El Blog de Jordi Cervera

02/08/2018: Soc la Carme Vila

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
La Carme Vila és simpàtica, grassoneta, agradable, ocurrent i no té una sort especial amb els homes. Aquí potser caldria entrar a trepitjar territoris que s’acostarien més a la psicoanàlisi que no pas al periodisme d’internet, però alguna cosa passa i fa que et tema no rutlli, i això que la Carme és d’aquelles que t’enduries a casa.

Soc la Carme Vila

Soc la Carme Vila

Amagada al fons de l’ànima i del cor de la Carme hi ha una persona que dibuixa des que té memòria i que va agafar aquest nom d’una senyora que s’inventaven quan havien de fer allò que es fa sovint a la ràdio que demana la participació dels oients i que s’acaba convertint en la necessitat d’escollir entre posar en evidència que no et truca ningú o d’inventar-te una trucada. I el nom de la Carme Vila va sortir d’allí, d’una senyora que trucava per participar en concursos de ràdio.

Soc la Carme Vila

I després van venir 7 dies de vacances amb la idea de fer un dibuix cada dia. I més endavant la temptació de penjar-los a l’Instagram quasi com una broma. I la broma que arrela i comença a tenir seguidors, a provocar comentaris, peticions, consells i això fa que tot creixi. I que neixi el calendari Mitxelín i que, d’alguna manera la Carme es vagi convertint en amiga de molta gent, en una petita necessitat de la gent que si emmiralla una mica, de la gent a qui arrenca un somriure, de la gent a qui fa pensar, de la gent a qui diverteix, de la gent a qui li intriga qui s’amaga a la part de darrera.

Soc la Carme Vila

I mentrestant la Carme, encara que no ho vulgui confessar, té un vida rica i plena, es retrata amb músics famosos, viu aventures i segueix explicant les seves petites misèries quotidianes. I no us penseu, també apunta maneres. Aquí on la veieu té una agència literària d’alta volada que treballa per ella i potser aviat la veurem en un llibre, com aquelles heroïnes romàntiques que arrenquen sospirs i que generen fileres de pretendents de casa bona.

Soc la Carme Vila

Soc la Carme Vila

Sigui com sigui, estic convençut que el millor que es pot fer és no perdre-la de vista. La Carme no para i la seva manera de veure al vida és sempre una motivació, una bufada d’aire pur i la seguretat de trobar emocions del tot garantides.

Soc la Carme Vila

La Carme sospira amb el cine, amb les pel·lícules, amb els actors. Parla de literatura, de menjar, de sentiments, de manies, de política, de personatges populars, d’obsessions. La Carme viu i parla de la vida en general però també ho fa de la vida en particular i això fa que les seves històries siguin sempre emocionants, sorgides del cor i dirigint-se directament al cor, aquesta és la grandesa d’aquesta Carme que aviat estimarem tots amb passió indiscutible i amb un amor infinit i de llarga durada.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

12/06/2018: Núria Coll

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Un nou i emocionant capítol d’aquest apartat que ens permet anar descobrint il·lustradors i il·lustradores que, amb el seu geni i la seva creativitat, enriqueixen tota mena de publicacions i posen el seu art a l’abast de grans i petits .
Avui, amb la seguretat que després d’aquestes petites pinzellades us interessarà força conèixer amb més detall la seva feina, explorem una mica la figura i l’obra de Núria Coll, una barcelonina que des de ben petita va sentir la necessitat de dibuixar. Va veure, però, que no n’hi havia prou amb les ganes i va començar a estudiar al mòdul d’il·lustració de l’Escola Professional de la Dona de la Diputació fins que va encetar la via professional l’any 2004.

Una de les il·lustracions de Núria Coll

Gràcies al seu estil, força delicat, càlid i personal, ha pogut centrar bona part del seu treball creatiu sobretot en qüestions dedicades a l’univers infantil, ja sigui en la seva vesant literària o en la docent. Així i amb la seva signatura, trobem calendaris, llibres de Cinta Arasa o de Jesús Sanjuan, la part gràfica de llibres de text de preescolar i primària d’editorials molt importants del sector com Barcanova, Casals, Castellnou, Edelvives, La Galera, Oxford University Press o Teide i també en algunes guies educatives editades pels Ajuntaments de Barcelona i Parets del Vallès i l’Hospital de Sant Pau. A nivell personal, se sent molt orgullosa del seu primer conte “L’estiu és aquí!” i també de la Caputxeta Vermella, un personatge que acompanya aquesta entrada.

