El Blog de Jordi Cervera

Arxius

Estàs veient: novembre 2018

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
David Nel·lo (Barcelona 1959) és flautista, és un dels escriptors més sòlids del nostre panorama actual i també és el guanyador de la darrera edició del premi Gran Angular de novel·la juvenil que convoca l’editorial Cruïlla.
Tot i que una part de la seva obra es dirigeix habitualment al públic infantil i juvenil, el seu currículum adult no es pot considerar gens trivial: Premi Andròmina amb “La geografia de les veus”, premi Roc Boronat amb “Setembre a Perugia” o premi Prudenci Bertrana amb “Melissa & Nicole”. En l’àmbit juvenil també es pot dir que ho té tot: el Vaixell de Vapor, el Folch i Torres, el Columna Jove, el Ciutat d’Olot, el Ramon Muntaner, l’Edebé i ara el Gran Angular, dotat amb 11.000 euros.

"La segona vida del Marc", de David Nel·lo

La segona vida del Marc” és, d’entrada, una història molt original, tant per la temàtica com pel tractament que en fa l’autor. El protagonista, el Marc és un nen petit, de 4 o 5 anys, que és fill de l’Aurora, una mare sola amb un marit que viu la seva vida i que no s’ocupa gens de la família. La seva feina l’obliga a contractar un cangur, l’Abel, un noi de 18 anys que molt aviat desenvolupa una gran complicitat amb el petit. Fruit d’aquest contacte, el Marc li explica alguns records esbiaixats però sòlids d’una altra vida que el nen afirma haver viscut abans.
Aquest pensament inversemblant, el fet que un nen hagi viscut una altra vida i n’aporti records força sòlids però molt fragmentats es converteix en una obsessió i l’Abel, contra l’opinió de l’Aurora, comença a esbrinar la manera d’arribar a descobrir la veritat.
La història permet a David Nel·lo realitzar un acurat treball amb les personalitats dels protagonistes i aquest és precisament un dels grans mèrits del llibre, la definició psicològica dels personatges, demostrant, una vegada més que és un autor que es belluga en contra d’aquesta moda que persegueix simplificar les històries i donar-ho tot mastegat. Ell, per sort, és dels que pensa que els lectors joves són intel·ligents i que tenen capacitat i ganes per llegir trames que no són lineals, que demanen traça i complicitat.

David Nel·lo (Foto: Víctor P. de Óbanos)

D’una banda el Marc, que pot passar de comportar-se com un nen de la seva edat a entrar en un univers més complex, fosc i, en certa manera, pertorbador. De l’altra, l’Aurora, en aquest paper de mare sola, de professional reconeguda i amb una relació amb l’Abel que passa de la tendresa a la possibilitat intuïda i rebutjada d’anar una mica més lluny. I és clar, l’Abel, que necessita reflexionar amb calma sobre el seu futur i que, de cop i volta, es veu abduït per aquesta idea esbojarrada que s’acaba convertint en motor del seu dia a dia.
La novel·la, sòlida i ben treballada, acaba jugant a cavall de dues realitats, la vida quotidiana i aquesta vida interior, quasi sobrenatural i de la manera de lligar-les, de fer-les compatibles, de buscar explicacions que aportin calma, seguretat i coneixement. Nel·lo s’escapa dels camins obvis, de la via fàcil i exposa una manera de fer que enganxa, que apel·la directament a la intel·ligència i a les ganes dels lectors de descobrir camins inèdits i gratificants.
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Explica la llegenda que els primers passos de l’editorial Dirty Works es van fer en un bar d’estació. No tenim clar si sonava un blues estripat o una peça de country fosc i sense esperança, però segur que les rodes dels trens arrencant metall de les vies van ser un bon catalitzador a l’hora de lligar els destins de Javier Lucini, un escriptor i traductor i Nacho Reig, realitzador de documentals i escriptor.
Amb aquella complicitat que dona compartir referents i gustos que bateguen per paràmetres semblants, planifiquen cada llibre amb dedicació, precisió i efectivitat i, de mica a mica basteixen un catàleg sòlid i peculiar, ple de noms i d’històries que fan honor al segell i que es belluguen sempre en territoris més aviat bruts, durs, esquerps i sempre preparats pel conflicte.

"El amante de las cicatrices", de Harry Crews

I en aquest catàleg amb ganes de baralla, amb olor de magatzem i empremtes de greix negre destaca un nom que ja ha repetit tres vegades, Harry Crews (1935-2012). Ho ha fet amb “Coche”, “La maldición gitana” i “El amante de las cicatrices”. Nascut l’any 1935 a Georgia, va ser marine a Corea, es va comprar una Triumph, va fregar plats, va recollir tomàquets, va anar a parar a la presó, va conèixer una dona molt guapa que sabia escriure a màquina, va tenir dos fills, un va morir i ell es va abocar a la droga i a l’alcohol i va construir una obra formada per vint llibres que s’ensorraven fins els genolls en aquestes aigües pantanoses de la seva existència mancada d’esperança i d’horitzons.
Podríem dir que “El amante de las cicatrices”, traduït per Javier Lucini, és una història d’amor, però segurament val la pena una advertència prèvia potser innecessària, una història d’amor sorgida del cervell de Crews no té res a veure amb la concepció de l’amor que pot tenir, posem per cas, Danielle Steel. La novel·la retrata el Sud rural amb cruesa i sense cap tendresa. L’amor, en aquest cas, és una col·lecció de cicatrius, de records d’antigues ferides que no s’han tancat mai del tot. I el catàleg no és precisament petit. Hi ha tota mena de deutes que enterboleixen la realitat de cada dia.
Els protagonistes, Pete i Sarah viuen un amor que també podria ser una mena de malson, depenent des de quin punt de vista es miri i s’analitzi, que es mou en un ambient de desencantament, en un entorn que sota una aparença de quotidianitat acaba sent hostil i provocant que la història és radicalitzi, vagi directament als marges, amb fractures.

Harry Crews (Foto: Jillian Edelstein, Camer Press, Redux)

I un altre dels aspectes que cal tenir en compte és el llenguatge. Crews juga amb la llengua, amb els accents peculiars de cada zona, amb les varietats locals i el resultat és un catàleg morfològic i ortogràfica que ja és complicat de llegir en la llengua original i que a l’hora de traduir es converteix en una tortura i en matèria de treball detallat i exhaustiu.
Una novel·la descarnada, ferotge i necessària.
Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Angle ha publicat “Pensa i actua com un gat”, un dels últims treballs d’Stéphane Garnier, un autor nascut a Lió l’any 1974. es enginyer de so, creador de pàgines web, redactor publicitari, cantant, blogger, i, és clar autor d’obres amb sentit de l’humor, un cert esperit juganer i la idea de transmetre certs valors de manera distesa.
En aquest cas concret els protagonistes son els gats i Garnier els presenta com un model de vida a seguir. Tranquils, lliures, observadors, prudents, orgullosos, amb personalitat i caràcter. Independència absoluta i manca d’estrès serien les normes bàsiques de la conducta felina i això ja marca força.

"Pensa i actua com un gat", d'Stéphane Garnier

La idea de fons és mirar d’entendre la vida i el comportament dels gats i aplicar-lo a la pròpia vida, personal i professional, per aconseguir millorar-la. Un gat pensa només en ell mateix, té curiositat, és discret, sincer, carismàtic, independent i es diverteix en tot allò que fa, convertint la seva capacitat d’adaptació en un signe de gran intel·ligència. Garnier treballa i exposa prop de quaranta facultats felines com la llibertat, la tranquil·litat, l’egoisme ben entès, l’orgull, la indiferència, la curiositat o el silenci, que podem aplicar a les nostres vides si tenim prou paciència com per identificar-les, analitzar-les i reproduir-les.

Enllaços patrocinats