El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Recordar casa és sempre recordar la vida, tot allò que has aprés, tot allò que has viscut i tot el que, d’una manera o altra, ha bastit el teu caràcter, la teva memòria i una munió inesgotable de “primeres vegades” que no són altra cosa que les teves essències.
Reus forma part indissociable del meu ADN, hi vaig néixer i hi vaig passar tota la vida, des del naixement fins a l’edat adulta, això vol dir que tot allò que et forma com persona, totes les coses del cos i totes les coses de l’ànima porten el segell de Reus. I records molts. Tinc una edat i això vol dir que recordes coses que ja no hi són o que ja no es fan de la mateixa manera. I un dels grans records infantils que tinc és el d’anar saltant, ballant i jugant darrere els gegants i els “nanus”. En aquella època el Xiquet de Reus portava una bola de cuiro lligada amb una goma i es dedicava a colpejar la canalla que, de la seva banda, mirava de bombardejar-lo amb els pinyols de les cireres de les famoses, saboroses i impagables coques amb cireres. Ara això de colpejar la canalla no està ben vist (tot i que, personalment confesso que no m’ho he passat mai tan bé com intentant evitar els cops i rebent-ne algun) i no és políticament correcte, però la tradició de menjar coca amb cireres seguint la comitiva festiva es manté.

Forn Sistaré de Reus

A banda de la qualitat gustativa de les coques, són una menja delicada, saborosa i espectacular, un dels grans mèrits és aquesta fantàstica estacionalitat. En una època que ens permet menjar de tot en qualsevol moment de l’any, que els forners reusencs mantinguin aquest tradició amb data de caducitat fa que recuperar-les any rere any sigui un plaer absolut, desitjat i esperat.
Dient això podeu entendre que tenir una coca amb cireres a les mans és una emoció difícilment igualable. I vaig cada any i en compro, i tot i que ja no puc anar darrere els gegants, cada mossegada, cada cirera i cada pinyol és recuperar els records d’infantesa, la vida viscuda, els moments feliços, els amics i tornar a notar com el cor batega. I també podeu entendre a la perfecció que m’ha emocionat rebre a la feina un paquet.
N’acostumo a rebre molts, però sempre són llibres. Aquest era una mica més voluminós, no gaire pesant i desprenia un perfum agradable. Abans d’obrir-lo he mirat el remitent, no fos cas que fos una editorial amb ganes d’aplicar nous sistemes de màrqueting. Però no, venia del famós Forn Sistaré de Reus. Ui!

Forn Sistaré de Reus

I a l’interior, unes dosis de felicitat rodona. Coques amb cireres. Xavier Pàmies Sistaré em feia arribar un regal meravellós, directe al cor, a la part més càlida de les emocions. I confesso que se m’ha escapat una petita llagrimeta fugissera i em fa l’efecte que és la millor manera que tinc d’agrair aquest obsequi inesperat.
Però també en vull deixar constància aquí perquè això és poesia, és literatura del jo, és un diari vital. Per sort, les xarxes socials i la premsa més o menys tradicional fan que les distàncies siguin més curtes. Per això sé que al Forn Sistaré fan el millor pa de pagès de Catalunya (que no és cap broma), per això sé que li van robar el seu “tricicle volador” i que en un temps rècord el van recuperar i van identificar tots els implicats i també el vaig veure fa un parell de dies entrar a la plaça del Mercadal com un missatger de les emocions, repartint alegria i somriures.

Forn Sistaré de Reus

No seré jo qui, a hores d’ara qui canti les bondats del Forn Sistaré (visita obligada sempre que vaig a Reus en “horari comercial”), però gent com el Xavier, batalladors incansable i imaginatius, amb tradició i modernitat, fan que la gent mantingui al punt àlgid les emocions, les alegries i els somnis, que pugui sentir com mai l’orgull de pertinença, l’orgull de ser de Reus, visquis on visquis i això només es paga amb somriures, llàgrimes d’emoció i batecs de passió.
Gràcies Xavier, de cor, d’ànima, de gust. Gràcies per ser com ets i per fer el que fas. ( i com a dada colateral dir-te que ho he compartit amb els companys de feina i ja hi ha alguns nous i rendits admiradors de la coca amb cireres de Reus, del Forn Sistaré).