La Caputxeta Vermella de Núria Coll

Els seus dibuixos neixen sempre de tres cors, del seu, del d’un llapis i del d’un paper, tres elements vius i màgics. Afronta els treballs amb rigor i passió i, de fet, després d’entrar a fons en el text o en la idea que ha d’il·lustrar, després d’aconseguir informació i documentació, aquest primer contacte, més de pell, més íntim i emocionant, es transforma en un esbós a llapis. A partir d’aquí, els personatges o els dibuixos neixen, creixen, evolucionen, van agafant cos i ho fan sense renunciar a cap tècnica, ja siguin els sistemes més tradicionals o les noves eines digitals.
Ha dit en alguna ocasió que, si hagués d’il·lustrar un clàssic s’abocaria de cap a La Caputxeta Vermella i que si s’hagués de convertir en un personatge li agradaria ser Baloo, l’os simpàtic, despreocupat i feliç, l’amic de Mowgly, del Llibre de la Selva i això ja podria ajudar a definir una mica el caràcter de la Núria i també l’esperit interior que batega en les seves il·lustracions.

Una de les il·lustracions de Núria Coll

Enfrontar-se a les creacions de la Núria és entrar en un univers que captiva a l’instant, que transmet una sensació instantània d’afecte, de simpatia, de trobar-te en un lloc agradable, on tot és bonic, on tot i tothom s’ha preparat per donar una càlida rebuda al visitant. L’univers personal de Núria Coll és com una gran abraçada, afable, propera, suau, farcida d’amor i de petits detalls que et fan sentir molt a gust, que et condueixen a combregar al moment i sense cap artifici sobrevingut amb aquell entorn que no fa altra cosa que arrencar-te un somriure franc, perdurable i quasi inconscient.

Una de les il·lustracions les llibre "L'estiu és aquí!", de Núria Coll

De fet, és quasi impossible resistir l’impuls d’acaronar els seus personatges, d’interrogar-los, de fer-los una mica teus, de deixar que t'expliquin la seva història íntima a cau d'orella, amb la seguretat que serà sempre una d’aquelles que t’animen a seguir, a anar endavant, a buscar tots els petits misteris i tota la tendresa que amaguen.
I d’una cosa no hi ha dubte, veient les il·lustracions que fa la Núria en aquests camps de la narrativa i la docència infantils, queda clar que els textos escollits han d'estar contents, que no poden veure la llum amb una companyia millor, ja que les imatges que crea tenen tots els ingredients per ajudar a despertar vocacions lectores, per entendre a la perfecció els textos que complementen, per convertir-se en un remolí de saviesa gràfica que ens xucla i ens situa en un país meravellós, farcit de coneixements, de sentiments, d’emocions i de somriures.

Núria Coll

I com que probablement us heu quedat amb ganes de més Núria Coll, aquí teniu el seu instagram. Gaudiu-ne força.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una altra il·lustradora disposada a enriquir la nostra ja farcida galeria d’artistes. És l’Olga Capdevila que, segons explica la seva biografia, va ser concebuda a la Plana de Vic, a Malla, concretament, enmig d’una gran nevada a finals del mes de gener de 1986. Tret de sorpreses desconegudes i de fenòmens no controlats, podem deduir amb certa facilitat que va néixer, dia a munt, dia avall, a finals d’octubre d’aquell mateix any (i si per aquelles coses de la fidelitat, calgués rigor periodístic màxim, ja mirarem d’esbrinar-ho amb absoluta certesa).
Va fer el batxillerat artístic i després es va matricular a Art i Disseny a la Massana on va tocar diferents tècniques i disciplines fins que va acabar cursant il·lustració amb Pep Montserrat i Alexis Rom.

null

Marcant una certa diferència amb el que passa amb altres il·lustradors de la seva generació, a l’Olga li agrada molt la part manual de la professió i tot allò de pintar, dibuixar, retallar, modelar, enganxar, és a dir la part més atesana i manual, s’acaba imposant quasi sempre als procediments digitals i això es converteix també en un element singular d’identitat del seu treball. I tot, és clar, sense oblidar la part més cerebral, més emocional, aquella que la porta a pensar, a imaginar, a crear conceptes, a escriure, a resoldre dubtes i problemes i, per tant, a aconseguir que tot el procés creatiu sigui una projecció del pensament i del geni controlada en tot moment, una estructura molt íntima i pròpia que es belluga per les lleres que excava la seva creadora.

