El concepte no es nou en aquest blog, però com que entre tots plegats tenim una memòria més aviat feble, val la pena repetir-ho cada vegada que fa falta: hi ha editorials que fan una feina que haurien de fer les institucions o, com a mínim, donar-hi suport màxim i incondicional.
El respecte que tenim pels clàssics, pels mestres que ens han precedit i que han ajudat a bastir diversos pilars de la nostra cultura és minso i sovint nul. Per això cada vegada que una editorial petita o mitjana, d’aquelles a qui realment cada llibre que publiquen representa una aposta, un sacrifici i un risc treu a la llum alguna d’aquestes joies que podríem qualificar d’imprescindibles, crec que mereix tot el respecte i, sobretot, que els factors externs (institucions, mitjans de comunicació, etc) ajudessin a que aquestes edicions tinguessin el mínim ressò i la mínima rendibilitat que necessiten.

Jaume Fuster

Aquest seria el cas de “Poema dit de la redempció” que ha publicat Meteora i que, d’entrada, té una història que va bé d’explicar. Àlex Martín Escribà és un dels grans estudiosos de la novel·la negra de casa nostra. I és obvi que un dels seus punts d’atenció és la figura i l’obra de Jaume Fuster, un dels grans impulsors de les novel·les “de lladres i serenos”. D’acord amb la vídua de l’autor, la també escriptora Maria Antònia Oliver, l’Àlex va començar a investigar l’arxiu de Fuster i, entre altres perles va trobar aquesta peça, coneguda per la família però oblidada. El “Poema dit de la redempció”, està datat l’any 1967, és a dir quan el Jaume tenia 22 anys i, per tant, s’ha d’entendre com un autèntic llibre de joventut, com una mena de provatura iniciàtica i poètica que Fuster va intentar i que no va repetir.

"Poema dit de la redempció" - Jaume Fuster

I tot i que va ser el mateix Fuster qui va retirar l’obra i la va guardar amb la intenció de no treure-la més, el cert és que la troballa és, d’entrada un fantàstic document que, a hores d’ara, 19 anys després de la seva mort, representa una càlida aproximació a l’autor i a les seves primeres inquietuds literàries. En aquest sentit, trobem un jove de postguerra que ens va deixant anar retalls de la seva vida, de les seves inquietuds, de la seva manera de valorar i d’afrontar la vida en una època on descobreix les coses d’adults, el tabac, l’alcohol, les noies, la militància política, la gran ciutat, la música, la literatura, la militància cultural i el sempre complex món intel·lectual.

Jaume Fuster

Jaume Fuster aprofita aquest poema per posar de manifest els seus pensaments i també per convertir-ho en una crítica social, en una mirada viva i passional ala Barcelona de barri. Es obvi que no s’hi ha de cercar una gran puresa lírica ni uns recursos poètics d’alta intensitat però el llibre és un document molt valuós, una peça històrica, un compendi de l’ideari literari de l’autor. 830 versos i tres apunts de Fuster (“Pròleg per a puristes i crítics”, Petita digressió per a puristes i crítics” i “Epíleg per a puristes i crítics”) que marquen la voluntat unitària de l’obra. Són 18 pàgines escrites a màquina que Meteora acompanya amb un pròleg introductori d’Àlex Martín i que serveix per demostrar, una vegada més, el paper de les editorials que treballen amb passió a l’hora de marcar la pauta entre el nostre passat i el nostre present literari.