Des de l’any 2012, a les llibreries de casa nostra han florit un seguit de taques verdes que s’escapen dels plantejaments literaris convencionals. Són els llibres de Males herbes, l’editorial de Ricard Planas i Ramon Mas que, en poc temps, s’han convertit en un referent de les edicions que fugen dels territoris fàcils i coneguts i busquen literatures de risc, amb propostes radicals i plantejaments no especialment complaents.
Proses experimentals, grotesc, ciència ficció, surrealisme, terror, pulp, i altres provatures que tenen la qualitat i l’experimentació com a paràmetres de base tenen cabuda en aquesta voluntat d’enaltir i d’engrandir la contracultura feta en català.
I en aquest catàleg eclèctic i potent s’hi ha guanyat a pols el dret a ser-hi David Gálvez, un autor i traductor nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1970 i que ara viu a Andorra.

"Arnes" de David Gálvez

Va ser membre del consell de la revista Portella, i ha publicat obres com “Cartes mortes”, “Res no és real” (ambdues a Males Herbes), “Forma” i “Fragments de paisatge”. També ha traduït “Seahorse: els cavallets de mar són criatures estranyes”, de Janice Pariat i “La millor història del món”, de Rudyard Kipling. Ara acaba de publicar “Arnes”, un poderós i sorprenent recull de cinc històries que, per la seva temàtica i concepció, també podria ser considerada com una novel·la, si entenem com a novel·la una estructura narrativa tancada i sòlida que respon a uns paràmetres, a unes motivacions i a una ànima comuna i ben travada.
Gálvez fa anar una prosa rica, activa, viva i plena de matisos que domina sense embuts. La fa circular per on vol i això permet que la narració es converteixi en una mena de guia turística que ens brinda la possibilitat de capbussar-nos en les ments dels assassins, (passades, és clar, pel tamís personalíssim de l’autor) explorant-ne els racons, vivint amb una precisió quasi científica els detalls, els girs, les mutacions i les interioritats. Des de les primeres pàgines és guanya el dret de servir-nos de cicerone i ben aviat ho converteix en una virtut, en un viatge apassionant. Entra a fons en cada història i es permet jugar, especular, apuntar possibilitats, guiar el lector cap on vol i, sobretot, mostrar una habilitat que sorprèn i captiva sense opcions, sense cap via de fugida.

David Gálvez (Foto: Andorra Difusió)

La proposta de Gálvez és insòlita, obsessiva i ferotge, amb una violència dialèctica corprenedora que embolcalla, que talla la respiració i que marca un ritme trepidant i sense concessions. És ell qui controla l’acció, qui dicta els moviments i que fa que el lector es deixi arrossegar en caiguda lliure cap a un destí desconegut. De lectura imprescindible.