El Blog de Jordi Cervera

Arxius

Estàs veient: gener 2019

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
El llibre de la selva”, conegut també com “El llibre de les terres verges”, és una de les peces més clàssiques i populars de Rudyard Kipling (Bombai 1865 – Londres 1936), el primer autor britànic que va rebre el Premi Nobel l’any 1907. Publicat l’any 1894, recollia les històries que l’autor havia publicat abans en diferents revistes i algunes d’elles amb il·lustracions del seu pare.

L'edició de Baula i Edelvives

És en realitat una col·lecció de relats d’animals amb alliçonament final, tot i que els primers 8 formen part d’una mateixa línia i la resta són totalment independents. L’adaptació que en va fer la factoria Disney li va donar projecció arreu però va desvirtuar el llibre original i la idea que en tenia l’autor.

La primera edició de "The Jungle Book"


Baula i Edelvives han publicat ara, en català i castellà, respectivament, una edició de luxe, molt cuidada i d’una gran bellesa que reuneix “El llibre de la selva” i “El segon llibre de la selva” en un únic volum, amb les il·lustracions d’Stuart Tresilian, les originals de John Lock Kipling i les imatges en color basades en les imatges de Tresilian. L'obra s’arrodoneix amb “El gat que anava sol”, un dels contes del llibre “Precisament així”, el pròleg de Katherine Rundell i “Sí”, el poema més famós de Kipling.


Una de les il·lustracions d'Stuart Tresilian

Mowgli, Baloo, Bagheera i Shere Khan reviuen de nou, en traducció de Jordi Vidal i Abel Carretero, aquestes meravelloses faules que, disfressades d’històries infantils van servir a Kipling per contraposar la bondat natural de l’home amb la idea contraria, que l’home és el principal depredador de l’home, per apuntar les referències colonials de l’època i també per a fer crítica social de temes com els nens salvatges que es van trobar a l’estat d’Uttar Pradesh, amb característiques feréstegues, menjant carn crua i amb actituds agressives i, en definitiva per exposar el xoc inevitable de dos mons contraris, de dues civilitzacions contradictòries i difícils de casar que ell mateix no acabava d’entendre en tota la seva magnitud.

Rudyard Kipling
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’editorial asturiana Trea ha publicat “Cerca”, l’últim llibre d’Esther Zarraluki, una poeta barcelonina que escriu en castellà i que és una de les veus més interessants de la seva generació, tot i no publicar amb la freqüència que demanaríem la gent que ens vam deixar captivar un dia per la seva manera d’escriure i que no hem fet altra cosa que refermar aquesta fascinació llibre a llibre.
Va començar amb “Ahora, quizás el juego" (1982), “Cobalto” (1996), “Donde" (2006), amb el quaderns “El extraño” (2006), “Visitas" (2004), i “El fruto oscuro” (2005), per acabar amb el magnífic diàleg que va establir amb l’obra de l’escultor Jordi Roura a l’impressionant “Peces que duermen” (2012).

Cerca  – Esther Zarraluki

A “Cerca” Esther Zarraluki ens ofereix uns poemes emocionants, vius, en ocasions càlids però també feridors, amb aquella capacitat de burxar el lloc precís i fer-ho durant l’instant exacte, ni abans ni després. Llegir-los també és permetre que aquesta guineu que corre per la portada ens mossegui una mica el cor, la carn i l’ànima i ens obligui a fer-nos preguntes, a analitzar detalls, a fer-nos més humans, més oberts, a descobrir la poesia de la vida.
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’any 2000 Sabino Méndez, el guitarrista i compositor de Trogloditas, la banda de Loquillo, sorprenia tothom amb la publicació de “Corre, rocker”, la seva crònica personal dels anys 80 que Anagrama acaba de recuperar amb un pròleg de Carlos Zanón.
Els anys 80 van ser especials, únics i, sens dubte, irrepetibles. Una explosió de grups de tota mena, disposats a fer bons els postulats extrems de viure a tota velocitat i, si cal, morir jove. Bandes de tota mena i estil, punks, mods, heavys, rockabillys, pop i noms com Alaska i los Pegamoides, Radio Futura, Nikis, Siniestro Total, Nacha Pop, Burning, Los Ràpidos i, enmig de tota aquesta efervescència, Los Trogloditas amb Sabino Méndez com a cervell creador.


Corre, rocker – Sabino Méndez

Ell ho va viure en primera persona i, de fet, del seu geni pengen algunes de les cançons que es van convertir en himnes generacionals, en peces d’aquelles que perduren més enllà del temps i de les modes. D’entrada “Corre, rocker” té dos valors sòlids, d’una banda aquesta sinceritat que mostra Méndez a l’hora de recordar allò que va viure, sabent, és clar que la memòria és sempre voluble i compassiva amb qui la practica i també un estil literari ric i treballat que concedeix a la narració una doble intensitat, el contingut i la manera d’explicar-lo. Així doncs, realitat en primera línia i una mirada propera i literària que aporta una visió privilegiada d’una època són les virtuts d’aquesta història recuperada i, de fet esdevé una magnífica dissecció personal d’un temps convuls, mogut, trasbalsador que va capgirar la concepció de la música, del jovent i de la manera de concebre la vida del país.
No calia ser un virtuós per pujar a dalt d’un escenari, només tenir coses a dir i una manera mínimament especial de fer-ho. El jovent va deixar aflorar la part més canalla de la seva ànima mentre el rock i el pop, en totes les seves variants, es convertia en la banda sonora imprescindible d’una generació creativa i efervescent. Sabino Méndez ho explica a la perfecció. Val la pena recuperar aquesta crònica solvent i apassionada.
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Carys Davies ha saltat a la novel·la després de publicar dos reculls de contes i, de fet “Oest” té molt de la força i de la contundència de les narracions curtes. Nascuda a Gal·les, ara viu a Lancarter després de passar per Nova York i Chicago, l’autora ens explica la història de John Cyrus Bellman, un granger de Pensilvanya que, incapaç de superar el trauma de la mort de la seva dona, decideix deixar la seva filla Bess a cura de la seva germana i marxar a l’Oest amb un objectiu poc menys que impossible, localitzar el rastre dels animals mitològics, dels antics monstres. Les històries apòcrifes dels pioners deien que n’havien localitzat ossos i ell, amb un cavall, una brúixola, un barret nou, aliments i alguns objectes per intercanviar emprèn una ruta que pensa fer durar com a màxim dos anys. Abans però, li promet a la seva filla que li escriurà sovint.

Oest  de Carys Davies

No té un motiu clar, només sap que ho ha de fer i amb aquesta motivació com a únic motor, Davies construeix una petita epopeia quasi domèstica però carregada d’una èpica grandiosa i rotunda i, a la vegada delicada i subtil, una aventura càlida i plena de sentiments, narrada en dos escenaris i amb dos grans protagonistes, d’una banda Cyrus, explorant terres desconegudes, amb un guia indi i enfrontant-se a paisatges i a emocions inèdites i de l’altra la Bess, la filla que va creixent i que aprofita els mapes que troba a la biblioteca, per anar resseguint a la seva manera el viatge quasi màgic del seu pare.
Davies aconsegueix arribar a l’ànima amb un relat ple de sentiments, d’emocions, d’absències i de presències, una presentació de factura clàssica però d’una modernitat feridora i fer que aquesta doble mirada sigui l’eix central d’aquesta sòlida manera de narrar que enganxa sense fer concessions amb totes les seves virtuts humanes i literàries. La publica Edicions 62 en traducció d'Anna Llisterri.




Enllaços patrocinats