L’editorial madrilenya Los Libros de la Catarata acaba de publicar un treball ben peculiar de les escriptores i periodistes Analía Iglesias i Martha Zein. És “Lo que esconde el agujero. El porno en tiempos obscenos”, una mirada lúcida, crítica però també càlida a la pornografia, que ha deixat de ser un element marginal i quasi “lumpen” per convertir-se en un eix força omnipresent en la societat contemporània i, sobretot, en la manera d’establir relacions, ja siguin personals o socials.

Analía Iglesias i Martha Zein - "Lo que esconde el agujero"

El llibre ens explica com la pornografia ha anat guanyat terreny i, en certa manera, prestigi, en la societat contemporània. Allò que fa uns anys es podia considerar pervers, privat, marginal i, fins i tot, digne de ser amagat, ha anat mutant la solidesa d’aquesta presència i ha passat a ser un element que ha perdut l’essència de culpabilitat que arrossegava i que ha entrat amb força en la sexualitat general, convertint-se també en un element present en bona parts dels imaginaris eròtics.
La pornografia s’ha convertit en una eina de reivindicació, en una mostra de radicalitat artística, en una proposta estètica, en un plantejament transversal que pot entrar en contacte amb moltes perspectives i molts punt de vista. El fet que les noves tecnologies de la comunicació social hagin trencat barreres i hagin convertit el porno en material de consum públic, obert i, sobretot, gratuït, han fet que la pornografia ja no tingui la consideració d’un tabú prohibit i s’assimili a les pràctiques quotidianes i quasi, quasi trivials i innòcues.
La sensació de perill, de transgressió, d’entrar en territoris perillosos i inquietants s’ha acabat transformant en una mena de dret personal i col·lectiu que cal preservar i garantir. La conseqüència no és precisament trivial, ja que aquest canvi de pensament a nivell general també porta implícit que les nostres vides van obrin canals d’entrada a la pornografia i aquesta s’ensenyoreix sense cap pudor de territoris que abans eren quasi marginals i que ara són de consum global.

El porno com a activitat de cada dia (Foto: Caraota Digital)

Sembla com si el porno fos una arma per combatre frontalment la moral clàssica, el conservadorisme. L’escàndol que la pornografia causa en ments puritanes s’acaba transformant en una falsa patent de cors per tal que sigui utilitzat com una batalla singular. El llibre d’Iglesias i de Zein aborda els temes sense embuts, de manera frontal i, de vegades amb cruesa. Parla de l’esvoranc que s’ha obert en l’àmbit feminista entre les partidàries d’esborrar-lo de manera radical i les que defensen una reforma en profunditat, dues opcions ben complicades en un negoci d’abast mundial que belluga 60.000 milions d’euros cada any.
En aquest sentit analitzen i alerten sobre alguns temes que no sempre resulten evidents, com el dels pornonadius, els joves que ja han nascut amb el porno gratuït de lliure accés o com el paper de les fantasies sexuals que, són precisament això, fantasies i que no necessàriament vol dir que es desitgi fer-les reals, un fet que el consum social i banal del porno pot arribar a tergiversar i a fer pensar a determinades persones sense prou formació social i cultural que tot és una mateixa cosa i quan es perden o es desdibuixen els límits i les fronteres, la vida real pot acabar patint disfuncions greus.


Analía Iglesias i Martha Zein

L’Analía i la Martha reivindiquen que el porno és una mena d’epidèmia que segueix el discurs dominant, és a dir el de l’home i tampoc no es mostren especialment esperançades en la possibilitat d’arribar a imposar a grans nivells la pornografia alternativa i no basada en imposicions, violència i submissió. També defensen la necessitat de recuperar un espai interior, una certa intimitat i la màgia del misteri. Un llibre interessant que ens planteja interrogants i que reclama una mirada cap a tot allò que ens depara el futur en un tema que, d’una manera o altra, sempre formarà part de les nostres vides.