null

El seu estil personal és directe, molt identificable, passional i viu i, de fet, és difícil oblidar el seu estil quan has vist els seus treballs. La senzillesa del traç i la força que respiren les seves imatges són un tret d’identificació i un element comú en totes les feines que porten la seva signatura. No sé si seria agosarat parlar d’il·lustradora de moda, però el cert és que la seva firma apareix en varietat de llocs molt diferents que, d’entrada no són altra cosa que una mostra més del seu esperit inquiet i necessitat d’emocions diverses i de ritme intens i cal destacar que, a banda d’aquest estil ràpidament identificable, se’n surt sempre bé, gràcies a aquesta combinació de traç segur i imaginació i, malgrat tot, també amb aquell càlid i fascinant punt d’innocència naïf però que mai no renuncia al sentit de l’humor, a la ironia, al sarcasme i a l’esclat d’idees portades al límit.

null

Línies bàsiques, formes senzilles, colors directes i sovint una paleta bàsica, la mínima expressió plàstica, un repte complicat que l’Olga supera amb nota, amb molta nota, aconseguint sempre que les seves creacions siguin uns missatges directes, contundents, dels que marquen i no s’obliden, impactes sòlids i ben construïts que deixen petjada i record. Un punt de sarcasme, una memòria arrelada en les propostes i els records d’infantesa, una engruna d’impaciència, genialitat portada amb modèstia i habilitat i aquella distància justa que permet valorar-ho tot amb eficàcia i contundència podrien ser la fórmula magistral que regeix la seva manera d’afrontar la feina de cada dia.

null

Ha declarat en més d’una ocasió que li agrada la llibertat que dona això de dibuixar i de crear sense horaris ni limitacions, gestionant el temps a voluntat, encara que de vegades comporti alguns problemes que sempre, això sí, acaben sent menors que els beneficis obtinguts. Un cervell inquiet, ple de creativitat que es manifesta en multitud de facetes, projectes personals, esborranys d’idees, manualitats, jocs de paraules, imatges contraposades i, en definitiva, en tot allò que aporta vida, imaginació, emoció, creativitat i sorpresa a la feina. De fet, el seu compte d’Instagram és un aparador meravellós per tal de comprovar de manera pràctica aquest neguit creatiu que arrossega i que es manifesta sempre i en tot.

null

Veient la seva obra fa l’efecte que tot flueix amb absoluta facilitat, que l’Olga és capaç d’anar creant sobre la marxa, sense embuts, sense pauses, sense filtres, sense restriccions i que les connexions entre el cervell i la mà són directes i quasi automàtiques. Probablement no és ben bé així i de ben segur que hi ha feines, encàrrecs i projectes d’aquells que s’encallen, que es resisteixen, que no van drets del tot i que demanen tot el reforç i tota l’atenció, però probablement aquesta és una de les grandeses de la seva feina, poder superar esculls amb habilitat i rigor a base de treballar, de pensar, de reflexionar i d’aconseguir, a la curta o la llarga, portar-ho tot al teu terreny i convertir-ho en part de la seva ànima.

null

Malgrat això sempre hi ha línies vermelles i, segons ha dit, les seves són la criogènia humana i les bombetes de basar per tant, si algun dia veieu un catàleg de diferents models de congelació humana o de leds xinesos amb la seva signatura, penseu que, o bé us ha mentit o bé ha canviat d’opinió per alguna raó de pes, probablement oculta i sempre justificable. Sigui com sigui, la seva feina no és en absolut estàtica, no és conformista i, de fet, s’ho planteja tot com una experiència global, com un cercle tancat, sense fissures que combina el treball manual i el digital i que pivota al voltant d’un triumvirat màgic format per impressora, escàner i taula de llum.

null

Olga Capdevila és irònica i divertida i aquesta ironia es nota força en la seva feina. Totes les seves il·lustracions tenen aquell punt, no sempre obvi, de missatge subliminal que provoca un somriure, una reflexió o totes dues coses a la vegada. La curiositat fa que la puguem trobar en infinitat de propostes, des de llibres a animacions digitals, passant per tot l’extens ventall que hi ha pel mig. Es declara admiradora del treball de Sander Studio però entre els seus referents infantils passegen les Tortugues Ninja, Doraemon o les Spice Girls i sembla ser que necessita dibuixar en blocs i no en papers volanders com a resposta personal al caos i al desordre.

