Club Editor segueix mantenint-nos enganxats a les emocions poderoses, en aquest cas amb l’edició revisada de “La mort i la primavera”, la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda.

"La mort i la primavera" - Mercè Rodoreda

L’autora la va escriure al mateix temps que “La plaça del Diamant”, tot i que es va publicar després de seva mort i és, sens dubte la seva obra més singular i Maria Bohigas, l’editora de Club editor ha posat la responsabilitat d’aquesta recuperació a mans d’Arnau Pons, que signa el postfaci. L’any 1968, Núria Folch, la vídua de l’editor Joan Sales va publicar el llibre, mantenint un ordre més basat en el sentit del text que en la cronologia de la redacció, una edició que, per les seves característiques i per la mateixa condició de l’obra, va causar una certa polèmica. Ara, 30 anys després, Bohigas afronta una nova i treballada versió que Pons s’ha encarregat de revisar de dalt a baix i d’acompanyar amb un text que ajuda amb precisió i rigor a entendre l’obra i que, de fet, neix d’una lectura diferent, innovadora i molt més precisa i documentada.

Maria Bohigas (Foto: Jenny Windmüller)

“La mort i la primavera” és una novel·la contundent i corprenedora però estranya i sorprenent, molt allunyada de tot el que havia fet l’escriptora. De fet, Armand Obiols, el primer lector de Rodoreda (i probablement el més visceral i apassionat) ja va afirmar que no s’havia pogut treure del cap aquell poble, els sorolls repetits, el clima i que, tampoc no li sorprenia gens que els jurats de l’època s’haguessin mostrat força remisos a premiar l’obra i que, en qualsevol cas, qui tenia la darrera paraula era el públic.
Doncs bé, ara el públic, gràcies al treball apassionat de la Maria Bohigas, té una nova oportunitat d’enfrontar-se a un text que xucla, que fa pensar, que no passa amb indiferència i, a més, ho pot fer amb una nova llum, la que aporta la mirada de Pons. “La mort i la primavera” no és una lectura fàcil, però és sorprenent, carregada de poesia, d’una bellesa sòlida i formal que no renuncia a la profunditat psicològica, filosòfica i política, que construeix uns protagonistes sòlids, contundents, d’aquells que van amb tu més enllà de la lectura.

Arnau Pons (Foto: Cristina Calderer- Ara Balears)

En aquest sentit, Bohigas ha actuat com una editora compromesa i valenta, assumint que, de vegades, cal anar més enllà dels cànons, trencar les mirades socialment reconegudes i donar una volta més a tot allò que sabíem. I de fet, aquesta edició del llibre de Rodoreda és el fruit d’una idea que s’ha anat gestant al llarg dels anys, explorar un llibre complex i presentar-lo sota una mirada molt més profunda, intensa i contrastada, encara que això representi refer en certa manera la visió que es tenia del llibre i, de rebot, de l’autora.
Pons deixa clar que, en aquest cas, enfrontar-se a una obra inacabada no vol dir de cap manera enfrontar-se a una obra incompleta, coixa o mancada de substància, ans al contrari. La gran capacitat literària de Rodoreda li va permetre endinsar-se en un text creatiu que trencava esquemes, que fins i tot trencava línies definides i que es movia a cavall de diferents gèneres, la poesia, la ciència ficció, la història, però jugant amb unes regles allunyades de les habituals, establint unes estructures molt personals i molt allunyades de tot el que havia fet fins aleshores i d’una complexitat encara més extrema. Un text que amaga moltes més coses de les que ensenya.

Mercè Rodoreda (Foto: Pilar Aymerich)

Segons Arnau Pons, el llibre neix de la catàstrofe, de dues guerres devastadores en tots els sentits, físics, anímics i mentals, i es converteix en un revulsiu, en una novel·la sobre la revolta, la sedició, la llibertat de pensament i d’acció que s’acaba convertint en un alliberament personal. Una peça imprescindible de la nostra història literària que torna al present amb una nova i més clarificadora mirada i la força necessària per continuar sent un llibre cabdal en tots els sentits.