Una altra il·lustradora disposada a enriquir la nostra ja farcida galeria d’artistes. És l’Olga Capdevila que, segons explica la seva biografia, va ser concebuda a la Plana de Vic, a Malla, concretament, enmig d’una gran nevada a finals del mes de gener de 1986. Tret de sorpreses desconegudes i de fenòmens no controlats, podem deduir amb certa facilitat que va néixer, dia a munt, dia avall, a finals d’octubre d’aquell mateix any (i si per aquelles coses de la fidelitat, calgués rigor periodístic màxim, ja mirarem d’esbrinar-ho amb absoluta certesa).
Va fer el batxillerat artístic i després es va matricular a Art i Disseny a la Massana on va tocar diferents tècniques i disciplines fins que va acabar cursant il·lustració amb Pep Montserrat i Alexis Rom.

null

Marcant una certa diferència amb el que passa amb altres il·lustradors de la seva generació, a l’Olga li agrada molt la part manual de la professió i tot allò de pintar, dibuixar, retallar, modelar, enganxar, és a dir la part més atesana i manual, s’acaba imposant quasi sempre als procediments digitals i això es converteix també en un element singular d’identitat del seu treball. I tot, és clar, sense oblidar la part més cerebral, més emocional, aquella que la porta a pensar, a imaginar, a crear conceptes, a escriure, a resoldre dubtes i problemes i, per tant, a aconseguir que tot el procés creatiu sigui una projecció del pensament i del geni controlada en tot moment, una estructura molt íntima i pròpia que es belluga per les lleres que excava la seva creadora.

null

El seu estil personal és directe, molt identificable, passional i viu i, de fet, és difícil oblidar el seu estil quan has vist els seus treballs. La senzillesa del traç i la força que respiren les seves imatges són un tret d’identificació i un element comú en totes les feines que porten la seva signatura. No sé si seria agosarat parlar d’il·lustradora de moda, però el cert és que la seva firma apareix en varietat de llocs molt diferents que, d’entrada no són altra cosa que una mostra més del seu esperit inquiet i necessitat d’emocions diverses i de ritme intens i cal destacar que, a banda d’aquest estil ràpidament identificable, se’n surt sempre bé, gràcies a aquesta combinació de traç segur i imaginació i, malgrat tot, també amb aquell càlid i fascinant punt d’innocència naïf però que mai no renuncia al sentit de l’humor, a la ironia, al sarcasme i a l’esclat d’idees portades al límit.

null

Línies bàsiques, formes senzilles, colors directes i sovint una paleta bàsica, la mínima expressió plàstica, un repte complicat que l’Olga supera amb nota, amb molta nota, aconseguint sempre que les seves creacions siguin uns missatges directes, contundents, dels que marquen i no s’obliden, impactes sòlids i ben construïts que deixen petjada i record. Un punt de sarcasme, una memòria arrelada en les propostes i els records d’infantesa, una engruna d’impaciència, genialitat portada amb modèstia i habilitat i aquella distància justa que permet valorar-ho tot amb eficàcia i contundència podrien ser la fórmula magistral que regeix la seva manera d’afrontar la feina de cada dia.

null

Ha declarat en més d’una ocasió que li agrada la llibertat que dona això de dibuixar i de crear sense horaris ni limitacions, gestionant el temps a voluntat, encara que de vegades comporti alguns problemes que sempre, això sí, acaben sent menors que els beneficis obtinguts. Un cervell inquiet, ple de creativitat que es manifesta en multitud de facetes, projectes personals, esborranys d’idees, manualitats, jocs de paraules, imatges contraposades i, en definitiva, en tot allò que aporta vida, imaginació, emoció, creativitat i sorpresa a la feina. De fet, el seu compte d’Instagram és un aparador meravellós per tal de comprovar de manera pràctica aquest neguit creatiu que arrossega i que es manifesta sempre i en tot.

null

Veient la seva obra fa l’efecte que tot flueix amb absoluta facilitat, que l’Olga és capaç d’anar creant sobre la marxa, sense embuts, sense pauses, sense filtres, sense restriccions i que les connexions entre el cervell i la mà són directes i quasi automàtiques. Probablement no és ben bé així i de ben segur que hi ha feines, encàrrecs i projectes d’aquells que s’encallen, que es resisteixen, que no van drets del tot i que demanen tot el reforç i tota l’atenció, però probablement aquesta és una de les grandeses de la seva feina, poder superar esculls amb habilitat i rigor a base de treballar, de pensar, de reflexionar i d’aconseguir, a la curta o la llarga, portar-ho tot al teu terreny i convertir-ho en part de la seva ànima.

null

Malgrat això sempre hi ha línies vermelles i, segons ha dit, les seves són la criogènia humana i les bombetes de basar per tant, si algun dia veieu un catàleg de diferents models de congelació humana o de leds xinesos amb la seva signatura, penseu que, o bé us ha mentit o bé ha canviat d’opinió per alguna raó de pes, probablement oculta i sempre justificable. Sigui com sigui, la seva feina no és en absolut estàtica, no és conformista i, de fet, s’ho planteja tot com una experiència global, com un cercle tancat, sense fissures que combina el treball manual i el digital i que pivota al voltant d’un triumvirat màgic format per impressora, escàner i taula de llum.

null

Olga Capdevila és irònica i divertida i aquesta ironia es nota força en la seva feina. Totes les seves il·lustracions tenen aquell punt, no sempre obvi, de missatge subliminal que provoca un somriure, una reflexió o totes dues coses a la vegada. La curiositat fa que la puguem trobar en infinitat de propostes, des de llibres a animacions digitals, passant per tot l’extens ventall que hi ha pel mig. Es declara admiradora del treball de Sander Studio però entre els seus referents infantils passegen les Tortugues Ninja, Doraemon o les Spice Girls i sembla ser que necessita dibuixar en blocs i no en papers volanders com a resposta personal al caos i al desordre.

null

Com a bona artista li agrada perdre’s, encara que només sigui mentalment, vagarejar i deixar que la imaginació voli dispersa, fugi sense topalls ni límits i que això li permeti tornar després a la feina amb més rigor, inspiració i energia. L’entorn, i sobretot els accidents i les coses i els fets amb un punt d’imperfecció li resulten força motivadores, tot i que sempre distingeix força entre els encàrrecs directes i els projectes estrictament personals on el cor li surt a glopades.
La simplicitat, una simplicitat també enganyosa que amaga un procés mental i gràfic sòlid i sense escletxes, és també marca de la casa. I no només això, hi ha un sentiment latent de nostàlgia, de buscar en el passat respostes al present i també una fantàstica dicotomia oberta que la porta a expressar sentiments adults i profunds des d’una posició quasi infantil i plena de tendresa. Les peces d’Olga Capdevila tenen poesia i pot ser que no sigui una poesia lírica i evident, però és una poesia contundent i eficaç, plena de matisos, de petits subterfugis que, tot i camuflar-la no aconsegueixen mai esborrar-la del tot. El seu estil vindria a ser com una mena de Lolita, innocent en aparença però amb una evident punxada de malicia profunda i una necessitat quasi visceral de portar les coses i les situacions al límit, cap a aquell punt, de vegades absurd, on tot s’acaba mostrant com és en realitat, sense artificis ni màscares.

null

Espontaneïtat, dolçor, la necessitat de la rialla, la lluita constant contra l’avorriment i la rutina, un clar perfeccionisme i l’obligació íntima de no repetir-se permeten pensar que la trajectòria futura d’Olga Capdevila ens mantindrà sempre en estat d’alerta, amb les retines a punt per la sorpresa i amb un somriure sempre preparat a la comissura dels llavis.