null

Com a bona artista li agrada perdre’s, encara que només sigui mentalment, vagarejar i deixar que la imaginació voli dispersa, fugi sense topalls ni límits i que això li permeti tornar després a la feina amb més rigor, inspiració i energia. L’entorn, i sobretot els accidents i les coses i els fets amb un punt d’imperfecció li resulten força motivadores, tot i que sempre distingeix força entre els encàrrecs directes i els projectes estrictament personals on el cor li surt a glopades.
La simplicitat, una simplicitat també enganyosa que amaga un procés mental i gràfic sòlid i sense escletxes, és també marca de la casa. I no només això, hi ha un sentiment latent de nostàlgia, de buscar en el passat respostes al present i també una fantàstica dicotomia oberta que la porta a expressar sentiments adults i profunds des d’una posició quasi infantil i plena de tendresa. Les peces d’Olga Capdevila tenen poesia i pot ser que no sigui una poesia lírica i evident, però és una poesia contundent i eficaç, plena de matisos, de petits subterfugis que, tot i camuflar-la no aconsegueixen mai esborrar-la del tot. El seu estil vindria a ser com una mena de Lolita, innocent en aparença però amb una evident punxada de malicia profunda i una necessitat quasi visceral de portar les coses i les situacions al límit, cap a aquell punt, de vegades absurd, on tot s’acaba mostrant com és en realitat, sense artificis ni màscares.

null

Espontaneïtat, dolçor, la necessitat de la rialla, la lluita constant contra l’avorriment i la rutina, un clar perfeccionisme i l’obligació íntima de no repetir-se permeten pensar que la trajectòria futura d’Olga Capdevila ens mantindrà sempre en estat d’alerta, amb les retines a punt per la sorpresa i amb un somriure sempre preparat a la comissura dels llavis.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una nova mirada a l’univers creatiu de casa nostra. Una il·lustradora molt activa i coneguda que no para de treballar, la Mercè Galí. Si creiem que les ambients viscuts condicionen, el cas de la Mercè potser seria de manual. Va passar bona part de la seva infantesa al magatzem de la Llibreria Galí, un establiment històric del carrer Verdi de Gràcia que els seus pares, el Pere Galí i la Maria Lluïsa Sanarau van mantenir actiu durant 25 anys fins que van decidir jubilar-se l’any 2009.

Il·lustració de Mercè Galí

Amb aquest impagable i ric bagatge previ de lletres i d’imatges no és estrany que la Mercè es decantés cap el món de la creació. La música, la dansa i el dibuix es converteixen en els pilars de la seva formació. Estudia il·lustració a la Llotja i Belles Arts a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en gravat. Se centra sobretot en la il·lustració infantil i juvenil, treballant per diferents editorials, mentre es consolida també com una de les habitual de Cavall Fort, activitats que combina amb tallers creatius i classes dirigides a adults i a infants.

Il·lustració de Mercè Galí a Cavall Fort

Els seus dibuixos tenen un estil propi, amb un traç fresc, espontani i brillant, amb perfils marcats i una gran expressivitat que posen de manifest la seva formació en gravat. Treballa combinant diferents tècniques, fins i tot el collage i la fotografia i buscant sempre aquest plus expressiu que mira de captar l’empatia del lector, de fer-lo participar en l’aventura i, sovint d’arrencar-li un somriure còmplice. Agafa les històries i les porta al seu terreny, amb gràcia, sentit de l’humor i mestratge, aconseguint un estil personal i únic que, un cop vist, no s’oblida i es reconeix amb facilitat. Però, més enllà de les qüestions tècniques i/o formals, les il·lustracions de Mercè Galí són pura emoció, cada imatge amaga una història i és capaç d’explicar un gran relat, una vida que hi batega a l’interior, que va sorgint de mica en mica, fent-nos còmplices d’aquesta manera de fer que no és altra cosa que geni i màgia, que emoció i sentiment, que passió i calidesa.
Ja siguin personatges inventats, personatges reals, il·lustracions úniques, contes il·lustrats, cartells o qualsevol de les moltes opcions que li ofereix la seva feina, la Mercè té sempre aquesta capacitat de sorprendre, de captivar, d’enamorar, en una paraula, aconseguint que sigui difícil oblidar la seva feina i les seves imatges.

