Carlos Zanón és un bisturí làser, una eina de precisió, incisiva, tallant i precisa amb dus grans virtuts d’entrada, una insòlita i peculiar manera de mirar tot allò que l’envolta i una forma barroca, sòlida i contundent d’explicar-ho i ho demostra de nou a "Taxi", la novel·la que publica Salamandra.

"Taxi" de Carlos Zanón

De família de taxistes, Zanón agafa aquesta especial manera de viure i d’explorar la ciutat com la línia de fons de la seva història. Jose, un taxista a qui tothom coneix amb el malnom de Sandino, un homenatge musical directe al triple àlbum que els Clash van publicar l’any 80, “Sandinista”, es mou entre els tòpics i la singularitat. Li agrada llegir, volia ser escriptor però ho va deixar aparcat a l’ombra de les ombres, escolta una música que tots els que l’envolten consideren prou estranya, és un faldiller compulsiu que es deixa arrossegar per atacs intermitents de culpabilitat i de nostàlgia, però sense esperances de penediment, com una mena de camí indefugible del que no pot escapar i que defuig de manera quasi visceral la presa de decisions encara que això impliqui complicar-se encara més la vida que afrontant els problemes cara a cara.
I per acabar de complicar les coses, Sandino pateix insomni, una bèstia implacable que l’assetja, que el porta a intentar dormir en habitacions per hores, en sofàs aliens o al seient del taxi i que li resta agilitat i reflexos, físics i mentals.
Sandino és un personatge rotund, amb arestes i clarobscurs, un protagonista d’aquells que van transitant per la vida, amb les seves conviccions i les seves contradiccions i que, de mica en mica, van captivant les ànimes dels lectors. Té sort amb les dones però ni sap no probablement vol tractar-les més enllà del que resulta estrictament necessari en benefici de les seves necessitats i això, és clar, li soluciona alguns temes però també es converteix en un problema que es posa de manifest a mig i a llarg termini. No veu mai l’hora de tornar a casa, un recurs per defugir problemes però també per mantenir-lo viu i actiu en aquest univers per on transita.

Carlos Zanón (Foto: Lupe de la Vallina)

Zanón, utilitzant Sandino com a cicerone, ens dona a conèixer i ens fa transitar per una Barcelona que s’allunya molt, massa, dels estereotips, de les postals lluminoses, de la modernitat. Els cànons i les normes que regeixen aquesta circulació permanent, quasi com un tauró incapaç d’aturar-se enlloc, són potser les mateixes que hi ha arreu, l’amor, l’odi, els diners, però aquí tenen uns codis diferents, unes normes que ho fan tot una mica més complicat, més perillós, menys controlable. I tot centrat en aquesta idea contradictòria de parlar d’intimitat a l’interior d’un taxi que, en certa manera, és una mena d’espai públic.
L’autor exhibeix un magnífic domini dels recursos i barreja amb saviesa i control records infantils, records falsos i històries d’una època on hi havia menys cotilles socials i un punt més de llibertat, allunyada de les qüestions més lligades a la correcció política i social que avui sembla imperar arreu. També hi ha alguna mirada al món sobrenatural, a la religió, a les creences íntimes i, és clar, a la música i als llibres, a aquest rock dels 80 i a les novel·les que converteixen el taxista en una rara avis que circula com una mena d’esperit turmentat i afables per Barcelona i ens ajuda a fer una fotografia de la realitat i de l’actualitat, un mapa coherent i present de la ciutat, amb totes les seves imatges conegudes i les seves contradiccions no sempre tan obvies.
I una altra marca de la casa, els personatges, protagonistes i secundaris, construïts a la perfecció, capaços de mantenir la seva coherència personal i íntima en qualsevol situació, traçant aquest mapa d’interaccions on tots intenten fer valer, amb els seus propis recursos, allò que els fa diferents i únics. Gent que estima sense possibilitats, que es lliura sense fer preguntes, que defensa els seus interessos, ja siguin materials o espirituals, petits o grans perdedors, gent que busca el seu encaix en aquesta geografia urbana que té moltes mirades, molts prismes, massa racons.