El Blog de Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
L’any 1969, Jesús García Sánchez editava el primer llibre de la col•lecció Visor de Poesía. Era “Una temporada en el infierno”, d’Arthur Rimbaud, en traducció de Gabriel Celaya. Qui sap, potser tota una declaració d’intencions. Ara, quasi 50 anys després, la xifra de llibres publicats supera els 1000 i la sèrie de cobertes negres amb lletres blanques s’han convertit en un clàssic, en una garantia i en una presència constant en les prestatgeries de poesia en castellà.

Una temporada en el infierno. Arthur Rimbaud

Poetes desconeguts, veus consagrades, antologies, edicions bilingues en anglès, àrab, alemany o xinès i, per damunt de tot, la consolidació d’una certa normalitat editorial que ha convertit el fet d’editar poesia en un apràctica habitual que, de mica en mica, s’ha anat allunyant del voluntarisme sacrificat i ha aconseguit tenir una certa imatge de negoci que ajuda a la difusió i que permet que es pugui construir una estructura al seu voltant.
Els llibres de Visor responen força a la mirada i a la visió del seu editor, conegut popularment com Chus Visor que, amb el pas dels anys s’ha convertit en un dels editors de poesia més coneguts, influents i amb més penetració del mercat. De fet els llibres del seu catàleg es troben sense cap problema en la majoria de llibreries i la nòmina la formen poetes debutants, traduccions de poetes internacionals, poetes espanyols i llatinoamericans i veus d’aquelles que generen projecció i vendes com Bob Dylan, Leonard Cohen o Joaquin Sabina. Visor també col•labora amb un seguit de premis de gran reputació com el Loewe, el Casa de América, l’internacional Ciudad de Melilla o el Jaime Gil de Biedma, entre molts d’altres i això ha contribuït força a consolidar la seva fama.
Jesús García no defuig la polèmica i, de fet, al llarg de 50 anys d’activitat i 70 de vida n’ha viscut algunes de ben sonades, però tot això no fa altra cosa que augmentar la seva llegenda i donar ales al seu projecte. I el que no es pot negar és que la seva editorial té molt a veure amb l’acceptació de la poesia al nostre país i que Visor és una peça fonamental a l’hora de parlar de poesia en castellà i de tot el que això implica.

Chus Visor (Foto: Cristóbal Manuel - El País)

Amics com Juan Cruz el defineixen com un personatge perpètuament enfurrunyada amb el món i que, per contra, és capaç d’editar com si jugués i que té una de les millors feines del món, llegir, aconsellar lectures i publicar poesia.
Va trencar un silenci atàvic i va portar els poetes i els llibres de poesia a primera línia, amb tot el que això representa de bo i de dolent, de llums i d’ombres. Ja se sap, arromangar-se i baixar a l’arena a barallar-se a pit descobert et garanteix qualsevol cosa menys la placidesa còmoda. I ell, personalment, no se n’està mai de dir el que pensa, encara que això sovint li porti més problemes que avantatges. Però segueix endavant, peti qui petit, fent que la seva col•lecció negra sigui una mena d’estendard de la poesia en castellà.


Un dels llibres de Leonard Cohen

És obvi que una tasca com aquesta només es pot fer des de la passió i des de l’amor, i tots saben que la passió i l’amor no obeeixen sempre les lleis físiques de la raó. Potser per això aquest quasi mig segle de poesia activa no és altra cosa que el reflex d’una biografia personal, d’un treball entusiasta que ha vist com la societat, els gustos i les estructures literàries del país canviaven (o no sempre a bé) i que ha seguit i segueix al peu del canó regalant-nos una extensa col•lecció de meravellosos moments poètics.
I m’agrada força tenir aquí la seva mirada personal valorant tota la feina feta fins ara.


Chus Visor (Foto: Carlos Reyes. El Faro)

Cuando yo comencé a editar, en el año 1969, apenas se editaban libros de poesía en España, casi sólo se podrían ver los que editaba El Bardo de mi queridísimo José Batlló, y los de Adonais, que apenas se podían encontrar. Mis ansias lectoras me dejaron ver que no estaban editados ninguno de los poetas más importantes de la literatura como Apollinaire, Breton, Rimbaud, Mallarmé, Holderlin, etc; apenas se editaban libros y los que había en las librerías disponibles eran de autores españoles. Han pasado ya casi 50 años y todo ha cambiado, nada es igual. No sólo son las redes sociales y todo lo que conllevan son las causantes de estos cambios. Es medio siglo lo que ha transcurrido y la sociedad española no es comparable en nada a aquella. Ni los lectores, ni los gustos de los consumidores, ni las librerías, ni las maneras de distribución. Ahora el comercio del libro es un auténtico comercio, cuando antes se veía todo, al menos lo referente a las ediciones de poesía,con cierto aire romántico.
Personalmente, y haciendo un recorrido por los más de mil libros de poesía que he editado, por el catálogo de las publicaciones, yo no veo alteraciones que se hayan podido alejar de los principios que me planteé desde los primeros libros: dar a conocer las mejores voces de la poesía mundial, con especial interés a la poesía de Hispanoamérica, y así continúa: más de 200 autores de aquel continente están en el catálogo de Visor.
Desde los primeros libros quise que los poetas de la cultura popular, cantantes, cantautores, etc., estuvieran presentes porque siempre pensé que hay grandes poetas entre los músicos. Así en 1970 ya había editado a Bon Dylan, a Leonard Cohen, a Violeta Parra, etc.,, una moda actual que en Visor es una tradición desde los primeros títulos.