Il·lustració de Mercè Galí. La Caputxeta.

Il·lustració de Mercè Galí. Cartell de L'Auditori


En paral·lel als molts encàrrecs que va fent, (alguns dels més recents “Simplement jo” i “Tot el que sé de la caca”, amb text de Jaume Copons i publicats per Combel; “Els meus primers haikus”, amb text de Núria Albertí a El Cep i la Nansa i “Pensamientos”, amb text de Sofía Gil a Flamboyant) aborda projectes personals que es converteixen en autèntics llibres d’artista, combinant text, poemes, idees, gravats, il·lustracions, collages, imatges i objectes on aprofita per donar màxima llibertat a les seves idees creatives i aconsegueix una autèntica explosió de potència i de creativitat.

Mercè Galí

Dibuixos emocionants, plens de vida, imaginatius, que bateguen i que sempre aconsegueixen traspassar les fronteres del paper, caminar al nostre costat i bufar-nos les orelles mentre ens diuen que no hem de perdre mai aquell esperit infantil que ens porta a abandonar-nos, a gaudir de les petites coses, dels detalls i de tot allò que, com les il·lustracions de la Mercè, en fan sentir vius i, sobretot, immensament feliços.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

30/11/2017: Sonja Wimmer

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Obrim un nou capítol d’aquest apartat dedicat a l’univers màgic, creatiu i viu de les il·lustracions. Avui una magnífica i brillant il·lustradora, Sonja Wimmer, nascuda a Munich, on va treballar com a dissenyadora gràfica i que, segons ha dit en alguna ocasió, va triar Barcelona com el nou epicentre de vida i de feina per dos grans motius força indiscutibles, formar-se i l’amor.
Va estudiar a l’escola superior de disseny i art Llotja i des d’aleshores es belluga amb precisió, seguretat, comoditat i èxit en aquest món ple d’imaginació, sorpresa, fantasia i meravelles sense final. Treballa per editorials de tot el món i la seva feina s’ha vist reconeguda amb un grapat de premis com el Moonbeam Children’s, diversos International Latino Books, el Fundación Cuatrogatos o el Living Now Books.


Il·lustració de Sonja Wimmer

Com la majoria de grans il·lustradors, no recorda un moment sense un llapis a la mà, formant des de molt petita una vocació latent i un plaer sostingut al llarg dels anys i, de fet, veient el seu treball respon perfectament a aquesta idea de vocació i professió, d’una feina feta amb entrega i passió molt superiors a tot allò que es deriva directament de les simples obligacions quotidianes.
La seva manera de treballar comença capbussant-se amb força en cada nou projecte, per mirar de capturar-ne l’esperit, les essències fonamentals que li permetin assolir aquell punt d’inspiració diferenciat i especial que acabarà aconseguint que la seva feina final sigui única i captivadora. I una vegada assimilada l’ànima de la idea, es permet el luxe d’aportar elements, detalls, regals personals que naixen directament de la seva sensibilitat, que no apareixen al text inicial, que l’enriqueixen i que, a més, tracen una història paral·lela, petita, subtil, diferent i delicada que es mou al costat de l’eix central i li proporciona una nova volada.
D’altra banda ha confessat que li agrada força sentir la materialitat del treball i utilitzar acrílics, pastels, collage i, sobretot el llapis, un instrument creatiu que permet treballar en qualsevol lloc i sota qualsevol condició i que, en definitiva, representa el contacte físic i directe amb l’obra.
Les il·lustracions de Sonja Wimmer són pura poesia. Estan amarades de tendresa, d’imaginació, de mil subtileses, de ganes d’arribar directament al cor, sense filtres, sense enganys, sense cap subterfugi. Compleix amb escreix la necessitat de tot creador de captivar a la primera, d’aconseguir que qui s’enfronta a les seves imatges tingui una punxada de felicitat instantània, se senti bé i noti l’escalf i la calidesa de les coses fetes amb amor, amb intensitat, amb un cert desfici i amb aquella imperiosa necessitat de connectar, d’estimar i de ser estimada. Cadascuna de les seves imatges acaba sent molt més que un simple dibuix i es transforma en un raig de de claror que ens il·lumina la ment, que ens fa pensar, que ens obliga a recuperar-la, a analitzar-la, a pensar-hi i això, és clar, les fa doblement interessants.

