El Blog de Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Unai Velasco, poeta, crític editor i traductor i Julia Echevarría, correctora, redactora editorial i editora, han sumat esforços per donar llum verda a una nova editorial de poesia, Ultramarinos, que va arrencar amb “Los eróticos y otros poemas” d’Efraín Huerta i amb “Mi más hermoso texto” d’Alberto Cardín i que acaba de publicar “Los cuadernos de la tierra”, de Jorgenrique Adoum.
Ultramarinos ha rescatat la poesia completa més algun text inèdit de Cardín, nascut a Astúries l’any 1948 i mort a Barcelona l’any 1992 després de convertir-se en un dels intel•lectuals més actius de la transició on va col•laborar en publicacions de la contracultura com “El viejo topo”, “Ajoblanco o “La Bañera” i va dirigir la revista “Diwan” juntament amb el polèmic periodista Federico Jiménez Losantos.
La vida literària de Cardín és podria dividir en dues grans etapes, la primera, dedicada a la creació d’obres de ficció i crítica literària i una segona on va treballar la difusió d’estudis sobre homosexualitat, l’antropologia o la sida.

Mi mas hermoso texto - Alberto Cardín

Ultramarinos, gràcies al treball d’Ernesto Castro, que s’ha encarregat de l’edició i del pròleg, aplega els tres llibres “Paciencia del destino”, “Despojos” i “Indículo de sombras” més alguns poemes inèdits com una elegia al pintor Ocaña i algunes proses combatives, ha convertit el llibre en un petit gran èxit que ja ha arribat a la tercera edició.
La poesia de Cardín és un reflex de la seva ideologia, carregada de cinisme, d’ironia, de dissidència, sovint de ràbia, d’esperit combatiu i de ganes de trencar amb els corrents establerts per la via directa i aquesta edició és una bona vacuna contra la desmemoria o l’oblit. En aquest sentit trobem un poeta que sovint s’enreda en un excessiu barroquisme i amb un punt d’ingenuïtat però que, per contra, té moments d’alta intensitat simbòlica i fins i tot conceptual. Sigui com sigui, aquest volum, arrodonit amb diferents articles, és altament interessant i, sens dubte, del tot necessari.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
La síndrome d’Stendhal és una malaltia de caire psicosomàtic que es manifesta en augment del ritme cardíac, vertigen, desorientació i que pot arribar fins i tot a provocar al•lucinacions en alguns individus que es veuen exposats a una sobredosi d’art, de bellesa artística.
De fet porta el nom d’aquest autor francès perquè va ser el primer en definir-la després d’una visita a Florència. Així doncs, el nom d’Stendhal s’associa a una visió romàntica davant d’una sobredosi de bellesa absoluta.

“Corazón robot” - Amaia Arrazola

Potser per això, quan Elisabet Parés i Álvaro Garcia, l’any 2013, van decidir engegar el seu projecte editorial van cercar refugi espiritual en Henry-Marie Beyle, l’autor de “El roig i el negre” com a paradigma del relat acurat dels efectes de l’excés de bellesa. Naixia Stendhal Books i, de fet, un dels puntals del seu projecte literari es precisament aquest, la bellesa formal i física dels llibres que publiquen.
Defensen la idea del llibre objecte, llibres sòlids que, a la primera de canvi, entrin per la vista. Creuen que la bona literatura ha d’arribar amb un embolcall adient, llibres que perdurin per ètica i per estètica, que continent i contingut resultin magnètics, equiparant la qualitat interior amb l’exterior per aconseguir un tot harmònic.

 “Bajo la llengua, bichos” - Uxue Juárez i Daniela Spote

Fotografia, il•lustració, llibres d’artista, narrativa i poesia formen els primers nervis d’aquest ésser que batega amb intensitat estètica i literària i donen forma a un catàleg amb peces com “Corazón robot”, de la gran il•lustradora Amaia Arrazola; “Bajo la llengua, bichos”, de la poeta Uxue Juárez i les il•lustracions de Daniela Spote; “Elocuencia visual”, de l’artista Rut Cañas; la narrativa de Noe Gaya amb “El camí de la papallona” o la poesia d’Hasier Larretxea, “De un nuevo paisaje” o de Flàvia Company, “Yo significo algo”.
Són llibres que responen a l’esperit fundacional del segell i que, en certa manera, volen ser una via de sortida de l’univers editorial, ofegat pels llibres pirates, per les impressions de baix cost i de baixa categoria, la mala qualitat del paper. Volen fer recuperar el gust pels objectes, pel perfum de la tinta, pel tacte càlid del paper, pels processos ben fets, amb proves, amb un control de cada pas, buscant la bellesa i la perdurabilitat, una filosofia que, veient els seus llibres, compleixen a la perfecció.

