més enllà d’això també hi ha una via de comunicació que s’estableix en dos nivells, el resultat global del muntatge però també en els petits detalls que el formen. “Volia descobrir eines noves, un vocabulari concret per a cada gest que sorgís a partir de les improvisacions i s’anés convertint en la projecció d’un imaginari concret”.
I tot i que sigui una obvietat, la seva eina de treball és el cos, un cos que té uns recursos i unes capacitats no sempre conegudes ni explorades que cal descobrir o potenciar. “El cos és ple de paisatges i cal anar-los fent evidents. Si li permets fer-ho, el cos imagina i és capaç de generar melodies pròpies i de moure’s de maneres molt diferents. És tracta, a més, de suggerir sense imitar, no representar res, crear moviments determinats que donin la idea que persegueixes sense copiar-la”.
Una mostra concreta d’aquest plantejament és precisament la idea del pes mort, absolutament contraria al concepte de volar i, per contra, element fonamental a l’hora de presentar aquesta contraposició. Gestos i treball intens per aconseguir que el públic vegi dos ballarins que, acompanyats per la música volen generar la idea de viatge però que en cap moment pretenen ser ocells, aquesta és probablement una de les grandeses. No s’imita res, es suggereix, es transmet la idea però sense còpies impossibles. Lowland es converteix així en una meravellosa suma de potència, d’imaginació, de rigor, de detalls, de suggeriments, de coses mínimes que se sumen per anar-nos transportant cap a una idea sublim, la de volar, aconseguida a base de resumir molta informació prèvia, d’anar depurant tots els elements fins portar-los al punt òptim d’equilibri i d’essència.

MINIATURA RoserLopezEspinosa PhotoYoannam

En aquest sentit, tot l’entorn es prou despullat com per poder aportar encara més valor i èpica a tot allò que veiem. Una il•luminació mínima i molt ben pensada i treballada, un vestuari pràctic i gens cridaner i una música vitalista i magnètica formen l’eix i el coixí de l’espectacle, el nucli d’aquests materials que parlen, que mostren la seva força i que acaben lligant una globalitat perfecta.
Aquest primer espectacle llarg de Roser López Espinosa és, sens cap dubte, la consolidació d’una carrera artística que promet regalar-nos molts moments inoblidables. Mentre segueixi treballant així, la ballarina i coreògrafa aconseguirà que les papallones a l’estómac que necessita per saber que una idea li funciona es transmetin també als espectadors amb la mateixa intensitat i puresa.

The lizard's skin Roser LópezEspinosa Foto Anna Padrós

I fora de l’escenari, mentre parla i explica amb passió les seves idees i les seves fórmules de treball, la Roser gesticula, s’atura, pensa, mira l’horitzó, marca camins imaginaris a l’aire amb les mans i la mirada, somriu, captiva i aconsegueix que al seu costat tot sigui una coreografia perfecta. No és d’estranyar, doncs, que aconsegueixi el mateix al cor d’un escenari.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

09/03/2013: Lowland – Fase 1

Categoria: Dansa
Escrit per: Jordi Cervera
El Mercat de les Flors, a banda de ser un magnífic aparador de les propostes de dansa que es fan arreu del món, d’un temps ençà també ha agafat un altre repte, el compromís seriós, ambiciós i lloable d’apostar per creadors i companyies de casa nostra, gent que comença o que ja disposa d’una curta però interessant trajectòria per tal de donar-los-hi recolzament i estabilitat, oferint-los-hi un recer segur des d’on crear, créixer i projectar-se arreu.
Aquest seria el cas de Roser López Espinosa. Nascuda a Granollers l’any 1980, és llicenciada en Dansa Contemporània per la MTD de la Theaterschool d’Amsterdam AHK i ha rebut les beques danceWEB-Europe del Festival ImpulsTanz de Viena i una beca d’estudis per al festival Tanz im August de Berlin.

Roser López Espinosa - Lowland

L’any 2006 crea el seu primer solo, The lizard’s skin i des d’aleshores ha col•laborat en altres projectes i ha bastit peces individuals com Còncau II o Miniatura fins arribar a Lowland – Fase 1, la seva primera peça de llarga durada, una coproducció del Mercat creada en residència al Graner, fàbrica de creació La Caldera.

Roser López Espinosa - Before we fall

El muntatge és va presentar ahir a la sala Pina Baush del Mercat i el podreu veure avui dissabte a dos quarts de nou del vespre i demà diumenge a les 7 de la tarda.
Ens comentava Francesc Casadesús, el director del Mercat que la Roser estava molt nerviosa per afrontar aquest primer espectacle de llarga durada (40 minuts), treballat conjuntament amb Guy Nader i amb música d’Ilia Mayer. Un cop vist el muntatge val a dir que no cal que ho estigui gens. És magnífic, magnètic, m’atreviria a dir que hipnòtic, amb la capacitat que només tenen algunes obres d’art d’alt voltatge de crear un fil invisible que manté l’espectador agafat, incapaç d’apartar la retina d’allò que està contemplant.

Roser López Espinosa CONCAU II - Foto: Anna Padrós

La Roser fa servir al programa un text de la poeta Chantall Maillar: “Volar: solo se puede volar con el cuerpo. El cuerpo no es el lastre sino la condición del vuelo. Sin cuerpo no se puede volar. Es necesario el esfuerzo para levantarse del suelo. El vuelo supone el esfuerzo, el aprendizaje. El gozo es la elevación, y luego, la flecha”. I a mi, veure Lowland em va recordar a l’instant una altra peça literària, un clàssic d’això que ara en dirien autoajuda i que aleshores només era bona literatura, una història magníficament explicada, el Jonathan Livingston Seagull, de Richard Bach. La cria de gavina que aprèn a volar, que supera les seves pors, les seves limitacions, que pas a pas aconsegueix perdre el respecte al fet, conèixer la tècnica bàsica, fer-la seva, aprendre a dominar-la, a fer-la treballar amb el control de la pròpia voluntat i, finalment assolir el vol lliure, el joc, la diversió, el plaer i la felicitat.

Roser López Espìnosa - The Lizar'd skin - Foto: Anna Padrós

Això és precisament Lowland, un cant a la superació. Partint del no-res, del buit, de la negació i del desconeixement, forçar cos i ment per aconseguir solcar l’espai amb absoluta desimboltura, sense traves ni físiques ni mentals, arribant a dominar la tècnica de tal manera que es pot aparcar, que se’n pot prescindir. I aquesta potser seria la metàfora de l’espectacle, el cercle que es tanca. Roser López Espinosa aplica al muntatge el que fan ella i el Guy amb el seu propi cos. Formar-lo, dominar-lo, fer-lo treballar a voluntat més enllà dels límits prudents de la normalitat. Aprenen a volar i tu, lligat magnèticament al seu moviment, voles amb ells, formant part de tota la potència que transmeten, fent-la teva, sentint-te part d’aquesta bandada que aspira a creuar el cel amb el batec de les seves ales.
No puc per menys que recomanar-vos que si llegiu aquest post, busqueu un forat per anar avui o demà al Mercat a veure Lowland- Fase 1 de Roser López Espinosa. Segur que heu vist espectacles de dansa més globals, amb més escenografia, amb més recursos, però també estic convençut que n’haureu vist ben pocs amb aquesta capacitat per comunicar emocions, per mostrar el camí que té el cos per anar-se fent eteri, per perdre la por a allò que és desconegut.
Lowland és ple de petits i de grans detalls. Sota el missatge global de dominar la física del vol i fer-la part d’un mateix hi ha també el joc, la parc lúdica, quan els dos voladors comencen a perdre la seriositat i el rigor de l’aprenentatge i es persegueixen tot jugant, somrient, fent-se bromes, mirant d’aconseguir un gir prou hàbil i ràpid que sorprengui el company.

Roser López Espinosa - Foto: Anna Padrós

Sota una senzillesa només aparent, la proposta de la Roser és, i mai més ben dit, d’alta volada. La peça és brillant, màgica, absoluta, rotunda, incontestable, capaç de passar de la intimitat més dolça a la brutalitat més visceral, més crua i més ferotge sense oblidar els instants de joia esclatant i el trànsit per l’ànima mateixa de la felicitat. Roser López Espinosa domina el cos i les emocions i les transmet amb una efectivitat i una força envejables. Un deu, sense dubte! No us ho perdeu, val molt i molt la pena. I apunteu el seu nom a l’agenda, a l’apartat de “mites contemporanis”. Té futur i no trigarà gaire a ser-ho: Roser López Espinosa. És gran, molt gran i donarà molt a parlar, ja ho veureu.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Dansa
Escrit per: Jordi Cervera
El Mercat de les Flors presenta els dies 3, 9 i 10 de marg l'espectacle Constelaciones de la companyia Aracaladanza
Habituals de l'espai, el grup madrileny dirigit per Enrique Cabrera presenta un muntatge familiar per a tots els públics, una mena de somni inspirat per l’obra del pintor Joan Miró i forma part d'una trilogia que s'arrodoneix amb El Bosco i Magritte.




El color, la vida, les emocions són el fil conductor d'aquest espectacle amb cinc ballarins en escena. I el millor que li pot passar a una companyia de dansa que fa un espectacle dirigit als més menuts, tenir la sala plena i que no se senti ni una mosca, que tothom estigui pendent de l'escenari sense dir res, magnetitzats per allò que veuen.
L'espectacle és emocionant, ple de jocs escènics, de moviment, d'intensitat plàstica. és sensibilitat, tendresa i alegria. Molt recomanable




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

25/10/2012: Festival Sâlmon

Categoria: Dansa
Escrit per: Jordi Cervera
Dues noves i interessants propostes del Mercat de les Flors: El festival Sâlmon, de joves talents europeus en moviment que posa damunt l’escenari les figures més interessants i emergents de la dansa europea gràcies a un projecte que busca fer surar les noves generacions de ballarins.

LOST DOG Home for Broken Turns2 Foto: Benedict Johnson

Els artistes espanyols han estat seleccionats a partir de les residències realitzades al Graner i la resta a partir de les diferents propostes dels directors de les cases de dansa europees dins del projecte global Modul-dance que lidera el Mercat de les Flors amb el suport del Programa Cultura de la Unió Europea. (del 31 d’octubre a l’11 de novembre).

Mizar - Foto Guillermina Cardó

També podeu assistir al cicle de Joves Coreògrafs de la CND, una altra de les línies de treball del Mercat destinades a potenciar nous valors, a facilitar la seva entrada als circuits nacionals i internacionals a la vegada que s’acosten al públic noves maneres d’interpretar i d’escenificar la dansa.

The secrets of my pocket - Foto Fernando Marcos

I si veniu d’aquest blog tindreu un descompte del 50% a l’hora de comprar les entrades del cicle si utilitzeu aquest codi promocional a l'hora de comprar per internet.
JOVESCND.
Llegir aquest bloc us estalviarà 8 euros, així de senzill. No ho desaprofiteu, val la pena.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

01/10/2012: Indisciplines (2)

Categoria: Dansa
Escrit per: Jordi Cervera
El Mercat de les Flors ha obert una temporada que promet ser potent, emocionant i engrescadora. Ho ha fet aquest cap de setmana passat amb una proposta que, a més, ha servit per celebrar els deu anys de vida de l’Institut Ramon Llull. Sota el nom d’Indisciplines s’han aplegat 8 binomis creatius dividits en tres itineraris que han convertit el Mercat i l’I’Institut del Teatre en un itinerari creuat amb el públic dividit en tres grups que anava i venia per anar gaudint dels tres circuits amb un tronc comú de dues càpsules.

Bradien

A mi em va correspondre el C que s’obria amb la col•laboració del grup Bradien i el poeta Eduard Escoffet. La banda, formada per Daniela Cugliandolo, Pope i Matías Rossi, té una singular habilitat a l’hora de crear ambients, de dibuixar paisatges sonors que embolcallen, que mantenen la tensió, la força dels instants que perduren. Música que es belluga entre la banda sonora, el muzak i els ritmes ambientals per aconseguir una combinació magnífica amb els poemes directes i vitals d’Escoffet. El resultat, magnífic en tots els moments. Una càpsula magnètica que va passar com un sospir que deixava amb ganes de molt, molt més.

Cesc Gelabert

Canvi d’escenari i un dels troncals, l’espectacle estrella Tranç, la col•laboració entre el gran Cesc Gelabert i el cineasta Isaki Lacuesta.
Una estructura d’inici conceptual on les imatges de Lacuesta projectades en un captivador joc de miralls es superposen a la figura elegant i quasi estàtica de Gelabert que, de mica en mica, va agafant les regnes de l’escenari i fa brillar aquesta capacitat insòlita que té el ballarí de convertir-se en moviment, de captivar, d’arrossegar la mirada.
Dues ballarines l’acompanyen en un espectacle subtil, que va creixent, que es ramifica fins arribar a l’esclat final que quasi sembla l’apoteosi d’un musical de Broadway. Brillant i espectacular, delicat i poderós.

Sònia Sánchez - Foto Edu Rodilla

La tercera parada del recorregut era la conjunció de la ballarina flamenca Sònia Sánchez i del projecte Black Tulip, una iniciativa experimental que treballa des de l’anonimat. Aquí la cosa, per sensacions pròpies i per les cares de bona part del públic que participava del recorregut, la cosa va grinyolar força. Sánchez va demostrar la seva habilitat en els moments puntuals en què va ballar (quasi com un assaig) però el muntatge semblava improvisat a cuita corrents, sense la solidesa artística i estètica dels altres, sense acabar d’aportar un missatge que semblava inexistent ( o com a mínim jo no el vaig descobrir i la majoria dels meus companys de recorregut tampoc.

Delrevés

El final, també comú a tots els recorreguts,a l’exterior del Mercat, l’espectacle Guateque#2, la col•laboració del grup de dansa vertical Delrevés i de NU2’s de Núria Font, basat en les aplicacions de la imatge al moviment.
Mirar al cel, un cel carregat de núvols, i trobar-se dos ballarins/alpinistes amb una coreografia plena de poesia i força que es belluga per damunt d’un gran llençol d’imatges projectades sobre un mur de formigó.
El resultat és una barreja constant d’emocions, d’impactes directes i sorprenents i una manera d’entendre la dansa diferent, canviant el pla, la direcció de la mirada, les intencions del missatge i la projecció estètica del muntatge. Un encert i, en definitiva, el pròleg daurat del que serà aquesta nova temporada de dansa del Mercat de les Flors.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

28/09/2012: Indisciplines

Categoria: Dansa
Escrit per: Jordi Cervera
El Mercat de les Flors obre temporada. Les retallades es compensen amb il•lusió, ganes i una programació treballada al detall, amb una cura i una passió encomanadissa per part de tot l’equip, encapçalat per tot un entusiasta, el director Francesc Casadesús.
L’estrena és aquest cap de setmana, 28, 29 i 30 de setembre, unes dates que s’aprofiten per celebrar els 10 anys de vida de l’Institut Ramon Llull, dedicat a promocionar la cultura catalana arreu del món.

Cesc Gelabert-Foto Isa Campos

Per obrir foc s’ha escollit un repte complex, ocupar tots els espais del Mercat de manera simultània, una marató que posarà a prova la professionalitat dels equips. Es podrà veu el treball conjunt de diferents creadors, de disciplines variades i d’edats i formacions diverses que han posat en comú la seva creativitat al servei d’uns espectacles, d’unes càpsules d’aproximadament un quart d’hora que, ens alguns casos, seran també la llavor de noves i més fructíferes col•laboracions.

Indisciplines

Tres recorreguts diferents amb dues peces fixes, Tranç, del ballarí Cesc Gelabert i el cineasta Isaki Lacuesta i el treball de la companyia de dansa vertical DelReves i NU2’s. A banda el públic podrà escollir dues de les altres propostes: ZA! + Los Corderos; Pere Faura + Aggetelek; Eulàlia Ayguadé + Joan Català + Jordi Molina; Bradien + Eduard Escoffet; Black Tulip + Sònia Sànchez.

Lidia Azzopardi

Divendres doble sessió, a les 7 i a dos quarts de 10; dissabte a dos quarts de 10 i diumenge a les 7 de la tarda. El preu 12 euros tot i que si es compra l’entrada anticipada a Tiquet Rambles (Palau de la Virreina, La Rambla, 99) s’aplica un descompte del 50% amb motiu de la celebració de la Mercè 2012. Només 6 €, un preu magnífic per assistir a aquesta oportunitat única de gaudir del treball multidisciplinar i original d’un ampli ventall de creadors, un tastet del que serà la temporada 2012-2013 del Mercat de les Flors. Sorpreses, emocions i descobriments del tot garantits.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


|

Enllaços patrocinats