Il·lustració de Sonja Wimmer

Aquí només podem mostrar les il·lustracions fora de context i això ja ens serveix per descobrir a primera vista la força i la passió que destil·len, l’emoció i els sentiments que flueixen sense cap limitació, la qualitat tècnica (allò de la “traça” que deien els nostres avis), Cada imatge seva és una prova irrefutable de la seva “traça” de la qualitat rotunda que respiren, però on de veritat és veu més nítidament l’ànima de la Sonja és als molts àlbums il·lustrats que ha fet al llarg de la seva carrera professional. Allí, seguint una història i confrontant-la amb les imatges, comprovem sobre el terreny tota la potencialitat del seu treball, aquesta capacitat per establir lligams invisibles, per mostrar racons inconeguts, per fer surar totes les emocions, tota l’emotivitat i tota la força dels sentiments. Hi ha tendresa, humor, ritme, solidesa, força, neguit, simpatia i aquell punt de deliri que fa que una cosa que podria ser normal es converteixi en única i, probablement, aquell somriure de complicitat que deixem anar sempre després de contemplar el seu treball sigui la prova del nou d’unes imatges que, un cop vistes, ja no s’obliden amb facilitat.

Sonja Wimmer

Gràcies Sonja per regalar-nos tanta, tanta vida i un grapat inesgotable de somnis!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

03/07/2017: Txell Darné

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una il·lustradora que repeteix, la Txell Darné. Nascuda a Banyoles l’any 1980, es va graduar a la Massana i va fer el projecte final a Estrasburg. Amb Joan Gómez crea l’estudi Canseixanta, un centre de producció de projectes gràfics que val la pena visitar.
A nivell personal ha treballat i treballa per les editorials més prestigioses del país, TV3 o revistes com Cavall Fort o BarçaKids i s’ha convertit en una de les il·lustradores més interessants de l’actualitat, un fet que avalen premis com l’Injuve o el Calendari Raima i presències internacionals a l’Ilustrarte, a la Fira de Bologna o a l’Otani Memorial Art del Japó. La seva pàgina web us mostrarà amb detall tot el seu treball.

Il·lustració de Txell Darné

Il·lustració de Txell Darné

Txell Darné





Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

11/05/2017: Stiliana Mitzeva

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una nova i captivadora il·lustradora que s’apunta a regalar-nos les seves creacions i anar farcint així aquesta màgica galeria plena d’emoció i de creativitat. La convidada d’avui és Stilana Mitzeva. Nascuda a Bulgària i graduada a Àustria i, tot i treballar per a diferents països del món, ha convertit Barcelona en el seu epicentre d’operacions. Diversifica el seu geni creatiu en diferents projecte d’encàrrec o propis que l’han portat a treballar per Planeta, pel Museu Marítim de Barcelona, per la fundació del FC Barcelona, pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, pel Museu d’Art Contemporani, per Turisme Barcelona o per empreses com Revlon, Desigual, Google o Swarowsky, Evax o Montblanc.
Les il·lustracions de l’Stiliana són lúdiques, detallades i força personals. Ens mostren un univers ple de detalls, de petites mirades als elements menys evidents que acaben construint un conjunt sòlid, d’impacte i d’emoció. Atresoren vida, calidesa, i un punt d’humor que les fa encara més singulars i, a més, tenen la capacitat de moure’s entre un ampli ventall de possibilitats sense renunciar en cap moment al seu segell característic, a la “marca de la casa”.
Mariners d’aparença dura però amb el cor tendre, capaços de fer malabarismes, de jugar amb les flors o de prendre’s un cafè sense presses poden ser una mostra d’aquest món que l’Stiliana va creant amb passió i un punt de deliri. Màgia feta vida o vida feta màgia, qui sap.
I com que segur que aquestes imatge que veieu aquí us hauran despertat el neguit de saber-ne més, aquí teniu la seva pàgina web i el seu instagram amb esborranys i esbossos sorgits de l’ànima i del moment.