Una de les antologies de joves poetes de Visor

Gracias a que las ediciones de poesía nunca ha sido grandes, ni las ventas masivas; gracias a que los lectores de poesía suelen ser fieles lectores a pesar de todas las crisis, se ha podido mantener la editorial sin sobresaltos económicos. Es cierte que actualmente se venden más libros de poesía que hace años, así lo señalan los indicadores oficiales, pero también ahora hay más editoriales. Y para bastantes de los libros más vendidos las librerías no son sus mejores canales de venta.
Después de tantos años de editar libros de poesía, con tanto tiempo en un mismo lugar, es lógico deducir que las alegrías han sido muy superiores a los disgustos, las satisfacciones y reconocimientos han tapado los disgustos e incomprensiones, que de todo ha tenido que haber.
Es complicado adivinar cómo estará el futuro de los libros de poesía en un plaza incluso a medio plazo. Todo está cambiando a marchas aceleradas y hasta el publico lector es distinto. No hay duda que son muchos más los jóvenes que se acercan actualmente a la poesía, pero lo que no está claro son los motivos. Hay opiniones muy opuestas y yo no me atrevo a dar una opinión profesional, porque no la tengo. No sé cuáles pueden las causas pero sí creo que sus efectos pueden ser muy positivos. En cualquier caso no creo que a una editorial como Visor pueda afectar este fenómeno. El futuro que veo a Visor es la continuidad del más reciente pasado.



Gràcies Chus.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Artika és un segell editorial molt particular. Pertany al grup Planeta però es belluga una mica al marge de mercats i modes. Es va estrenar l’any 2003 com a fruit de la idea de José Manuel Lara de tenir una marca que fos una mena d’homenatge especial i ben fet a l’edició de qualitat, al culte al detall, als llibres fora de mercat, pensats, treballats i editats amb la voluntat de fer-los únics, d’aconseguir que més enllà del seu valor literari i artístics fossin també objectes bells i s’acabessin convertint en obres d’artista.

Artika - El Quijote - Salvador Dalí

El punt d’arrencada va ser l’Any Dalí i el quart centenari de l’aparició del Quixot. El resultat va ser una edició de 998 exemplars amb reproduccions facsímil de les aquarel•les i els dibuixos de Salvador Dalí va fer al voltant de la persona i la personalitat del cavaller manxec.
L’edició d’Artika, cosit a mà i amb tapes de vellut, aplega les làmines il•lustrades per Dalí, el text íntegre de l’obra de Cervantes, les anotacions del filòleg Martí de Riquer i un volum d’estudi que recull el treballs de diferents especialistes.

Artika - Vincent Van Gogh

A partir d’aquí, i a un ritme que ara ja es pot situar com a normalitzat a dues obres per any, Artika dedica els seus esforços a pensar i a crear peces singulars que fugen dels cànons habituals i que, a hores d’ara configuren un catàleg variat i d’alta intensitat amb noms com Francisco de Goya, Eduardo Chillida, Antonio Saura, Dalí i Montaigne, Rembrand, Vincent Van Gogh, Pablo Picasso, Cellini, Sorolla, Jaume Plensa, Antoni Gaudí i els dos últims de la col•lecció, Joaquin Sabina i Antoni Tapies.

Artika - Miquel Barceló

Cada llibre es converteix en una peça única amb unes singularitats especials i dues grans línies de treball, les obres d’autors desapareguts o les de creadors vius que actuen directament sobre les idees, convertint-les en obres personals que acaben adoptant la consideració d’objecte artístic.
De fet, la varietat dels personatges escollits permet que els detalls i les anècdotes que envolten aquesta col•lecció puguin donar joc a un altre llibre de “millors moments”. L’any 2010 publicaven “Mon cher Théo”, les cartes entre Vincent Van Gogh i el seu germà. 2.998 exemplars, amb tapes d’alumini i vidre que permetia exposar qualsevol de les reproduccions de les cartes manuscrites amb dibuixos, esbossos i anotacions de l’artista, convertint-se així en una mena de llibre-quadre. Les cartes ens mostren la part més íntima del pintors, amb les seves necessitats, els seus pensaments, els seus somnis, les seves manies i els seus secrets.

Artika - Miquel Barceló

El llibre, realitzat amb la col•laboració de Van Gogh Museum d’Amsterdam, inclou també un llibre d’estudi i es va convertir en el primer pas d’una col•laboració que, anys més tard, el 2015, es van unir per tal de celebrar el 125è aniversari de la mort del pintor amb una nova obra, “La mirada de Vincent”, que reproduïa la col•lecció completa dels quaderns de dibuix que es guarden al museu de manera absolutament privada, sense que el públic hi tingui accés.

Artika - Garagatos. Joaquin Sabina

Es tracta de la reproducció facsímil dels quatre quaderns que ens permeten veure de primera mà gràcies a una reproducció absolutament detallista (fins i tot es va tenir en compte la goma donada que aguantava d’una de les llibretes amb tot el que això implica de treball de producció) els esborranys, els apunts i els projectes del pintor, acompanyats de làmines soltes que pertanyien a quaderns que no s’han conservat.
El quaderns s’inclouen en un conjunt que inclou un fragment del quadre “Els girasols” i un llibre d’estudi que ens acosta al treball del pintor. En aquest sentit val a dir que el Museu utilitza ara algunes d’aquestes reproduccions per tal que els visitants tinguin accés als quaderns sense perill pels originals
Pel que fa a artistes vius, que opinen, que treballen directament sobre la idea i la realització dels llibres, podem parlar, entre d’altres, de Jaume Plensa o de Miquel Barceló. Barceló descobreix la cova de Chauvet, un veritable temple de l’art rupestre situada al sud de França. L’indret i totes les pintures que s’hi veuen provoquen un impacte brutal en el pintor fins el punt d’exposar la voluntat de que la proposta d’Artika quedés centrada en aquest tema.