L’Elisabet ens fa dues pinzellades del projecte:


Elisabet Parés i Álvaro Garcia

Stendhal Books, neix a Barcelona de la mà d'Elisabet Parés (gestora cultural) i Álvaro Garcia (Karakter Studio). Ambdós érem uns apassionats pel món del llibre i volíem fer una proposta basada en el llibre objecte. Pensem, que en un moment on suposa un esforç la inversió en cultura, cal donar al lector una mica més que abans, per aquest motiu pensem llibres imprescindibles i sobretot perdurables. El projecte va arrencar amb el primer títol d'Amaia Arrazola, "Corazón Robot", del que ara en publicarem la segona edició. Tot i que val a dir que els nostres últims esforços han estat per la col•lecció de poesia. El primer títol, "Bajo la lengua bichos" de Uxue Juárez amb il•lustracions de Daniela Spoto intentava mantenir una continuïtat amb el que havíem editat fins al moment, il•lustració i llibre d'art. A partir d'aquí, "De un nuevo paisaje" d'Hasier Larretxea va marcar el que seria la línia editorial de la col•lecció de poesia que ha seguit el darrer poemari de Flavia Company, "Yo significo algo" i del que n'estem molt orgullosos.
Amb l'Álvaro destinem grans esforços per moure l'editorial tant i tan lluny com podem. Presentem sovint a Pamplona, Bilbao, Madrid, Berlín... allà on el llibre ens porta. Vam veure que fora de Catalunya no coneixien grans poetes d'aquí, vius i morts, per la barrera de la llengua, així que vam decidir destinar una part d'aquesta col•lecció a traduir poetes catalans, comencem amb Mireia Calafell i "Tantes mudes", amb traducció de Flavia Company.
També estem preparant una recopilació de poemes inèdits de les que són per mi, les veus femenines més potents del panorama nacional, "-A, mujer, lenguaje y poesía". Serà una reflexió sobre la dona poeta i la seva relació amb el llenguatge, un projecte fantàstic.
M'agradaria dir sobretot que la nostra editorial neix de la passió i l'obsessió pel llibre i el seu entorn.


Gràcies, Elisabet. I molta, molta sort.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Aprofito un parell de llibres, “Zona Wi-fi”, de Raimond Aguiló i “Tres nits”, de Ramon Xuriguera, per tornar a parlar de l’editorial Fonoll, un segell nascut a Juneda, a les Garrigues, l’any 1997.
De la voluntat inicial, la de donar sortida a les creacions personals dels membres de l’associació cultural del mateix nom es va passar, anys més tard, el 2006 a una empresa editorial consolidada, creada i impulsada per Jordi Quer Jaume Graus i Josep Gelonch i amb la voluntat d’anar més enllà de la territorialitat local i comarcal dels inicis i passar a tot l’àmbit lingüístic de parla catalana.

"Tres nits" - Ramon Xuriguera

A hores d’ara, Fonoll ha publicat un centenar de llibres i ha consolidat diverses col•leccions com la de poesia, Plançó, d’àmbit acadèmic, la de cuina, Quaderns o Biblioteca general amb les que ha aconseguit un ritme de publicacions dinàmic i una política d’edició que implica descobrir noves veus però també recuperar veus oblidades o desconegudes.
Aquestes dues línies de treball és poden simbolitzar en “Tres nits” i “Zona Wi-fi”. Ramon Xuriguera, nascut a Menàrguens l’any 1901, va ser un escriptor i crític d’art que va dur a terme una intensa i variada activitat cultural com a periodista, com a director del diari catalanista d’esquerres “La Jornada”, com a cap de la secretaria personal del Conseller de Defensa de la Generalitat, com a Oficial primer del Parlament o com a membre molt actiu de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, enviant llibres al front, acollint periodistes estrangers i confegint material divulgatiu i de propaganda.
Des de l’exili francès es vincula a edicions Proa, a Ràdio París i a la delegació francès d’Òmnium Cultural. Va morir a França l’any 1966 i el seu fons va anar a parar a l’Arxiu Nacional.