Conte del Pagès barbut, il·lustració d'Stiliana Mitzeva

Ciclismo, il·lustració d'Stiliana Mitzeva

Stiliana Mitzeva

Gràcies Stiliana


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
La secció d’il•lustració del blog s’enriqueix avui amb la personalitat artística de Mariona Tolosa Sisteré. Nascuda a Barcelona, va alternar la capital amb Maials (Segrià) i després de passar pel Masnou ha acabat vivint a Toulousse.
La seva formació l’ha portat a estudiar Belles Arts, Animació Sociocultural, Educació Social i il•lustració al costat d’Ignasi Blanch i ha anat compaginant les dues vessants fins que va decidir abocar-se al buit i dedicar-se només a l’art.
En aquest sentit diversifica força la seva feina i procura que les il•lustracions tinguin noves sortides, noves possibilitats de combinar-les per tal d’aconseguir tocar un ampli ventall de possibilitats. Des d’imatges personals i/o familiars a bosses, passant per llibretes, tasses, làmines, llibres autoeditats, llibres personalitzats, postals, logotips o lettering per a diferents negocis, la Mariona té un àlbum de treballs força ampli i variat.
Les seves imatges, molt personals i plenes d’emoció, tenen un punt naïf, de tendresa, de màgia i d’innocència. Transmeten un aire de felicitat, d’alegria encomanadissa, de sensibilitat a flor de pell i conserven l’essència de l’esperit infantil.
La Mariona dibuixa personatges i petits universos plens d’empatia, d’alegria, de sentiments que surten d’una detallada observació de tot allò que l’envolta, dels pensaments, de les emocions, de les paraules que volen lliures, de les imatges que basteixen el seu dia a dia.
El resultat són sempre il•lustracions vives, delicades, plenes de sentit de l'humor, subtils, que ens parlen de relacions humanes, d’amor, de rebel•lia, de somnis, de silencis, de llargues converses, d’històries més o menys secretes, de la vida, en definitiva.
I si voleu descobrir tot això i moltes coses més, només cal que viatgeu a la seva pàgina web. Ho trobareu tot i us agradarà molt.

Il·lustració de Mariona Tolosa Sisteré

Il·lustració de Mariona Tolosa Sisteré

Il·lustració de Mariona Tolosa Sisteré

Mariona Tolosa Sisteré

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

18/01/2017: Giselfust

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una nova i magnífica il•lustradora que ens permet entrar en la seva obra. És Gisela Fuster Navarro, que signa els seus treballs com a Giselfust.
Dibuixa des de petita gràcies als bons oficis de la seva mare i, ara es dedica a un ofici poc habitual entre el gremi de dibuixants, la política activa. Això potser també li serveix per anar arrodonint i esmolant aquesta mirada càlida i carregada de tendresa que ofereix amb cada il•lustració.
Ha confessat públicament que s’acostuma a dibuixar fent les coses que li agradaria fer (una mostra la teniu aquí, al costat de la mítica princesa Leia) i que de fet, això s’acostaria més a una teràpia que a un ofici.
Repassant la seva feina es pot discrepar perfectament d’aquesta afirmació ja que les il•lustracions de la Gisela són vives i emocionants, plenes de potència i de capacitat per arribar a l’ànima. Transmeten vivències i, sobretot, desperten grans complicitats.
Dibuixos destinats als adults i la creació d’una editorial “Un iglú en Marte” que li serveix per anar publicant títols com “Mundos en sentido equivocado” o “Cordelius Nasum, el pirata bueno”, juntament amb Jezabel Bedman.
Inquieta i amb ganes d’obrir nous camins ha posat el seu art al servei d’articles de premsa, portades de discos o peces animades i ara està preparant la seva pàgina web que comercialitzarà productes il•lustrats com bosses, samarretes o peces de roba. La podeu seguir a través de la seva pàgina web o el seu aparador a Instagram.

Una de les il·lustracions de Giselfust

Una de les il·lustracions de Giselfust

Giselfust amb la princesa Leia

Giselfust

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Un fet casual, no buscat i molt plaent m’ha permès descobrir un il•lustrador absolutament fascinant, Gregori Saavedra.
Nascut a Viladecans l’any 1968, va estudiar Ciències de la Informació i va exercir com a creatiu publicitari en diferents agències. Va arribar a la conclusió que no li agradava que els clients li qüestionessin colors, formes o idees en base a teories que no tenien res a veure amb l’efectivitat i el rigor de les campanyes. Sense tenir gaire clar què havia de fer, va enregistrar un vídeo explicant el seu dilema i el va enviar a les 20 persones que més admirava, Totes li van respondre i allò el va encoratjar a seguir fent-ne de nous. Després li va arribar un encàrrec que no s’esperava, dissenyar una pàgina web. Se’n va sortir fent les seves 5 primeres il•lustracions. I la resta ja és història.

