El Blog de Jordi Cervera

Arxius

Estàs veient: novembre 2019

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’editorial Lenoir Libros ha publicat el llibre “Gene Clark. Vuela hacia el sol”, un excel·lent treball del crític musical Álvaro Alonso. Nascut a Murcia l’any 1965 és doctor en Filosofia per la UNED, fa crítica musical al Cultural de l’ABC i ha publicat llibres com “Las músicas de nuestro tiempo. El universo pop”. És un crític erudit i a la vegada proper que defuig les obvietats i que gaudeix movent-se en les distàncies curtes, aquell territori on les antigues colònies d’home se la jugaven i on la crítica és fa més profunda, més sòlida però també més càlida i més humana. Li agraden els territoris fronterers i les emocions al límit i confessa que la seva fascinació per Clark va ser amor a primera vista. Tot i que els Byrds és un dels grans grups imprescindibles de la història del rock, el cert és que el seu compositor més brillant és més aviat un gran desconegut, una figura secundaria, conflictiva i una mica enigmàtica.

Gene Clark

Després d’aquell primer impacte emocional va veure que no hi havia res publicat a l’Estat espanyol, ni llibres ni discos ni res i es va decidir a encetar una exploració que té més lligams amb la passió que amb la simple exploració periodística. Es va traslladar als Estats Units, es va embarcar en una mena de road movie personal i, a base de paciència i de perseverança va poder entrevistar, entre molts d’altres, a Kai, el fill de Clark i a Carla Olson. I així, entre les investigacions, les pròpies emocions i les passions més o menys compartides, es va anar aixecant l’edifici del llibre que, de fet, va molt més enllà de la mitologia i de la mitomania.
A aquella primera sensació de missatge personal i directe que va sentir després d’escoltar les cançons de Clark, l’Álvaro hi posa una gran professionalitat i un rigor periodístic que converteixen el seu treball en una peça documentada, sòlida, il·lustrativa i molt interessant.
El llibre explica amb força i brillantor, la història d’un jove de Missouri que va conèixer l’èxit ben aviat. Amb 20 anys li comprava un Ferrari a Steve McQueen i se n’anava a viure a Los Angeles. Poc després deixa The Byrds i la seva fama es fon a l’instant, de manera quasi automàtica però això no és obstacle perquè segueixi construint cançons d’una brillantor consistent que, malgrat tot, es perden en aquell mar canviant i efervescent que és el rock de la costa oest en una època de brillantor màxima.

Álvaro Alonso

Álvaro Alonso, a més d’encomanar-nos la seva passió íntima, que no és poc, també fa una mena de gran acte de justícia poètica i musical, reivindicant una gran i fosca figura de la música pop del segle XX i mirant de situar-la al lloc que es mereix ocupar i creant un llibre de lectura obligatòria per a tots aquells que siguin capaços de vibrar amb un ritme pop i que vulguin conèixer els episodis brillants d’una història que és la nostra. De fet vindria a restituir una de les pàgines quasi secretes de nostra contemporaneïtat i això no és precisament una banalitat. Gràcies Álvaro per aquesta feina i per aquestes ganes de compartir la teva ànima “californiana” amb tots nosaltres”.
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
David Marín és un periodista que treballa a El Punt Avui i a La República. Nascut l’any 1974 a Barcelona, viu des del 2008 a la comarca de La Noguera, un fet que sens dubte ha tingut relació amb la temàtica de fons de “Purgatori”, el llibre que li va permetre endur-se la desena edició del Premi Crims de Tinta que convoca RBA-La Magrana.
Marín exposa una doble trama, d’una banda l’assassinat en estranyes i tèrboles circumstàncies del pare Moragues, director d’una escola religiosa de Balaguer i de l’altra l’arribada a un poble de la Vall Fosca d’una descendent de la Vella Rugalla, una dona a qui tothom considerava una bruixa i que altera el dia a dia dels veïns.


“Purgatori” de David Marín

El sergent Salvador Rull, el caporal Coscubiela i la jove agent Núria Riu són els responsables de dur a terme les investigacions i això permet que Marín demostri dues coses més enllà de la de ser un bon creador de trames i d’ambients: que les terres de Ponent no tenen res a envejar a qualsevol altre lloc de l’univers a l’hora de convertir-se en escenaris criminals i que la parla és un element important en una història.
Tot i que amb l’aparició de noves editorials, noves col·leccions i noves veus, els territoris de Ponent comencen a no ser desconeguts del tot, tal i com passava fa uns anys, el cert és que l’aposta per Balaguer i la Vall Fosca és un dels elements diferencials i potser també transcendentals de “Purgatori”, ja que planteja amb solidesa i rigor aquesta universalitat dels elements locals i la necessitat de fugir d’entorns urbans per tal d’anar incorporant a la realitat literària del país escenaris que no siguin la capital a la vegada que trenca les fronteres físiques i mentals i les prevencions que hi pot haver vers el món rural.
A Purgatori, a més, hi ha uns protagonistes fàcils de reconèixer, gent amb una vida quotidiana que no ens resulta gens aliena. Són gent propera, lligada a les nostres tradicions i a la nostra manera de fer i potser per això com a lector és fàcil fer-los teus i anar-hi teixint complicitats.
Conflictes personals, la llibertat portada a territoris íntims i personals, dubtes i sensacions van teixint el fons d’aquesta novel·la que, a més, incorpora un altre element que la converteix en singular. Marín juga amb la parla local i la converteix en un element d’identitat, en un tret emocional. Lleidatà i pallarès entren en joc amb aquella normalitat amb que ho fan en la vida quotidiana i donen a la història un nou aire, una vitalitat i una salut francament captivadores i envejables.


David Marín (Inatge:CCMA)

David Marín aconsegueix una novel·la singular i atractiva, amb aquell punt de singularitat que fa que es pugui desmarcar amb facilitat d’un entorn que no sempre aconsegueix fugir de la norma i dels camins ja coneguts. I no només això, també, tal i com passa en sèries i pel·lícules, es permet jugar, picar l’ullet als iniciats i fer que l’Anna Grimm, el personatge central de les novel·les de Montse Sanjuan protagonitzi un “cameo” i tregui el nas a “Purgatori”.
Felicitats doncs a David Marín per aquesta novel·la “de frontera”, que porta el gènere un pas més enllà en aquesta idea de normalitzar-lo i d’aconseguir que sigui un mirall sòlid i coherent de la nostra realitat a més de reivindicar un territori que és tant nostre com la Diagonal.

15/11/2019: "Vikingos en guerra"

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Antigament la literatura era un magnífic nutrient dels mitjans audiovisuals. Ara, els temps i els costums han canviat força i el camí ja acostuma a ser molt sovint al revés. Cinema i televisió són habituals i potents punts de partida de nous llibres. Salvant totes les distàncies, aquest en podria ser un bon exemple. Es tracta de “Vikingos en guerra”, de Kim Hjardar i Vegard Vike que acaba de publicar Desperta Ferro Ediciones.


"Vikingos en guerra"

La sèrie de televisió “Vikings”, una producció de The History Chanel creada per Michael Hirst i basada en les llegendes sobre el cabdill Ragnar Lodbrock, que ha perdurat a cavall entre la realitat i el mite, ha aconseguit un gran èxit d’audiència i, de retruc, ha despertat un notable interès vers aquest grup de pobles nòrdics que van dominar bona part de món i que es van convertir en un perillós enemic de molts regnes consolidats i establerts.
El personatge central, Ragnar Lodbrock és un heroi a qui les llegendes i les fites més o menys històriques que se li atribueixen ultrapassen amb escreix el que seria fins i tot una vida molt longeva i activa, és a dir que concentra i sublima en la seva figura moltes de les heroïcitats que van protagonitzar els vikings al llarg de mols anys.

"Vikingos en guerra"

Deixant de banda aquest detall que no fa altra cosa que engrandir les èpiques de la història, el cert és que la història d’aquest poble és interessant, rica i molt, molt singular i “Vikingos en guerra” la fotografia d’una manera perfecta, professional, emocionant i viva.
El que no voldria de cap manera és que, després de dir això, algú pogués pensar que és un llibre oportunista, en absolut, és un llibre oportú i interessant i, de fet, el millor aval que es pot aportar en aquest sentit és la solvència contrastada i indiscutible dels seus autors. Kim Hjardar és doctor en cultura vikinga i medieval i president de l’associació més antiga de reconstrucció de la història vikinga de Noruega mentre que Vegard Vike és conservador del Museu d’Història Cultural d’Oslo i expert en armament viking.
Amb aquesta base, d’una solidesa inqüestionable, ens trobem una obra que retrata d’una manera precisa i amena una època que molt intensa de la història d’Europa, una època de violència, d’oportunitats, de descobriments i de caos que, en certa manera, va anar creant els gèrmens de molts països que acabarien formant en nucli central de la nova Europa. Són 400 pàgines d’informació acurada, amb il·lustracions d’Anders Kvale Rue i Vegard Vike, amb la coordinació editorial de Mónica Santos del Hierro i la traducció de Yeyo Balbás.


"Vikingos en guerra"

Entre els segles IX i XI, el homes del Nord van assolar Europa occidental amb incursions cada cop més sovintejades, cada cop més nombroses i cada cop més arriscades i efectives. Els regnes anglesos, França, la península Ibèrica, Itàlia i fins i tot parís remuntant el Sena amb les seves naus lleugeres i letals. Cap territori es va deslliurar de l’efecte devastador dels seus atacs.
El llibre parla amb detall de tots aquests viatges a la vegada que aporta una detallada i extensa informació al voltant de la vida dels vikings.
Una part del llibre és un autèntic manual de guerra que descriu, analitza i cartografia totes les expedicions que des del Nord van anar assolant tots els indrets d’Europa. Però no només això, ja que també es presenten amb tots els detalls les seves tàctiques de batalla (d’atac i de defensa), les tècniques de navegació, les tradicions, l’organització militar, les fortificacions, els vaixells, les armes, els descobriments, les tradicions funeràries i socials i els costums en un catàleg exhaustiu de la forma de viure dels pobles del Nord.


"Vikingos en guerra"

La lectura atenta de “Vikingos en guerra” és una meravellosa, documentada, àgil i amena lliçó d’història, la pel·lícula emocionant d’un temps canviant on els protagonistes absoluts van demostrar ser autèntics herois avançats al seu temps i això va afavorir la seva insòlita capacitat per atacar, fer mal i retirar-se, convertint-se en l’autèntic terror dels seus coetanis, visquessin on visquessin. Aquesta habilitat la posen de manifest Kim Hjardar i Vegard Vike gràcies als seus coneixements i a la capacitat de regalar-los sense falses erudicions.
També trenca mites, com el clàssic i tòpic dels cascs amb banyes, afavorit per Hollywood i molt allunyat de la realitat i, a més, i aquesta és potser las eva grandesa més important, es converteix en una lectura apassionant que quasi podria ser comparable a la d’una novel·la d’aventures ja que, sota la llegenda dels vikings hi ha una realitat no especialment coneguda i que és plena de tota mena d’emocions, ja siguin les divinitats guerreres, els costums, la seva bel·licositat i la saviesa a l’hora d’adaptar les seves naus a totes les condicions. Un veritable tractat d’història amena, intensa, passional i professional.

Enllaços patrocinats