Artika - Jaume Plensa

D’aquí en surt l’any 2012 el “Cahier de felins”, una edició numerada i signada de 2.998 exemplars que reprodueix 37 dibuixos sortits del quadern de treball del pintor, una mostra vital i emocionant de les impressions que va rebre l’artista quan es va enfrontar per primera vegada amb una de les mostres més epònimes de l’art primitiu.

Artika - Antonio Saura

El conjunt s’arrodonia amb un llibre d’estudis, la reproducció d’una de les aquarel•les i tot emmarcat en un estoig de fusta concebut pel pintor i decorat amb un pirogravat, un autoretrat on Miquel Barceló s’interpreta també com un felí.
Tot i el preu, no són obres especialment barates, el cert és que totes les edicions excepte les tres últimes, les que s’han editat més recentment, “Los paisajes de Sorolla”, de Joquim Sorolla, “Garagatos”, de Joaquin Sabina i la “Sèrie Negre” d’Antoni Tàpies, estan absolutament exhaurides.

Artika - Antoni Tàpies

En aquests casos es pot destacar el valor documental i artístic de la “Sèrie negre”, una col•lecció de 15 dibuixos que Tàpies va fer l’any 1967 sobre paper d’estrassa i que es considera com una de les sèries més personals i representatives del treball de l’artista. Per tal de celebrar els 50 anys de la seva creació es va editar la reproducció detallada d’aquests dibuixos amb un afegit interessant ja que, a l’hora de realitzar els treballs previs de l’edició es va descobrir que una de les làmines, no era a la Fundació i es va trobar entre el material que hi havia a casa de l’artista.
Totes les reproduccions van numerades, porten el segell de la Fundació Antoni Tàpies i s’acompanyen d’un llibre d’estudi amb textos inèdits d'estudiosos com Antoni Tàpies Barba, el fill del pintor, Xavier Antich o Pedro de Llano. L’estoig s’ha dissenyat utilitzant tela de sac, en la línia dels materials humils que utilitzava Tàpies i oferint, a més la possibilitat de convertir-se en un marc que permeti exposar les reproduccions.

Artika - Antoni Tàpies

Així doncs, val la pena estar atents a les publicacions d’Artika pel seu contingut, per la seva bellesa i per aquesta possibilitat de trobar-se cara a cara amb autèntiques peces artístiques construïdes sobre obres d’art.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Unai Velasco, poeta, crític editor i traductor i Julia Echevarría, correctora, redactora editorial i editora, han sumat esforços per donar llum verda a una nova editorial de poesia, Ultramarinos, que va arrencar amb “Los eróticos y otros poemas” d’Efraín Huerta i amb “Mi más hermoso texto” d’Alberto Cardín i que acaba de publicar “Los cuadernos de la tierra”, de Jorgenrique Adoum.
Ultramarinos ha rescatat la poesia completa més algun text inèdit de Cardín, nascut a Astúries l’any 1948 i mort a Barcelona l’any 1992 després de convertir-se en un dels intel•lectuals més actius de la transició on va col•laborar en publicacions de la contracultura com “El viejo topo”, “Ajoblanco o “La Bañera” i va dirigir la revista “Diwan” juntament amb el polèmic periodista Federico Jiménez Losantos.
La vida literària de Cardín és podria dividir en dues grans etapes, la primera, dedicada a la creació d’obres de ficció i crítica literària i una segona on va treballar la difusió d’estudis sobre homosexualitat, l’antropologia o la sida.

Mi mas hermoso texto - Alberto Cardín

Ultramarinos, gràcies al treball d’Ernesto Castro, que s’ha encarregat de l’edició i del pròleg, aplega els tres llibres “Paciencia del destino”, “Despojos” i “Indículo de sombras” més alguns poemes inèdits com una elegia al pintor Ocaña i algunes proses combatives, ha convertit el llibre en un petit gran èxit que ja ha arribat a la tercera edició.
La poesia de Cardín és un reflex de la seva ideologia, carregada de cinisme, d’ironia, de dissidència, sovint de ràbia, d’esperit combatiu i de ganes de trencar amb els corrents establerts per la via directa i aquesta edició és una bona vacuna contra la desmemoria o l’oblit. En aquest sentit trobem un poeta que sovint s’enreda en un excessiu barroquisme i amb un punt d’ingenuïtat però que, per contra, té moments d’alta intensitat simbòlica i fins i tot conceptual. Sigui com sigui, aquest volum, arrodonit amb diferents articles, és altament interessant i, sens dubte, del tot necessari.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
La síndrome d’Stendhal és una malaltia de caire psicosomàtic que es manifesta en augment del ritme cardíac, vertigen, desorientació i que pot arribar fins i tot a provocar al•lucinacions en alguns individus que es veuen exposats a una sobredosi d’art, de bellesa artística.
De fet porta el nom d’aquest autor francès perquè va ser el primer en definir-la després d’una visita a Florència. Així doncs, el nom d’Stendhal s’associa a una visió romàntica davant d’una sobredosi de bellesa absoluta.

“Corazón robot” - Amaia Arrazola

Potser per això, quan Elisabet Parés i Álvaro Garcia, l’any 2013, van decidir engegar el seu projecte editorial van cercar refugi espiritual en Henry-Marie Beyle, l’autor de “El roig i el negre” com a paradigma del relat acurat dels efectes de l’excés de bellesa. Naixia Stendhal Books i, de fet, un dels puntals del seu projecte literari es precisament aquest, la bellesa formal i física dels llibres que publiquen.
Defensen la idea del llibre objecte, llibres sòlids que, a la primera de canvi, entrin per la vista. Creuen que la bona literatura ha d’arribar amb un embolcall adient, llibres que perdurin per ètica i per estètica, que continent i contingut resultin magnètics, equiparant la qualitat interior amb l’exterior per aconseguir un tot harmònic.

 “Bajo la llengua, bichos” - Uxue Juárez i Daniela Spote

Fotografia, il•lustració, llibres d’artista, narrativa i poesia formen els primers nervis d’aquest ésser que batega amb intensitat estètica i literària i donen forma a un catàleg amb peces com “Corazón robot”, de la gran il•lustradora Amaia Arrazola; “Bajo la llengua, bichos”, de la poeta Uxue Juárez i les il•lustracions de Daniela Spote; “Elocuencia visual”, de l’artista Rut Cañas; la narrativa de Noe Gaya amb “El camí de la papallona” o la poesia d’Hasier Larretxea, “De un nuevo paisaje” o de Flàvia Company, “Yo significo algo”.
Són llibres que responen a l’esperit fundacional del segell i que, en certa manera, volen ser una via de sortida de l’univers editorial, ofegat pels llibres pirates, per les impressions de baix cost i de baixa categoria, la mala qualitat del paper. Volen fer recuperar el gust pels objectes, pel perfum de la tinta, pel tacte càlid del paper, pels processos ben fets, amb proves, amb un control de cada pas, buscant la bellesa i la perdurabilitat, una filosofia que, veient els seus llibres, compleixen a la perfecció.

L’Elisabet ens fa dues pinzellades del projecte:


Elisabet Parés i Álvaro Garcia

Stendhal Books, neix a Barcelona de la mà d'Elisabet Parés (gestora cultural) i Álvaro Garcia (Karakter Studio). Ambdós érem uns apassionats pel món del llibre i volíem fer una proposta basada en el llibre objecte. Pensem, que en un moment on suposa un esforç la inversió en cultura, cal donar al lector una mica més que abans, per aquest motiu pensem llibres imprescindibles i sobretot perdurables. El projecte va arrencar amb el primer títol d'Amaia Arrazola, "Corazón Robot", del que ara en publicarem la segona edició. Tot i que val a dir que els nostres últims esforços han estat per la col•lecció de poesia. El primer títol, "Bajo la lengua bichos" de Uxue Juárez amb il•lustracions de Daniela Spoto intentava mantenir una continuïtat amb el que havíem editat fins al moment, il•lustració i llibre d'art. A partir d'aquí, "De un nuevo paisaje" d'Hasier Larretxea va marcar el que seria la línia editorial de la col•lecció de poesia que ha seguit el darrer poemari de Flavia Company, "Yo significo algo" i del que n'estem molt orgullosos.
Amb l'Álvaro destinem grans esforços per moure l'editorial tant i tan lluny com podem. Presentem sovint a Pamplona, Bilbao, Madrid, Berlín... allà on el llibre ens porta. Vam veure que fora de Catalunya no coneixien grans poetes d'aquí, vius i morts, per la barrera de la llengua, així que vam decidir destinar una part d'aquesta col•lecció a traduir poetes catalans, comencem amb Mireia Calafell i "Tantes mudes", amb traducció de Flavia Company.
També estem preparant una recopilació de poemes inèdits de les que són per mi, les veus femenines més potents del panorama nacional, "-A, mujer, lenguaje y poesía". Serà una reflexió sobre la dona poeta i la seva relació amb el llenguatge, un projecte fantàstic.
M'agradaria dir sobretot que la nostra editorial neix de la passió i l'obsessió pel llibre i el seu entorn.


Gràcies, Elisabet. I molta, molta sort.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Aprofito un parell de llibres, “Zona Wi-fi”, de Raimond Aguiló i “Tres nits”, de Ramon Xuriguera, per tornar a parlar de l’editorial Fonoll, un segell nascut a Juneda, a les Garrigues, l’any 1997.
De la voluntat inicial, la de donar sortida a les creacions personals dels membres de l’associació cultural del mateix nom es va passar, anys més tard, el 2006 a una empresa editorial consolidada, creada i impulsada per Jordi Quer Jaume Graus i Josep Gelonch i amb la voluntat d’anar més enllà de la territorialitat local i comarcal dels inicis i passar a tot l’àmbit lingüístic de parla catalana.

"Tres nits" - Ramon Xuriguera

A hores d’ara, Fonoll ha publicat un centenar de llibres i ha consolidat diverses col•leccions com la de poesia, Plançó, d’àmbit acadèmic, la de cuina, Quaderns o Biblioteca general amb les que ha aconseguit un ritme de publicacions dinàmic i una política d’edició que implica descobrir noves veus però també recuperar veus oblidades o desconegudes.
Aquestes dues línies de treball és poden simbolitzar en “Tres nits” i “Zona Wi-fi”. Ramon Xuriguera, nascut a Menàrguens l’any 1901, va ser un escriptor i crític d’art que va dur a terme una intensa i variada activitat cultural com a periodista, com a director del diari catalanista d’esquerres “La Jornada”, com a cap de la secretaria personal del Conseller de Defensa de la Generalitat, com a Oficial primer del Parlament o com a membre molt actiu de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, enviant llibres al front, acollint periodistes estrangers i confegint material divulgatiu i de propaganda.
Des de l’exili francès es vincula a edicions Proa, a Ràdio París i a la delegació francès d’Òmnium Cultural. Va morir a França l’any 1966 i el seu fons va anar a parar a l’Arxiu Nacional.

"Zona wifi" - Raimond Aguiló

Va publicar novel•la, assaig i va traduir Cocteau, Fournier, Sartre, Flaubert i Simone de Beauvoir. Fonoll acaba de recuperar aquesta història, “Tres nits”, que va guanyar la “Copa artística” dels Jocs Florals de Montpeller de l’any 1946 i que, romania inèdita. Una història de recels, de neguits, de desconfiança, que neixen d’un fet aparentment trivial i que acaben fent esclatar la capsa dels trons. Un argument universal i ben actual que Xuriguera condueix amb bon pols i habilitat. Un document d’aquells que mereix la pena descobrir, sens dubte,
A l’altra banda de l’espectre, aquesta “Zona Wi-fi”, amb un disseny renovat de la col•lecció de poesia a càrrec de Francesc Gelonch, el llibre del poeta de Falset Raimond Aguiló que es va endur el premi Alella a Maria Oleart amb un llibre que parla de la contraposició de la vida interior amb la que arriba imposada des de l’exterior. Un joc de fronteres, de límits, de control, de veritats interiors i de sentiments exteriors.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Que la cultura ha perdut el protagonisme i el pes social que tenia fa uns anys, em temo que ja no sorprèn ningú, constatar que els agents culturals actius ho tenen cada vegada més cru a l’hora d’aconseguir resultats és una dada objectiva que tampoc no resulta nova i potser per això, constatar que hi ha bona gent, sàvia, entusiasta, dinàmica i que fa les coses amb emoció, passió, rigor i un somriure als llavis és sempre un veritable regal.
Aquest seria el cas de Paco Fanés i de Joan Puche, poetes i activistes culturals que mouen els fils de l’editorial i associació cultural El Pont del Petroli de Badalona que, a finals de l’any passat, va celebrar el quinzè aniversari de la seva creació i, lluny de desanimar-se i de baixar la guàrdia, segueixen actius i la mostra més evident és la nova tongada de publicacions que acaba de veure la llum.
El mateix Paco Fanés és qui signa una de les novetats, “El joc de l’alba”. La resta són “Abstància”, de Lala Blay, “Visible, (in)visible”, de Gustavo Vega i “Més enllà de la sorra”, de Jordi Casabona.

Joan Puche i Paco Fanés, els editors del Pont del Petroli amb Màrius Sampere

Durant aquests 15 anys, el Paco i el Joan s’han mantingut atents als moviments del sector i, a banda de publicar poetes nous o poc coneguts, també han donat sortida a noms de primera de la nostra culta com Jordi Sarsanedas, el poeta autor del poema que homenatja el monument industrial que dóna nom a l’editorial; el gran Màrius Sampere, el recentment desaparegut Carles Hac Mor o Genís Cano. També han vehiculat accions poètiques com l’homenatge a les sessions del Price o lectures al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Entusiastes i incansables, el Paco i el Joan són motors indiscutibles d’aquest protagonisme cultural del Barcelonès nord que reivindica el poeta Jordi Valls. En aquest sentit, la seva mirada eclèctica es posa de manifest en qualsevol cantonada del seu catàleg i, de fet, les novetats que acaben de presentar en poden ser una nova i bona mostra.

Jordi Casabona (Foto: Ara)

“El joc de l’alba” és la sublimació de les experiències vitals i poètiques de Fanés, bon coneixedor de la poètica batalladora dels setanta, fa una mirada entre nostàlgica i combativa al passat sense que en cap moment s’imposi la desesperança. Present i futur guanyen, vers a vers, la realitat que es camufla sota aquest exercici càlid de recordar. El Paco té cartes i les sap jugar amb tendresa i habilitat.
A l’altre extrem de la línia hi trobem “Abstància”, el llibre de Lala Blay, una de les veus noves i potents de la poesia catalana que presenta un llibre sòlid i complex amb imatges poderoses i mirades lúcides a la pròpia identitat. El prologa el gran Màrius Sampere.
I un gènere no sempre tingut en compte que, per contra, forma part de la columna vertebral de la gent del Pont del Petroli, la poesia visual, representada en aquest cas per “Visible (in)visible”, de Gustavo Vega, una mostra d’aquesta capacitat que tenen alguns poetes de pensar en imatges, de forçar la imaginació, la pròpia i la del lector, i portar-la als extrems.

El poeta Jordi Sarsanedas amb Paco Fanes al Pont del Petroli de badalona

I la quarta pota d’aquesta taula de novetats és “Més enllà de la sorra”, de Jordi Casabona, un prestigiós metge que posa en valor aquell concepte ja quasi perdut d’unir ciències i lletres, de portar l’humanisme a les últimes conseqüències. Haikus treballats amb passió i contundència, pensaments que s’escampen i que ens demostren la capacitat del poeta per trobar moments d’alta intensitat i presentar-los de manera directa.
El Pont del Petroli és un projecte que cal tenir en compte, que representa una visió oberta i eclèctica a la poesia de qualitat que s’està fent a hores d’ara a casa nostra, sense sectarismes ni capelletes, amb una mirada diàfana, oberta, exhaustiva i brillant. Propera parada, els 25 anys!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
Hermenaute és una editorial jove, molt jove, creada l’any 2015 per Lluís Rueda, un escriptor que vol donar al seu segell una personalitat pròpia, lligada a gèneres com l’horror, el thriller, la ciència ficció i a assajos que facin referència a temàtiques lligades al cinema i al pensament lligat a les cultures populars. La seva declaració inicial de principis es concreta en cinc col•leccions: Caronte, dedicada al terror i al thriller; Icarus, centrada en temes de ciència ficció, steampunk i les aventures; Janus, que acollirà les obres d’assaig; Atenea, per llibres de narrativa actual i Medea, que publicarà fantàstic en llengua catalana.

Momias y embalsamados

I com a mostra, en aquest cas, dos botons: “Momias y embalsamados” (Caronte) i “Malsons de gat” (Medea).
“Momias y embalsamados” és una antologia de relats escrits per Lluís Rueda, Víctor Blanco, Daniel P. Espinosa, Jesús Gordillo, Luis Guallar, Jorge P. López i Guillermo Tato, un grup d’escriptors amb trajectòries interessants que s’enfronten a un tema que, plantejat d’aquesta manera, resulta força original.
Quan sentim parlar de mòmies el primer que ens ve al cap de manera quasi automàtica és Egipte, però de mòmies n’hi ha moltes i els integrants d’aquesta antologia assumeixen el repte de ser originals, d’aportar allò que se’ls demana, mirades diferents, plantejaments més arriscats i trencadors i se’n surten molt bé, aconseguint que tot el volum respiri un permanent aire de terror tot i que hi hagi casos concrets que tampoc no vulguin renunciar a l’humor. I un únic punt comú, tots defugen les mòmies egípcies.
Els set autors es belluguen amb comoditat i seguretat per diferents gèneres, sense perdre en cap moment aquesta referència que dóna identitat al recull, el món de les benes i la fascinació del més enllà, de la necessitat humana de perdurar i de la sempre inquietant qüestió de les malediccions, de la vida més enllà de mort i, de fet, les mòmies, les reals no ens resulten gens alienes, per la qual cosa afrontar-les des del punt de vista literari és també un camí que lliga força amb pors i creences absolutament reals, gens fantàstiques, un element afegit que converteix “Momias y embalsamados” en una magnífica carta de presentació del segell Hermenaute, demostrant que la imaginació és un valor que no s’apaga.
I per arrodonir-ho, la portada, una inquietant/insinuant mòmia obra d’Alberto Rodriguez Modolell ja ens posa sobre la pista d’aquesta desmitificadora col•lecció d’històries potents.

Malsons de gat

L’altre llibre, “Malsons de gat”, també és una creació col•lectiva, en aquest cas, els creadors responsables són Igor Kutuzov, Sergi G. Oset i Patrícia Muñiz. Es tracta de quinze històries força nocturnes on la foscor actua quasi com un agent catalitzador de situacions gens habituals.
Els tres escriptors han afrontat els relats explorant totes les possibilitats: individuals, a quatre mans i a sis mans i el resultat és una bona mostra d’aquesta versatilitat que es pot aconseguir quan imaginació i creativitat es conjuguen al servei d’una idea concreta. De fet, la voluntat d’aquest llibre que inaugura la col•lecció Medea és la d’establir les bases d’aquet apartat destinat a acollir el bo i millor del gènere fantàstic escrit en català. Kutuzov, Oset i Muñiz han fet bé els deures i han travat un recull molt treballat i amb ambicions que podria ser el punt d’arrencada des d’on anar edificant el gènere a casa nostra, donant-li nova volada i obrint portes que haurien de contribuir a fer-lo més eclèctic, més actiu i més exportable.

Lluís Rueda (Foto: Fantàstik)

La idea de fons és la que propugna que els gats somien i que poden arribar a tenir malsons, detectables en funció del ritme de la seva respiració és la línia de fons. Per damunt, els malsons, el territori on dia i nit es fonen, on la realitat sòlida es barreja amb l’univers oníric i no sempre qualificable de manera objectiva i concreta.
Dos dels primers lliuraments de l’editorial Hermenaute i la prova d’un fet evident, que caldrà seguir amb atenció l’evolució del catàleg d’aquesta petita editorial amb moltes ganes de fer coses interessants.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

14/04/2016: 5 anys de 66rpm

Escrit per: Jordi Cervera
Celebrar l’aniversari d’un segell editorial és sempre un plaer. En aquests temps on els polítics i una part de la societat han abdicat definitivament de la cultura des de tots els àmbits possibles, que una iniciativa privada tingui prou força i prou coratge com per sobreviure en un mar incert ha de ser per força motiu d’alegria.
Fa cinc anys, la May González i l’Alfred Crespo van decidir que el seu dia a dia, tot i les revistes de rock, els concerts, la família i la vida atrafegada, necessitava un punt més de risc i d’emoció i van decidir crear una editorial, 66rpm, dedicada al món del rock i del pop.

Festa 5 anys de 66rpm. La May i l'Alfred. (foto: Carles Rodriguez)

Risc i singularitat en un mercat que, des de sempre, semblava patrimoni exclusiu dels mercats anglosaxons i que aquí estàvem pel segles del segles condemnats a viure de les traduccions. Però l’ocasió fa el lladre i al projecte inicial, carregat de bogeria i d’incertesa, s’hi van anar sumant aportacions de tota mena.
Els coneixements enciclopèdics del sector, la gran il•lusió, la passió, les amistats i la capacitat de treball de la May i de l’Alfred van fer que el projecte s’anés consolidant pas a pas, obrint nous i insospitats horitzons i fent que aquella idea esbojarrada es convertís en una realitat sòlida en creixement i expansió.
Pas a pas, amb la complicitat que encomanen a tots els seus autors, les ànimes de 66rpm han aconseguit que durant aquests cinc anys, els títols no parin de sortir, transformant aquella guspira inicial en una envejable col•lecció de llibres que ja comencen a ser imprescindibles, que marquen el pols del panorama musical del país i que fan de notari de la salut d’un gènere que demostra una vitalitat potent
El ventall és ampli i les opcions variades i de qualitat i el que han aconseguit la May i l’Alfred és que la literatura vinculada al pop i al rock no sigui una rara avis ni un patrimoni exclusiu d’altres cultures i d’altres llengües. I, de fet, si es fa una ullada al catàleg de 66rpm és fàcil començar a establir comparatives i a treure conclusions gens banals.