"Zona wifi" - Raimond Aguiló

Va publicar novel•la, assaig i va traduir Cocteau, Fournier, Sartre, Flaubert i Simone de Beauvoir. Fonoll acaba de recuperar aquesta història, “Tres nits”, que va guanyar la “Copa artística” dels Jocs Florals de Montpeller de l’any 1946 i que, romania inèdita. Una història de recels, de neguits, de desconfiança, que neixen d’un fet aparentment trivial i que acaben fent esclatar la capsa dels trons. Un argument universal i ben actual que Xuriguera condueix amb bon pols i habilitat. Un document d’aquells que mereix la pena descobrir, sens dubte,
A l’altra banda de l’espectre, aquesta “Zona Wi-fi”, amb un disseny renovat de la col•lecció de poesia a càrrec de Francesc Gelonch, el llibre del poeta de Falset Raimond Aguiló que es va endur el premi Alella a Maria Oleart amb un llibre que parla de la contraposició de la vida interior amb la que arriba imposada des de l’exterior. Un joc de fronteres, de límits, de control, de veritats interiors i de sentiments exteriors.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Que la cultura ha perdut el protagonisme i el pes social que tenia fa uns anys, em temo que ja no sorprèn ningú, constatar que els agents culturals actius ho tenen cada vegada més cru a l’hora d’aconseguir resultats és una dada objectiva que tampoc no resulta nova i potser per això, constatar que hi ha bona gent, sàvia, entusiasta, dinàmica i que fa les coses amb emoció, passió, rigor i un somriure als llavis és sempre un veritable regal.
Aquest seria el cas de Paco Fanés i de Joan Puche, poetes i activistes culturals que mouen els fils de l’editorial i associació cultural El Pont del Petroli de Badalona que, a finals de l’any passat, va celebrar el quinzè aniversari de la seva creació i, lluny de desanimar-se i de baixar la guàrdia, segueixen actius i la mostra més evident és la nova tongada de publicacions que acaba de veure la llum.
El mateix Paco Fanés és qui signa una de les novetats, “El joc de l’alba”. La resta són “Abstància”, de Lala Blay, “Visible, (in)visible”, de Gustavo Vega i “Més enllà de la sorra”, de Jordi Casabona.

Joan Puche i Paco Fanés, els editors del Pont del Petroli amb Màrius Sampere

Durant aquests 15 anys, el Paco i el Joan s’han mantingut atents als moviments del sector i, a banda de publicar poetes nous o poc coneguts, també han donat sortida a noms de primera de la nostra culta com Jordi Sarsanedas, el poeta autor del poema que homenatja el monument industrial que dóna nom a l’editorial; el gran Màrius Sampere, el recentment desaparegut Carles Hac Mor o Genís Cano. També han vehiculat accions poètiques com l’homenatge a les sessions del Price o lectures al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Entusiastes i incansables, el Paco i el Joan són motors indiscutibles d’aquest protagonisme cultural del Barcelonès nord que reivindica el poeta Jordi Valls. En aquest sentit, la seva mirada eclèctica es posa de manifest en qualsevol cantonada del seu catàleg i, de fet, les novetats que acaben de presentar en poden ser una nova i bona mostra.

Jordi Casabona (Foto: Ara)

“El joc de l’alba” és la sublimació de les experiències vitals i poètiques de Fanés, bon coneixedor de la poètica batalladora dels setanta, fa una mirada entre nostàlgica i combativa al passat sense que en cap moment s’imposi la desesperança. Present i futur guanyen, vers a vers, la realitat que es camufla sota aquest exercici càlid de recordar. El Paco té cartes i les sap jugar amb tendresa i habilitat.
A l’altre extrem de la línia hi trobem “Abstància”, el llibre de Lala Blay, una de les veus noves i potents de la poesia catalana que presenta un llibre sòlid i complex amb imatges poderoses i mirades lúcides a la pròpia identitat. El prologa el gran Màrius Sampere.
I un gènere no sempre tingut en compte que, per contra, forma part de la columna vertebral de la gent del Pont del Petroli, la poesia visual, representada en aquest cas per “Visible (in)visible”, de Gustavo Vega, una mostra d’aquesta capacitat que tenen alguns poetes de pensar en imatges, de forçar la imaginació, la pròpia i la del lector, i portar-la als extrems.

El poeta Jordi Sarsanedas amb Paco Fanes al Pont del Petroli de badalona

I la quarta pota d’aquesta taula de novetats és “Més enllà de la sorra”, de Jordi Casabona, un prestigiós metge que posa en valor aquell concepte ja quasi perdut d’unir ciències i lletres, de portar l’humanisme a les últimes conseqüències. Haikus treballats amb passió i contundència, pensaments que s’escampen i que ens demostren la capacitat del poeta per trobar moments d’alta intensitat i presentar-los de manera directa.
El Pont del Petroli és un projecte que cal tenir en compte, que representa una visió oberta i eclèctica a la poesia de qualitat que s’està fent a hores d’ara a casa nostra, sense sectarismes ni capelletes, amb una mirada diàfana, oberta, exhaustiva i brillant. Propera parada, els 25 anys!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Hermenaute és una editorial jove, molt jove, creada l’any 2015 per Lluís Rueda, un escriptor que vol donar al seu segell una personalitat pròpia, lligada a gèneres com l’horror, el thriller, la ciència ficció i a assajos que facin referència a temàtiques lligades al cinema i al pensament lligat a les cultures populars. La seva declaració inicial de principis es concreta en cinc col•leccions: Caronte, dedicada al terror i al thriller; Icarus, centrada en temes de ciència ficció, steampunk i les aventures; Janus, que acollirà les obres d’assaig; Atenea, per llibres de narrativa actual i Medea, que publicarà fantàstic en llengua catalana.