Una de les il·lustracions de Gregori Saavedra

Un bon dia decideix marxar a Londres amb la seva dona i les filles, les que li diuen què passa amb la resta de colors que no són el blanc i el negre.
Perquè a l’univers personal i creatiu de Gregori Saavedra mana el negre sobre blanc, a l’estil dels gravats antics, com una mena de projecció d’escriure missatges en tinta negra sobre paper blanc, com la sublimació d’una estètica i d’un vocabulari personal i intransferible. Però no és en absolut un integrista i quan li cal color, l’agafa i l’utilitza amb efectivitat i sense manies.
Les il•lustracions del Gregori són espectaculars i sorprenents, carregades de mil detalls, d’un rigor i d’una efectivitat absoluts. De fet vindrien a ser hereves de la pulcritud i el detall dels treballs de Durero, de la ferotgia dels gravats de Goya o la poètica dels artistes del pop-art, despullats del color però mantenint el mateix grau de simbologia moderna, utilitzant elements de la cultura popular, del dia a dia, arrencant-los dels seus ambient habituals i convertint-los en icones que formen part del conjunt dels seus treballs, mantenint en tot moment un sentit de l’humor irònic i viu que li permet mirar-se el món amb una certa i terapèutica distancia.

Una de les il·lustracions de Gregori Saavedra

I una qüestió que l’equipara als grans mestres, tenir un estil únic i inconfusible. Una vegada t’has enfrontat a un treball de Saavedra ets capaç de descobrir aquesta exclusivitat única, aquesta manera de fer personal, sòlida i sempre identificable. Imatges carregades de detalls, precises, bigarrades, que demanen una mirada general però que exigeixen mirades detallades. Cal resseguir els mil detalls, explorar tots els racons i anar-hi descobrint els elements que les conformen.Un petit gran univers en expansió.
Ha afirmat que les seves creacions són com les pàgines d’un diari personal. Reflecteixen la seva intimitat i són també com un recordatori dels llocs que ha trepitjat, de les emocions que ha viscut, dels anhels que projecta. De fet, encara que al primer cop d’ull pugui semblar que ens trobem davant de dibuixos carregats de precisió i de detall, en realitat el Gregori es dedica a capturar imatges de manera quasi compulsiva, caçant tot el que es posa davant dels seus ulls. Defuig quedar-se tancat a l’estudi i li agrada atrapar la vida, processar-la i convertir-la en part fonamental del seu llenguatge, utilitzar-la per reconvertir-la en peces rellevants, en elements que es recordin, que tinguin transcendència, posant-se a les antípodes del seu treball com a creatiu publicitari, un món on s’inverteixen molts diners amb la finalitat d’aconseguir imatges efímeres i sense aquesta transcendència que li agrada imprimir a les seves creacions.
Val a dir que cadascuna de les seves il•lustracions està formada per un mínim de 500 petites peces del seu arxiu gegantí. Així una línia pot ser un cable elèctric del carrer o una cara una composició construïda a base d’ajuntar i ordenar un grapat de rostres més petits, un puzzle personal que reflecteix també l’estat d’ànim de l’artista, les seves inquietuds, les seves obsessions. les manies, allò que ha aconseguit sorprendre’l, els seus pensaments o les seves idees, arribant fin i tot a convertir-se en una mena d’actor que interpreta diferents papers, que assumeix els personatges que el jo il•lustrador li demana en cada moment.

Una de les il·lustracions de Gregori Saavedra

El resultat, ja ho he dit abans, són il•lustracions profundament personals, d’una potència i d’una personalitat colpidores que fugen de la normalitat i, de fet, rep encàrrecs de grans marques, de revistes, d’editorials i ha dut a terme projectes singulars com una exposició sobre els temps georgians a la British Library o una gran lona de seixanta metres de llarg per trenta d’alt destinada a cobrir el gimnàs alemany de King’s Cross.

Gregori Saavedra

I si aquestes quatre ratlles us han despertat una mica d’interès per la seva obra, ho trobareu tot a la pàgina web de Gregori Saavedra. Podreu trobar il•lustracions, vídeos, creacions pròpies, encàrrecs i somnis. Tot un món... o molts mons!
Moltes gràcies, Gregori.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats