David Nel·lo (Barcelona 1959) és flautista, és un dels escriptors més sòlids del nostre panorama actual i també és el guanyador de la darrera edició del premi Gran Angular de novel·la juvenil que convoca l’editorial Cruïlla.
Tot i que una part de la seva obra es dirigeix habitualment al públic infantil i juvenil, el seu currículum adult no es pot considerar gens trivial: Premi Andròmina amb “La geografia de les veus”, premi Roc Boronat amb “Setembre a Perugia” o premi Prudenci Bertrana amb “Melissa & Nicole”. En l’àmbit juvenil també es pot dir que ho té tot: el Vaixell de Vapor, el Folch i Torres, el Columna Jove, el Ciutat d’Olot, el Ramon Muntaner, l’Edebé i ara el Gran Angular, dotat amb 11.000 euros.

"La segona vida del Marc", de David Nel·lo

La segona vida del Marc” és, d’entrada, una història molt original, tant per la temàtica com pel tractament que en fa l’autor. El protagonista, el Marc és un nen petit, de 4 o 5 anys, que és fill de l’Aurora, una mare sola amb un marit que viu la seva vida i que no s’ocupa gens de la família. La seva feina l’obliga a contractar un cangur, l’Abel, un noi de 18 anys que molt aviat desenvolupa una gran complicitat amb el petit. Fruit d’aquest contacte, el Marc li explica alguns records esbiaixats però sòlids d’una altra vida que el nen afirma haver viscut abans.
Aquest pensament inversemblant, el fet que un nen hagi viscut una altra vida i n’aporti records força sòlids però molt fragmentats es converteix en una obsessió i l’Abel, contra l’opinió de l’Aurora, comença a esbrinar la manera d’arribar a descobrir la veritat.
La història permet a David Nel·lo realitzar un acurat treball amb les personalitats dels protagonistes i aquest és precisament un dels grans mèrits del llibre, la definició psicològica dels personatges, demostrant, una vegada més que és un autor que es belluga en contra d’aquesta moda que persegueix simplificar les històries i donar-ho tot mastegat. Ell, per sort, és dels que pensa que els lectors joves són intel·ligents i que tenen capacitat i ganes per llegir trames que no són lineals, que demanen traça i complicitat.

David Nel·lo (Foto: Víctor P. de Óbanos)

D’una banda el Marc, que pot passar de comportar-se com un nen de la seva edat a entrar en un univers més complex, fosc i, en certa manera, pertorbador. De l’altra, l’Aurora, en aquest paper de mare sola, de professional reconeguda i amb una relació amb l’Abel que passa de la tendresa a la possibilitat intuïda i rebutjada d’anar una mica més lluny. I és clar, l’Abel, que necessita reflexionar amb calma sobre el seu futur i que, de cop i volta, es veu abduït per aquesta idea esbojarrada que s’acaba convertint en motor del seu dia a dia.
La novel·la, sòlida i ben treballada, acaba jugant a cavall de dues realitats, la vida quotidiana i aquesta vida interior, quasi sobrenatural i de la manera de lligar-les, de fer-les compatibles, de buscar explicacions que aportin calma, seguretat i coneixement. Nel·lo s’escapa dels camins obvis, de la via fàcil i exposa una manera de fer que enganxa, que apel·la directament a la intel·ligència i a les ganes dels lectors de descobrir camins inèdits i gratificants.