La Carme Vila és simpàtica, grassoneta, agradable, ocurrent i no té una sort especial amb els homes. Aquí potser caldria entrar a trepitjar territoris que s’acostarien més a la psicoanàlisi que no pas al periodisme d’internet, però alguna cosa passa i fa que et tema no rutlli, i això que la Carme és d’aquelles que t’enduries a casa.

Soc la Carme Vila

Soc la Carme Vila

Amagada al fons de l’ànima i del cor de la Carme hi ha una persona que dibuixa des que té memòria i que va agafar aquest nom d’una senyora que s’inventaven quan havien de fer allò que es fa sovint a la ràdio que demana la participació dels oients i que s’acaba convertint en la necessitat d’escollir entre posar en evidència que no et truca ningú o d’inventar-te una trucada. I el nom de la Carme Vila va sortir d’allí, d’una senyora que trucava per participar en concursos de ràdio.

Soc la Carme Vila

I després van venir 7 dies de vacances amb la idea de fer un dibuix cada dia. I més endavant la temptació de penjar-los a l’Instagram quasi com una broma. I la broma que arrela i comença a tenir seguidors, a provocar comentaris, peticions, consells i això fa que tot creixi. I que neixi el calendari Mitxelín i que, d’alguna manera la Carme es vagi convertint en amiga de molta gent, en una petita necessitat de la gent que si emmiralla una mica, de la gent a qui arrenca un somriure, de la gent a qui fa pensar, de la gent a qui diverteix, de la gent a qui li intriga qui s’amaga a la part de darrera.

Soc la Carme Vila

I mentrestant la Carme, encara que no ho vulgui confessar, té un vida rica i plena, es retrata amb músics famosos, viu aventures i segueix explicant les seves petites misèries quotidianes. I no us penseu, també apunta maneres. Aquí on la veieu té una agència literària d’alta volada que treballa per ella i potser aviat la veurem en un llibre, com aquelles heroïnes romàntiques que arrenquen sospirs i que generen fileres de pretendents de casa bona.

Soc la Carme Vila

Soc la Carme Vila

Sigui com sigui, estic convençut que el millor que es pot fer és no perdre-la de vista. La Carme no para i la seva manera de veure al vida és sempre una motivació, una bufada d’aire pur i la seguretat de trobar emocions del tot garantides.

Soc la Carme Vila

La Carme sospira amb el cine, amb les pel·lícules, amb els actors. Parla de literatura, de menjar, de sentiments, de manies, de política, de personatges populars, d’obsessions. La Carme viu i parla de la vida en general però també ho fa de la vida en particular i això fa que les seves històries siguin sempre emocionants, sorgides del cor i dirigint-se directament al cor, aquesta és la grandesa d’aquesta Carme que aviat estimarem tots amb passió indiscutible i amb un amor infinit i de llarga durada.