Momias y embalsamados

I com a mostra, en aquest cas, dos botons: “Momias y embalsamados” (Caronte) i “Malsons de gat” (Medea).
“Momias y embalsamados” és una antologia de relats escrits per Lluís Rueda, Víctor Blanco, Daniel P. Espinosa, Jesús Gordillo, Luis Guallar, Jorge P. López i Guillermo Tato, un grup d’escriptors amb trajectòries interessants que s’enfronten a un tema que, plantejat d’aquesta manera, resulta força original.
Quan sentim parlar de mòmies el primer que ens ve al cap de manera quasi automàtica és Egipte, però de mòmies n’hi ha moltes i els integrants d’aquesta antologia assumeixen el repte de ser originals, d’aportar allò que se’ls demana, mirades diferents, plantejaments més arriscats i trencadors i se’n surten molt bé, aconseguint que tot el volum respiri un permanent aire de terror tot i que hi hagi casos concrets que tampoc no vulguin renunciar a l’humor. I un únic punt comú, tots defugen les mòmies egípcies.
Els set autors es belluguen amb comoditat i seguretat per diferents gèneres, sense perdre en cap moment aquesta referència que dóna identitat al recull, el món de les benes i la fascinació del més enllà, de la necessitat humana de perdurar i de la sempre inquietant qüestió de les malediccions, de la vida més enllà de mort i, de fet, les mòmies, les reals no ens resulten gens alienes, per la qual cosa afrontar-les des del punt de vista literari és també un camí que lliga força amb pors i creences absolutament reals, gens fantàstiques, un element afegit que converteix “Momias y embalsamados” en una magnífica carta de presentació del segell Hermenaute, demostrant que la imaginació és un valor que no s’apaga.
I per arrodonir-ho, la portada, una inquietant/insinuant mòmia obra d’Alberto Rodriguez Modolell ja ens posa sobre la pista d’aquesta desmitificadora col•lecció d’històries potents.

Malsons de gat

L’altre llibre, “Malsons de gat”, també és una creació col•lectiva, en aquest cas, els creadors responsables són Igor Kutuzov, Sergi G. Oset i Patrícia Muñiz. Es tracta de quinze històries força nocturnes on la foscor actua quasi com un agent catalitzador de situacions gens habituals.
Els tres escriptors han afrontat els relats explorant totes les possibilitats: individuals, a quatre mans i a sis mans i el resultat és una bona mostra d’aquesta versatilitat que es pot aconseguir quan imaginació i creativitat es conjuguen al servei d’una idea concreta. De fet, la voluntat d’aquest llibre que inaugura la col•lecció Medea és la d’establir les bases d’aquet apartat destinat a acollir el bo i millor del gènere fantàstic escrit en català. Kutuzov, Oset i Muñiz han fet bé els deures i han travat un recull molt treballat i amb ambicions que podria ser el punt d’arrencada des d’on anar edificant el gènere a casa nostra, donant-li nova volada i obrint portes que haurien de contribuir a fer-lo més eclèctic, més actiu i més exportable.

Lluís Rueda (Foto: Fantàstik)

La idea de fons és la que propugna que els gats somien i que poden arribar a tenir malsons, detectables en funció del ritme de la seva respiració és la línia de fons. Per damunt, els malsons, el territori on dia i nit es fonen, on la realitat sòlida es barreja amb l’univers oníric i no sempre qualificable de manera objectiva i concreta.
Dos dels primers lliuraments de l’editorial Hermenaute i la prova d’un fet evident, que caldrà seguir amb atenció l’evolució del catàleg d’aquesta petita editorial amb moltes ganes de fer coses interessants.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

14/04/2016: 5 anys de 66rpm

Escrit per: Jordi Cervera
Celebrar l’aniversari d’un segell editorial és sempre un plaer. En aquests temps on els polítics i una part de la societat han abdicat definitivament de la cultura des de tots els àmbits possibles, que una iniciativa privada tingui prou força i prou coratge com per sobreviure en un mar incert ha de ser per força motiu d’alegria.
Fa cinc anys, la May González i l’Alfred Crespo van decidir que el seu dia a dia, tot i les revistes de rock, els concerts, la família i la vida atrafegada, necessitava un punt més de risc i d’emoció i van decidir crear una editorial, 66rpm, dedicada al món del rock i del pop.

Festa 5 anys de 66rpm. La May i l'Alfred. (foto: Carles Rodriguez)

Risc i singularitat en un mercat que, des de sempre, semblava patrimoni exclusiu dels mercats anglosaxons i que aquí estàvem pel segles del segles condemnats a viure de les traduccions. Però l’ocasió fa el lladre i al projecte inicial, carregat de bogeria i d’incertesa, s’hi van anar sumant aportacions de tota mena.
Els coneixements enciclopèdics del sector, la gran il•lusió, la passió, les amistats i la capacitat de treball de la May i de l’Alfred van fer que el projecte s’anés consolidant pas a pas, obrint nous i insospitats horitzons i fent que aquella idea esbojarrada es convertís en una realitat sòlida en creixement i expansió.
Pas a pas, amb la complicitat que encomanen a tots els seus autors, les ànimes de 66rpm han aconseguit que durant aquests cinc anys, els títols no parin de sortir, transformant aquella guspira inicial en una envejable col•lecció de llibres que ja comencen a ser imprescindibles, que marquen el pols del panorama musical del país i que fan de notari de la salut d’un gènere que demostra una vitalitat potent
El ventall és ampli i les opcions variades i de qualitat i el que han aconseguit la May i l’Alfred és que la literatura vinculada al pop i al rock no sigui una rara avis ni un patrimoni exclusiu d’altres cultures i d’altres llengües. I, de fet, si es fa una ullada al catàleg de 66rpm és fàcil començar a establir comparatives i a treure conclusions gens banals.

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

D’una banda, la capacitat de reinventar-se i de mostrar-se eclèctic i sorprenent. A hores d’ara ja es pot dir que hi troben de tot. Novel•les sobre rock, novel•les escrites per personatges vinculats al rock, llibres de poemes que recreen la vida rockera o que tenen la música i les seves essències com a fil conductor, biografies d’estrelles dels escenaris, relats, recopilacions al voltant de músics o gèneres musicals, llibres de fotografies i, fins i tot, propostes que vinculen el rock i els més petits de la casa.
I contra tot pronòstic, 66rpm i gràcies a l’entusiasme i a la professionalitat d’aquesta parella singular, lluny d’enfonsar-se, celebra els 5 anys de vida amb una magnífica salut i girant conceptes.. Els editors encarreguen llibres singulars (com els poemes il•lustrats de Xarim Aresté), reben propostes de tota mena i, a hores d’ara ja són un referent quan s’ha de parlar de pop i rock sobre paper.
I tot fet sempre com si fos la cosa més natural del món, amb un somriure i una felicitat que s’encomana. 66 rpm és una editorial feliç, que transmet alegria i respirar les seves essències, ja sigui com a autor, com a lector o com a simple espectador, és rebre sempre emocions agradables, impactes positius i caure rendit a la màgia de seducció que la May i l’Alfred regalen sense condicions, sense fronteres, sense restriccions.
L’últim regal públic, una magnífica festa d’aniversari a l’antiga fàbrica Damm, amb llibres, música, autors i, és clar, aquest optimisme encomanadís que fa que pertànyer a la família 66 rpm sigui sempre un motiu de satisfacció.

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Les fotografies són d’un altre dels personatges brillants i creatius que s’han deixat seduir per aquesta editorial que recull l’esperit més lúdic i creatiu del rock, Carles Rodriguez, autor de “Sidonie, un dia más en la vida”, un dels grans llibres que ha publicat 66 rpm i una mostra brutal de la capacitat creativa del Carles, una peça que no té res a envejar a cap treball dels grans fotògrafs que ens impactaven fa uns anys i que no fa altra cosa que demostrar això que sèiem, que des d’aquí es pot treballar amb la mateixa intensitat, amb la mateixa singularitat i amb la mateixa qualitat que en aquells països que consideraven la única pàtria del pop. Només cal gent com el Carles i els molts autors del catàleg que ho posin el solfa i gent com l’Alfred i la May que ens ho portin a casa amb emoció i un somriure.
Gràcies per ser-hi i llarga vida al rock...sobre paper!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

25/02/2016: 30 anys de Bromera

Escrit per: Jordi Cervera
Celebrar trenta anys en un univers complicat i canviant com l’editorial no és gens senzill i menys encara quan el clima que t’envolta acaba sent poc favorable a les teves activitats.
L’any 1986 naixia a Alzira l’editorial Bromera. Al capdavant del projecte Josep Gregori Sanjuan, un professor i escriptor vinculat a les arts gràfiques envoltat d’un equip de gent vinculada a la creació literària i a la docència.
D’aquell entusiasme inicial es va passar a la progressiva professionalització, al creixement, a la consolidació. I això en un context social que no era precisament fàcil ni el més adient per anar consolidant un projecte d’aquest abast. Tot i així, l’entusiasme i la qualitat es van imposar llibre a llibre i ara, celebrar trenta anys d’activitat és tot un èxit.

Bromera 30 anys

A banda de la gran tasca docent, potser menys obvia però del tot fonamental, el catàleg de Bromera ha anat incorporant autors catalans i valencians de primera línia (actuals i clàssics) però també ha treballat per captar traduccions de grans noms internacionals.
Josep Gregori ha cedit la direcció editorial a Gonçal López-Pampló, un jove que va créixer amb els llibres de Bromera i ha passat a ocupar el càrrec d’editor. Això implica reforçar l’equip i seguir treballant en pro de la cultura amb ànims renovats i nous punts de vista.
I al Josep, per la seva condició de cap visible del projecte Bromera i per aquesta mirada història que pot aportar, li hem demanat un text que expliqui aquest camí intens, viu i complicat de resumir. Aquí el teniu:

Josep Gregori i Gonçal López-Pampló

Totes les celebracions permeten fer una ullada a la trajectòria de la persona o la entitat que fa els anys. Bromera celebra aquest 2016 el seu 30è aniversari en el món de l’edició i no podíem deixar de fer aquesta petita avaluació. Fa tres dècades neixia com a projecte cultural per al servei dels valencians, i orientat a tot l’àmbit lingüístic.
No es pot negar la procedència de la gent que va impulsar la creació de l’editorial. Veníem dels àmbits literaris i escolars. Erem professors i escriptors i aquests orígens es veien en l’orientació de les primeres col•leccions.
Aquesta vinculació al món escolar s’ha mantingut en gran part, però també van començar a néixer col•leccions que no tenien res a veure amb la didàctica de la llengua i la literatura.
Si ens haguéssim de decantar per una de les dues vessants, llibres per a les llibreries o llibres per a l’entorn docent, no sabria què fer. Afortunadament no ens cal triar. Podem fer les dues coses sense necessitat de caure en contradiccions. Ens agrada publicar bona literatura i ens agrada també publicar literatura de qualitat adreçada als joves i als nens. Ens enorgulleix que molta gent s’aja iniciat a la lectura amb els nostres llibres i avui, vint o trenta anys després continue llegint llibres que duen el nostre segell editorial.
Ens ha preocupat sempre fer un catàleg de qualitat, però també que fos molt variat. Que hi haguessin llibres per a tota mena de lectors i de tota mena de gèneres. Ens agrada fer llibres. Hi posem tot el nostre coneixement i la nostra passió i ens agradaria poder-ho fer durant molts anys més. Hi ha encara molts bons llibres per fer.

Orhan Pamuk

Però potser una de les satisfaccions més grans per als que hem format part del projecte ha estat poder publicar bons autors, des dels clàssics –Joanot Martorell, Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March, Santiago Rusiñol, Joan Fuster, Isabel de Villena o Ramon Muntaner–, als actuals: Isabel-Clara Simó, Joan Francesc Mira, Andreu Martín, Manuel Baixauli, Vicent Usó, Carles Alberola, Jaume Cabré, Raquel Ricart, Ferran Torrent, Silvestre Vilaplana, Gemma Lienas, Esperança Camps, Enric Lluch, Gabriel Janer Manila, Josep Lozano, Toni Cucarella, Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Sierra i Fabra, Anna Moner o Joanjo Garcia, entre molts altres. A més a més, el catàleg de Bromera aposta des del començament per escriptors imprescindibles del panorama internacional, entre els quals, guanyadors de prestigiosos premis com el Nobel, el Man Booker, o el Goncourt: Pierre Lemaitre, John Banville, Andrea Camilleri, Erri De Luca, Orhan Pamuk, Herta Müller, Naguib Mahfuz, Dario Fo, Paola Predicatori, Harold Pinter, John Updike, Frank McCourt, Margaret Atwood, Cornelia Funke, Philip Pullman o John Connolly.

Pierre Lemaitre

Des de l’inici, Bromera ha estat sempre molt vinculada al món de la cultura. Una característica des dels inicis ha estat la d’impulsar premis literaris per poder aconseguir originals de qualitat. Col•laborem amb els Ciutat d’Alzira, l’Alfons el Magnànim, l’Enric Valor, els Ciutat de València entre altres.
El 2003 vam crear la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura per contribuir a millorar els baixos índexs de lectura i, des de fa molts anys publiquem les revistes L’Illa i TXT per donar notícia de les nostre publicacions, però també per contribuir a la difusió de la literatura i la didàctica.
Bromera, a més, sempre ha tingut una clara vocació social com ho demostra la seua vinculació amb Metges Sense Fronteres i Escola Valenciana, perquè els que formem Bromera pensem que la nostra tasca no acaba només en el moment de fer la nostra tasca editorial de la millor manera.
Ens queda encara molta feina a fer, però enguany volíem celebrar la feina que ja hem fet aquests 30 anys al costat dels que han contribuït a fer possible Bromera. A més de programar diversos actes, hem dissenyat un logotip commemoratiu per als 30 anys i un cartell especial, obra d’Eli Rufat. Ambdós recullen l’esperit de Bromera durant la seva trajectòria i, alhora, la nostra voluntat i compromís de futur. Els llibres sempre estan en el nostre horitzó, són la nostra passió. Continuarem treballant amb energies renovades per contribuir a oferir als lectors de totes les edats una literatura gran, la nostra, una literatura que, sens dubte, té un gran futur.


Gràcies Josep i moltes felicitats.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
El mes de novembre de 2007, l’editorial Viena publicava “La casa de les belles adormides”, una de les obres fonamentals del japonès Yasunari Kawabata. El llibre encetava un projecte ben ambiciós batejat amb el nom de “El Cercle de Viena” i comandat per un consell assessor format per Isabel Monsó, Enric Viladot, Marcel Riera i Àlex Susanna. La idea era anar recuperant grans llibres contemporanis i publicar-los en català, una aposta decidida pels clàssics del nostre temps que s’ha anat consolidant.
Ara es tanca una part del cercle amb la publicació del número 50 de la col•lecció, tota una fita. I també és un altre dels mestres japonesos amb una de les seves obres més intenses, “El tallador de canyes”, de Junichirô Tanizaki, en traducció d’Albert Nolla. Per acompanyar i donar solemnitat a aquesta fita, Viana ha publicat també “Quadern per a 50 lectures”, un llibre que recull els 50 títols de la col•lecció, amb la imatge de la portada, una petita fitxa, un fragment del text i unes línies en blanc on el lector pot apuntar les seves impressions d’uns llibres absolutament imprescindibles.

Quadern per a 50 lectures

Fer l’exercici d’obrir aquest llibre-catàleg a l’atzar és comprovar que la col•lecció és de luxe, amb autors com Saul Bellow, Joseph Conrad, Marcel Proust, Isak Dinesen, Raymond Radiguet, Virginia Woolf, Kavafis o T.S. Elliot i títols com “La llegenda del sant bevedor”, “L’home que plantava arbres”, “El riu”, “Un amor d’en Swann”, “La marca de l’aigua”, “El poni roig” o “L’escuma dels dies”.
Moltes felicitats i un nou objectiu a l’horitzó, que el Cercle s’eixampli als 100, mantenint sempre aquesta qualitat i aquest rigor amb els grans clàssics contemporanis.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

11/11/2015: Meninas Cartoneras

Escrit per: Jordi Cervera
L’any 2003, a Buenos Aires, va sorgir una iniciativa batejada com Eloísa Cartonera. Era una editorial singular basada en la necessitat de publicar obres originals en tirades curtes i de fabricació artesanal i també la de donar sortida a col•lectius desafavorits. Els recollidors de cartró podien rendibilitzar la seva feina convertint-se en proveïdors de la matèria primera que s’utilitzava per anar construint edicions limitades, manuals i exclusives que, a més donaven veu a autors, a il•lustradors i a creadors amb veus i propostes interessants.

Sílvia Ramírez (de blanc)i Carolina Espinoza (Meninas Cartoneras) Foto-Xavi Olmos

L’any 2009, Carolina Escalona, Carolina Espinoza, Kika Valdés i Beatriz Martínez decideixen crear a Madrid Meninas Cartoneras, una de les primeres editorials d’aquestes característiques creada a l’Estat espanyol. S’enceten amb “La nina que no era invisible”, una peça de teatre de la brasilera Rita Siriaka que, gràcies a la difusió boca-orella i a través de les xarxes socials, s’esgota en poc temps i permet recuperar les inversions inicials, editar més llibres i possibilitat que Meninas Cartoneras comenci seriosament el seu treball editorial.

Sílvia Ramírez (de blanc)i Carolina Espinoza (Meninas Cartoneras) Foto-Xavi Olmos

Les xifres han anat creixent fins acumular prop de 30 títols, més de 3.000 exemplars, autors de diferents nacionalitats i presencia en diversos països del món. Tot i així, la lluita segueix, centrada en quatre eixos, la literatura hispanoamericana, la lluita social, el medi ambient i la voluntat de demostrar que darrere d’un llibre amb les tapes de cartró pintades hi ha bona literatura i propostes originals. Un projecte viu i intens que val la pena conèixer i seguir de ben a al vora.
Dues, d’aquestes “menines entusiastes”, Carolina Espinoza i Sílvia Ramírez ens fan cinc cèntims d’aquesta idea:

Sílvia Ramírez (de blanc)i Carolina Espinoza (Meninas Cartoneras) Foto-Xavi Olmos

Meninas Cartoneras es una editorial artesanal con varios compromisos: con la literatura hispanoamericana, con lo social y tambièn con el medioambiente.

Nos hemos inspirado en el modelo de editorial cartonera que partió en Argentina con Eloísa Cartonera, para hacer nuestro propio proyecto de editorial cartonera en España. Ha sido una labor hermosa pero difícil, a la gente le gusta, pero le cuesta entender qué es lo que es una editorial cartonera, porque como la ve artesanal o con tapas de cartón piensa que es una cosa de "niños" y resulta que de los 26 títulos que hemos publicado, solo dos son infantiles. Eso lo cuento como anécdota porque ha sido más o menos difícil que la gente comprenda que son libros, que somos una editorial independiente, distinta en forma, pero muy parecida en la forma de funcional a todas las editoriales independientes a las que nos mueve la pasión y no el lucro, por seguir adelante.

Hoy existen más de 100 editoriales de este tipo en el mundo. Cada cual hace libros únicos e irrepetibles como los nuestros pero lo bonito es que cada una tiene su forma de funcionar, y eso es maravilloso, porque en la diversidad está la clave.

Nosotras en particular, trabajamos mucho con el collage en las portadas, hacemos libros de cartón y materiales reciclados y los cosemos al estilo de la encuadernación sencilla tradicional. La obra gruesa de nuestros libros la hacen en un centro pre laboral de personas diagnosticadas con problemas de salud mental en Fuenlabrada, al sur de Madrid y luego la parte artística la hacemos nosotras.

Es un trabajo en 360 grados, con muchas satisfacciones.


Gràcies Carolina i Sílvia.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

19/03/2015: La Temerària

Escrit per: Jordi Cervera
Tot i que cada vegada és un tema més habitual, posar en marxa un segell editorial pot arribar a tenir la consideració d’activitat de risc, potser per això Àlvar Masllorens i Rafa Sánchez han batejat el seu projecte amb el nom de La Temerària.

Nocturn de Portbou - Jaume Benavente

Aposten sense embuts per una doble línia combinada, la publicació de nous títols, propis o forans que no es troben al mercat català i a la recuperació de llibres que han desaparegut de les llibreries a causa d’aquesta rotació veloç que pateixen els nostres llibres i que consideren que val la pena recuperar.
El primer lliurament l’integren dos títols, Una cambra pròpia, de Virginia Woolf i Nocturn de Portbou, de Jaume Benavente, una aposta decidida que ve a cobrir un espai verge i complex, el fons de catàleg, un territori de ningú del que fins hi tot ha abdicat la Setmana del Llibre en català que durant moltes edicions va apostar per oferir tots els llibres no descatalogats en català i que ara s’ha abocat directament a les novetats.

Àlvar Masllorens


Àlvar Masllorens ens explica el projecte de La Temerària:

Durant els anys 1991-2011 vaig ser soci fundador de Deriva Editorial, que vaig dirigir des dels seus inicis i fins el 2004. Va ser una etapa que donava per conclosa, tot i que el "cuquet" de l'edició persistia.
L'any 2012-2013 el meu soci actual em va fer la proposta en ferm d'iniciar una nova editorial. Ell podia aportar feina, il•lusió i el capital i jo l’experiència editorial.
Finalment, a partir d'aquest estiu podem posar rumb definitiu a la creació de La Temerària, amb el convenciment que ara és l'hora de les petites editorials i de les petites llibreries, tal com alguns fa anys que preconitzem. No és que el temps ens hagi donat la raó, sinó que la "crisi" ha fet tancar molts negocis mitjans i petits, és cert, però a la vegada creiem que també ha fet canviar els hàbits i la consciència de molta gent i, sobretot, de molts lectors. No serà fàcil, però la nostra passió pels bons llibres, per la literatura de qualitat, amb rigor, té un espai possible perquè hi ha una minoria molt nombrosa de lectors que la comparteixen. Per sort.
I, si una cosa vam tenir molt clara tots dos, és que volíem començar amb la reedició d'"Una cambra pròpia", que jo mateix ja havia reeditat l'any 96 en la mateixa excel•lent traducció d'Helena Valentí. I això és el que volem fer: recuperar llibres ja no són al mercat català però que considerem que encara tenen el seu recorregut al mateix temps que volem publicar llibres nous, donant suport a autors d'aquí (i de fora, en una etapa posterior, quan ens ho puguem permetre), fent la feina que ha de fer un editor: bastir un catàleg que representi un discurs únic a través dels llibres que edita, posant en relació llibres de temps diferents.


Gràcies Àlvar


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats