Visor acaba de publicar “El alboroto de los pájaros” l’últim llibre que John Ashbery va escriure poc abans de la seva mort l’any 2017, traduït i prologat per Eduardo Iriarte. Ashbery, amb 27 llibres de poesia, una novel·la, tres obres de teatre, diverses traduccions i assajos i tota mena de premis com el Pulitzer o el National Book Critics Award for Poetry, és un dels grans poetes contemporanis tot i tenir una poesia dura, críptica i gens amable.

"El alboroto de los pájaros " - John Ashbery

El llibre és una mena d’elegia que, en certa manera, reflecteix i sintetitza un esforç que va posar de manifest durant tota la seva vida, utilitzar els versos per anar reflectint les experiències vitals, mirant de despullar-la de tota mena d’ingerències externes, és a dir experiència pura, despullada, nascuda de directament de la percepció o de les pròpies vivències.

John Ashbery (Foto: Gavin Bond)

Viure, captar, oblidar, recordar-ho de nou i deixar-ne constància gràfica, aquesta seria una aproximació al cicle proposat per Ashbery. El pas del temps, la fugacitat, aquesta sensació de circumferència que sembla tancar-se però que no ho acaba de fer mai. Eduardo Iriarte construeix una magnífica peça de presentació que permet descobrir claus fantàstiques al voltant del llibre en concret i de la poesia de John Ashbery en general, analitzant la seva personalitat i la manera concreta de percebre i de manifestar la lírica de la paraula. Un text imprescindible, tot i que el mateix Iriarte recomani despullar-se de qualsevol prevenció, oblidar totes les referències i capbussar-se en aquest llibre sense cap límit, sense cap lligam, sense cap idea prèvia i gaudir d’aquesta gran obra de maduresa d’Ashbery.