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

D’una banda, la capacitat de reinventar-se i de mostrar-se eclèctic i sorprenent. A hores d’ara ja es pot dir que hi troben de tot. Novel•les sobre rock, novel•les escrites per personatges vinculats al rock, llibres de poemes que recreen la vida rockera o que tenen la música i les seves essències com a fil conductor, biografies d’estrelles dels escenaris, relats, recopilacions al voltant de músics o gèneres musicals, llibres de fotografies i, fins i tot, propostes que vinculen el rock i els més petits de la casa.
I contra tot pronòstic, 66rpm i gràcies a l’entusiasme i a la professionalitat d’aquesta parella singular, lluny d’enfonsar-se, celebra els 5 anys de vida amb una magnífica salut i girant conceptes.. Els editors encarreguen llibres singulars (com els poemes il•lustrats de Xarim Aresté), reben propostes de tota mena i, a hores d’ara ja són un referent quan s’ha de parlar de pop i rock sobre paper.
I tot fet sempre com si fos la cosa més natural del món, amb un somriure i una felicitat que s’encomana. 66 rpm és una editorial feliç, que transmet alegria i respirar les seves essències, ja sigui com a autor, com a lector o com a simple espectador, és rebre sempre emocions agradables, impactes positius i caure rendit a la màgia de seducció que la May i l’Alfred regalen sense condicions, sense fronteres, sense restriccions.
L’últim regal públic, una magnífica festa d’aniversari a l’antiga fàbrica Damm, amb llibres, música, autors i, és clar, aquest optimisme encomanadís que fa que pertànyer a la família 66 rpm sigui sempre un motiu de satisfacció.

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Festa 5 anys de 66rpm.(foto: Carles Rodriguez)

Les fotografies són d’un altre dels personatges brillants i creatius que s’han deixat seduir per aquesta editorial que recull l’esperit més lúdic i creatiu del rock, Carles Rodriguez, autor de “Sidonie, un dia más en la vida”, un dels grans llibres que ha publicat 66 rpm i una mostra brutal de la capacitat creativa del Carles, una peça que no té res a envejar a cap treball dels grans fotògrafs que ens impactaven fa uns anys i que no fa altra cosa que demostrar això que sèiem, que des d’aquí es pot treballar amb la mateixa intensitat, amb la mateixa singularitat i amb la mateixa qualitat que en aquells països que consideraven la única pàtria del pop. Només cal gent com el Carles i els molts autors del catàleg que ho posin el solfa i gent com l’Alfred i la May que ens ho portin a casa amb emoció i un somriure.
Gràcies per ser-hi i llarga vida al rock...sobre paper!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

25/02/2016: 30 anys de Bromera

Escrit per: Jordi Cervera
Celebrar trenta anys en un univers complicat i canviant com l’editorial no és gens senzill i menys encara quan el clima que t’envolta acaba sent poc favorable a les teves activitats.
L’any 1986 naixia a Alzira l’editorial Bromera. Al capdavant del projecte Josep Gregori Sanjuan, un professor i escriptor vinculat a les arts gràfiques envoltat d’un equip de gent vinculada a la creació literària i a la docència.
D’aquell entusiasme inicial es va passar a la progressiva professionalització, al creixement, a la consolidació. I això en un context social que no era precisament fàcil ni el més adient per anar consolidant un projecte d’aquest abast. Tot i així, l’entusiasme i la qualitat es van imposar llibre a llibre i ara, celebrar trenta anys d’activitat és tot un èxit.

Bromera 30 anys

A banda de la gran tasca docent, potser menys obvia però del tot fonamental, el catàleg de Bromera ha anat incorporant autors catalans i valencians de primera línia (actuals i clàssics) però també ha treballat per captar traduccions de grans noms internacionals.
Josep Gregori ha cedit la direcció editorial a Gonçal López-Pampló, un jove que va créixer amb els llibres de Bromera i ha passat a ocupar el càrrec d’editor. Això implica reforçar l’equip i seguir treballant en pro de la cultura amb ànims renovats i nous punts de vista.
I al Josep, per la seva condició de cap visible del projecte Bromera i per aquesta mirada història que pot aportar, li hem demanat un text que expliqui aquest camí intens, viu i complicat de resumir. Aquí el teniu:

Josep Gregori i Gonçal López-Pampló

Totes les celebracions permeten fer una ullada a la trajectòria de la persona o la entitat que fa els anys. Bromera celebra aquest 2016 el seu 30è aniversari en el món de l’edició i no podíem deixar de fer aquesta petita avaluació. Fa tres dècades neixia com a projecte cultural per al servei dels valencians, i orientat a tot l’àmbit lingüístic.
No es pot negar la procedència de la gent que va impulsar la creació de l’editorial. Veníem dels àmbits literaris i escolars. Erem professors i escriptors i aquests orígens es veien en l’orientació de les primeres col•leccions.
Aquesta vinculació al món escolar s’ha mantingut en gran part, però també van començar a néixer col•leccions que no tenien res a veure amb la didàctica de la llengua i la literatura.
Si ens haguéssim de decantar per una de les dues vessants, llibres per a les llibreries o llibres per a l’entorn docent, no sabria què fer. Afortunadament no ens cal triar. Podem fer les dues coses sense necessitat de caure en contradiccions. Ens agrada publicar bona literatura i ens agrada també publicar literatura de qualitat adreçada als joves i als nens. Ens enorgulleix que molta gent s’aja iniciat a la lectura amb els nostres llibres i avui, vint o trenta anys després continue llegint llibres que duen el nostre segell editorial.
Ens ha preocupat sempre fer un catàleg de qualitat, però també que fos molt variat. Que hi haguessin llibres per a tota mena de lectors i de tota mena de gèneres. Ens agrada fer llibres. Hi posem tot el nostre coneixement i la nostra passió i ens agradaria poder-ho fer durant molts anys més. Hi ha encara molts bons llibres per fer.

Orhan Pamuk

Però potser una de les satisfaccions més grans per als que hem format part del projecte ha estat poder publicar bons autors, des dels clàssics –Joanot Martorell, Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March, Santiago Rusiñol, Joan Fuster, Isabel de Villena o Ramon Muntaner–, als actuals: Isabel-Clara Simó, Joan Francesc Mira, Andreu Martín, Manuel Baixauli, Vicent Usó, Carles Alberola, Jaume Cabré, Raquel Ricart, Ferran Torrent, Silvestre Vilaplana, Gemma Lienas, Esperança Camps, Enric Lluch, Gabriel Janer Manila, Josep Lozano, Toni Cucarella, Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Sierra i Fabra, Anna Moner o Joanjo Garcia, entre molts altres. A més a més, el catàleg de Bromera aposta des del començament per escriptors imprescindibles del panorama internacional, entre els quals, guanyadors de prestigiosos premis com el Nobel, el Man Booker, o el Goncourt: Pierre Lemaitre, John Banville, Andrea Camilleri, Erri De Luca, Orhan Pamuk, Herta Müller, Naguib Mahfuz, Dario Fo, Paola Predicatori, Harold Pinter, John Updike, Frank McCourt, Margaret Atwood, Cornelia Funke, Philip Pullman o John Connolly.

Pierre Lemaitre

Des de l’inici, Bromera ha estat sempre molt vinculada al món de la cultura. Una característica des dels inicis ha estat la d’impulsar premis literaris per poder aconseguir originals de qualitat. Col•laborem amb els Ciutat d’Alzira, l’Alfons el Magnànim, l’Enric Valor, els Ciutat de València entre altres.
El 2003 vam crear la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura per contribuir a millorar els baixos índexs de lectura i, des de fa molts anys publiquem les revistes L’Illa i TXT per donar notícia de les nostre publicacions, però també per contribuir a la difusió de la literatura i la didàctica.
Bromera, a més, sempre ha tingut una clara vocació social com ho demostra la seua vinculació amb Metges Sense Fronteres i Escola Valenciana, perquè els que formem Bromera pensem que la nostra tasca no acaba només en el moment de fer la nostra tasca editorial de la millor manera.
Ens queda encara molta feina a fer, però enguany volíem celebrar la feina que ja hem fet aquests 30 anys al costat dels que han contribuït a fer possible Bromera. A més de programar diversos actes, hem dissenyat un logotip commemoratiu per als 30 anys i un cartell especial, obra d’Eli Rufat. Ambdós recullen l’esperit de Bromera durant la seva trajectòria i, alhora, la nostra voluntat i compromís de futur. Els llibres sempre estan en el nostre horitzó, són la nostra passió. Continuarem treballant amb energies renovades per contribuir a oferir als lectors de totes les edats una literatura gran, la nostra, una literatura que, sens dubte, té un gran futur.


Gràcies Josep i moltes felicitats.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Escrit per: Jordi Cervera
El mes de novembre de 2007, l’editorial Viena publicava “La casa de les belles adormides”, una de les obres fonamentals del japonès Yasunari Kawabata. El llibre encetava un projecte ben ambiciós batejat amb el nom de “El Cercle de Viena” i comandat per un consell assessor format per Isabel Monsó, Enric Viladot, Marcel Riera i Àlex Susanna. La idea era anar recuperant grans llibres contemporanis i publicar-los en català, una aposta decidida pels clàssics del nostre temps que s’ha anat consolidant.
Ara es tanca una part del cercle amb la publicació del número 50 de la col•lecció, tota una fita. I també és un altre dels mestres japonesos amb una de les seves obres més intenses, “El tallador de canyes”, de Junichirô Tanizaki, en traducció d’Albert Nolla. Per acompanyar i donar solemnitat a aquesta fita, Viana ha publicat també “Quadern per a 50 lectures”, un llibre que recull els 50 títols de la col•lecció, amb la imatge de la portada, una petita fitxa, un fragment del text i unes línies en blanc on el lector pot apuntar les seves impressions d’uns llibres absolutament imprescindibles.

Quadern per a 50 lectures

Fer l’exercici d’obrir aquest llibre-catàleg a l’atzar és comprovar que la col•lecció és de luxe, amb autors com Saul Bellow, Joseph Conrad, Marcel Proust, Isak Dinesen, Raymond Radiguet, Virginia Woolf, Kavafis o T.S. Elliot i títols com “La llegenda del sant bevedor”, “L’home que plantava arbres”, “El riu”, “Un amor d’en Swann”, “La marca de l’aigua”, “El poni roig” o “L’escuma dels dies”.
Moltes felicitats i un nou objectiu a l’horitzó, que el Cercle s’eixampli als 100, mantenint sempre aquesta qualitat i aquest rigor amb els grans clàssics contemporanis.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats