Alianza editorial ha publicat “¿Clonar humanos?”, una obra del biòleg Francisco J. Ayala on planteja l’aparició d’aquesta nova realitat científica que permet especular amb la possibilitat d’aprofitar els avenços en enginyeria genètica per tal de crear humans clònics, un qüestió que genera apassionats debats on hi juga la ciència, l’ètica i els condicionants pràctics i morals.

La clonació

Ayala, un dels principals científics mundials en matèria de biologia evolutiva, posa damunt la taula el seu rigor i el seu prestigi professional per analitzar amb detall les diferents opcions, valorant l’abast de la genètica i la viabilitat més o menys propera de clonar éssers humans. En aquest sentit, els constants avenços científics i les noticies que sovintegen en aquest camp (la més recent, la clonació d’uns petits primats) fa pensar que la clonació d’humans pot estar més a la vora del que imaginem, però Ayala, tot i que planteja la clonació com un tema viu i problemàtic.

Francisco J. Ayala (Foto: Alberto di Lolli. El Cultural)

En aquest sentit, el llibre serveix al biòleg per valorar i analitzar l’autèntic abast del coneixement científic a l’hora d’aplicar-lo a la clonació d’humans i, de fet, de fons es pregunta si això resulta possible i viable, tenint en compte els condicionants que marca la descodificació ontogenètica, l’enigma del cervell humà i la transformació encara no controlada dels primats en humans. Així doncs, Ayala considera que el que determina la nostra “humanitat” són els gens combinats amb els condicionants ambientals i que el desenvolupament cerebral i la cultura són els punts que acaben sent l’atribut distintiu. En aquest sentit, i tenint en compte que els avenços mèdics han apaivagat força el paper de la selecció genètica ( tot i que no ha desaparegut) cal valorar que les manipulacions genètiques pot tenir un paper clau de cara al futur i condicionar, en positiu o en negatiu, en la correcció de defectes genètics.

La famosa ovella Dolly

De totes maneres, Ayala es mostra taxatiu i afirma que en el sentit estricte del terme, la clonació d’humans no serà mai possible ja que, si algú clona un genoma determinat, aconseguirà un individu amb una certa semblança però que no serà el mateix, ja que la personalitat la determinen els gens i la totalitat de les experiències viscudes.