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Lluis Llort parla de "L'enigma Perucho" al suplement Cultura del diari El Punt Avui

"L'enigma Perucho" - Jordi Cervera

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

18/05/2017: L’enigma Perucho

Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Comencen a arribar les primeres reaccions a l’aparició de “L’enigma Perucho" a l’editorial Combel.

L’enigma Perucho a El Garbell

La novel·la és una de les recomanacions del número 10 (Primavera 2017) del butlletí El Garbell que edita l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Fent-se ressò d’aquesta recomanació, Anna Guitart, des del programa Tria 33 també aprofita per parlar-ne.

L'enigma Perucho a Tria 33

I finalment, Maite Ricart en fa una càlida i elogiosa lectura i ho explica al suplement cultural del diari El Mundo.

L’enigma Perucho a El Mundo

Moltes gràcies a tots


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Una de les cites culturals més importants i consolidades de Lloret de Mar és la Nit de la Cultura Lloretenca, un acte que esdevé l’eix central del lliurament de tots els premis que formen part d’un nodrit cartell de premis. El més antic, amb 18 anys a les espatlles és el Sa Gavina, que ret homenatge a una persona o entitat que ha destacat per la seva dedicació a la cultura de la ciutat. Després, amb 13 anys d’història hi ha els premis de Viatges (narrativa, poesia i les modalitats infantil i juvenil dedicades als escolars del municipi) i el més jove, la tercera edició dels premis digitals, dedicats a blogs de viatges i literatura, un cartell que lliga tradició i modernitat, cultura clàssica i noves tecnologies.

Moment de rebre el Premi Vila de Lloret al millor blog sobre literatura 2017

Doncs bé, aquest blog que esteu llegint és un dels guardonats de l’edició d’enguany, concretament el guanyador en la categoria de Millor blog sobre literatura. El jurat, format per Marc Dibba i Madrid, Amaranta Gibert i Montero, Hermínia Marco i Serra, Daniel Reyes i Domínguez, M. Àngels Vázquez i Quintas i Josep Delemus i Batllosera, en qualitat de secretari, amb veu i sense vot, moltes, moltes gràcies a tots,va decidir que aquest blog, nascut el 16 de gener de 2007, mereixia aquest guardó.
I cal dir que rebre aquest premi representa un honor i una alegria importants per tot el que implica, per la tradició cultural de Lloret, per aquesta visió del present i del futur i per l’alegria que representa un reconeixement d’aquest nivell. I també cal esmentar un detall afegit que fa força il•lusió, en 10 anys de vida el blog ha rebut els tres premis que es concedeixen o s’han concedit a Catalunya a blogs culturals, el Blocs Catalunya, el Vila de Martorell i el Vila de Lloret i això implica un honor, una responsabilitat i una gran satisfacció personal i professional a tots els nivells.
La festa de lliurament va ser força emotiva i també una magnífica ocasió que permet comprovar en directe i en primera persona unes quantes coses interessants. D’entrada la capacitat d’un govern força jove per recollir una herència històrica i mantenir-la viva, homenatjant la gent i les entitats que posen bona part del seu temps, del seu entusiasme, de la seva feina i de la seva saviesa al servei dels seus convilatans, convertint-se sovint en l’essència i en l’ànima de moltes activitats socials i culturals que potser, sense la seva presència activa, acabarien morint pel camí.

Foto de família de tots els guardonats durant la Nit de la Cultura Lloretenca

Però també han aconseguit obrir una ruta sense tancar l’anterior, facilitant les unions entre classicisme i modernitat i bastint un cartell de premis eclèctic i obert a la modernitat, ja que d’una banda es premia els escolars, incentivant així la cultura i la creativitat literària mentre que de l’altra s’obre a tots els autors de parla catalana amb narracions i poemes organitzats al voltant del concepte de viatge i també de la literatura infantil il•lustrada i, finalment, s’enganxa a les noves tecnologies amb els blogs de i sobre cultura i els posts dedicats a una de les altres línies de present i futur del municipi, el turisme.
Enguany el premi Sa Gavina ha anat a mans de l’activista cultural Jaume Soliguer; el Vila de Lloret de narrativa a Manuel Roig, d’Ibi; el de poesia a la lloretenca Alba Saskia; els de primària i secundària se’ls van endur Adrià Ventura, Adrià Giralt, Cristina López i Francisco Manuel Saez; el de literatura infantil il•lustrada va ser per a Montserrat Macià i Pablo Tello, el millor bloc de creació literària, per a Dolors Clota, el millor blog de viatges, per a Carles Pérez, el millor port el va fer Nicole Biarnés i el premi al millor blog de literatura, se’l va endur aquest blog, el blog de Jordi Cervera.
A banda de l’honor i la satisfacció que implica rebre el premi, el cert és que l’ajuntament de Lloret vetlla també per facilitar l’aproximació i el coneixement a la ciutat. Això es nota en diferents moments i actuacions que ajuden força a aconseguir-ho. L’acte de lliurament ja permet que els forasters convidats dibuixem una primera aproximació a la vida cultural de la ciutat però, a banda d’aquesta impressió inicial, el consistori també facilita amb escreix el descobriment de la realitat cultural i històrica de la vila
D’entrada la possibilitat de passar la nit en un dels hotels de la vila, en el nostre cas, l’Anabel, un establiment històric de 4 estrelles, al centre de la ciutat, molt a la vora del Teatre de Lloret i amb un personal atent, molt amable i absolutament professional. Un autèntic goig que convida a repetir.
I el més important, l’oferiment de fer una mica de turisme, de descobrir la vila, de veure la recent restaurada Can Font, una meravellosa casa modernista, propietat de l’ajuntament i convertida en marc de visites teatralitzades que rememoren el passat “indiano” de Lloret, de fer una panoràmica de la ciutat i formalitzar en família la promesa formal de tornar a Lloret amb més temps i descobrir el Museu a l’aire lliure i altres tresors.

Can Font - Lloret de Mar

I l’últim bon record del cap de setmana, un dinar al restaurant La Lonja, un establiment familiar, amb un servei proper i agradable, situat a la vora de l’Ajuntament amb un arròs melós absolutament recomanable per la seva qualitat i la quantitat.Deliciós i potent.
Moltes gràcies per tot i em quedo amb l'alegria, l'honor, el plaer d'una gran visita i les ganes de tornar molt aviat a Lloret per gaudir-ne amb temps i calma!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Al suplement “Cultura” del diari El Punt-Avui d’aquest diumenge, el periodista i escriptor Lluís Llort dedica un article a parlar del “Menú de degustació”, el primer llibre de poemes que treballa sobre les preparacions i la filosofia del restaurant elBulli. Amb pròleg de Ferran Adrià i editat per Saldonar.

“Menú de degustació” a El Punt Avui

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
25 anys escrivint i publicant és prou temps com per aturar-se (només una miqueta) i fer una mirada enrere. Trobar-hi llibres però, gent que m’estima i a qui estimo que han fet que aquest camí sigui sempre d’enriquiment i de felicitat. El seu escalf ha aconseguit que tot sigui més fàcil, més càlid, més carregat de sentiments i d’emocions.
Això és un llarg camí que va de “Pintallavis” a “Amb regust de pintallavis”. Pel mig 50 llibres individuals de diferents gèneres i uns altres 50 de col•lectius. Premis, alegries, alguna (o algunes) decepcions i un grapat d’editors que s’han convertit en amics.

Amb regust de pintallavis - Jordi Cervera

I dues presentacions, una a Cal Massó de Reus, amb Josep Abelló, Josep Bargalló i Carles Pellicer i l’altra al Espai Carmen Galofré de Barcelona amb Reina Duarte i Carlota Torrents.
Aquesta és la mirada que en va fer Jordi Siré, a Reus Digital.
I aquesta la de Josep Bargalló, un dels presentadors, al seu blog Torredembarra sur mer.

Gràcies a tothom! Sempre!

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
El portal intern de la CCMA recull el detall del conte "Sucre a la sang", el relat que forma part del conjunt de 14 escriptors i 7 il·lustradors que donen forma al llibre de relats de La Marató d'enguany que publica la fantàstica gent de Llegir en català.

"Sucre a la sang" al portal de la CCMA

Moltes gràcies per aquest regal

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
El llibre de La Marató se suma per vuitè any consecutiu al projecte solidari de La Marató de TV3, impulsat per la Fundació La Marató i TV3. Aquest any, amb la participació desinteressada de catorze escriptors i set il•lustradors que cedeixen les seves obres per contribuir a la recaptació de fons en favor de la investigació sobre la diabetis i l’obesitat. En els primers dies en llibreries ja s’ha situat entre els títols més venuts, i Llegir en Català prepara un calendari de presentacions i una festa especial el pròxim dia 19 al Casal del Metge de Barcelona.
Una novetat important d’aquesta edició és que es pot adquirir en format audiollibre gràcies a la col•laboració de David Espuny, actor i doblador. Un format que permetrà que les persones amb dificultats per a la lectura el puguin escoltar.

llibre de La Marató 2015

Tots els autors han creat relats i imatges que descriuen la vida dels afectats per la diabetis i l’obesitat. Amb sensibilitat i amb un punt de tristor o de tendresa, d’humor o d’ironia, aconsegueixen fer-nos més propera la situació dels que afronten aquests greus trastorns de la salut. Però, sobretot, el que aconsegueix el llibre és potenciar els valors de La Marató: solidaritat, confiança, amistat, superació, convivència, respecte… Tractats des de la ficció i des de la imaginació més gràfica.
Enguany, el llibre s’ha publicat gràcies al treball conjunt de TV3 i Llegir en Català (Editorial Alrevés, Edicions del Periscopi, Edicions Saldonar, Editorial Meteora, El Gall Editor, L’Avenç, Llibres del Delicte, Raig Verd i Sembra Llibres) es pot trobar en paper a totes les llibreries, i està també disponible en format electrònic en diferents plataformes digitals.

Tarjetó de presentació

S’han previst un seguit de presentacions en diferents punts del territori i el tret de sortida tindrà lloc amb una gran festa aquest dijous, dia 19, a les 7 de la tarda, al Casal del Metge, a la Via Laietana, 31 de Barcelona. Actuaran de mestres de cerimònies Montserrat Soley, presidenta de l’Associació de Diabètics de Catalunya, Ramon Gomis, director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques, Laura Huerga, presidenta de Llegir en català i hi haurà un espectacle amb música, lectures i demostracions a càrrec de bona part dels autors i il•lustradors que formen part de l’edició d’enguany. Una gran festa magnífica, cultural i solidària que no us podeu perdre.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Tot a punt per arrencar La Maratço de TV3, dedicada enguany a la diabetis i l'obesitat. Ja hem pogut veure el magnífic anunci de Jaume Balagueró, al més pur estil REC i el dia 12 es donarà el tret de sortida oficial al disc i al llibre, dos eixos fonamentals.
Enguany tinc l'honor i la sort immerescuda de formar part de l'equip de narradors i il·lustradors que dóna forma a l'obra i ja es pot començar a parlar de moments d'autèntic luxe.
Aquí en teniu dos. Amb la gent de Llegir en català, el fantàstic grup d'editors, professionals, entusiastes i lliurats que enguany s'ha responsabilitzat de construir i difondre el llibre

Marató 2015 Editors de Llegir en Català

i amb la gran Roser Capdevila i la Teresa, una de les seves filles i, és clar, una part del trio més famós de la història infantil.

Marató 2015 - Amb Roser Capdevila i Teresa Batet

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

02/10/2015: Llangonissa

Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Una companya de feina molt hàbil ha localitzat aquest vídeo de la meva primera (i quasi única) aparició a TV3. És el "Més paraules" dels 2004.

Edu3.cat


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats