Jaume Benavente és un autor que gaudeix amb la reflexió, amb la lentitud, amb la calma serena i útil. És poc amic de les presses i, de fet, els seus llibres, fins i tot quan construeix novel·les negres, ho fa donant-hi una reconfortant aire d’assossec.
Libros de la Vorágine acaba de publicar “Una mirada interrogativa & altres textos errants”, el diari de la seva estada a Xile per tal de presentar una de les novel·les més interessants i més significatives de la seva producció, “Nocturn de Portbou”.

Jaume Benavente - “Una mirada interrogativa & altres textos errants”

De fet, la literatura, i probablement la mateixa essència personal del Jaume, va molt lligada al viatge, al fet de viatjar i a tot el que porta implícit i també a una manera de valorar el temps quasi com un gran present continu on, simplificant, tot formaria part del mateix pla.
Brasil com a punt d’anada i tornada durant la seva infantesa es converteix en la primera escala d’aquest viatge físic i vital i també en una mena de motor i de punt bàsic de reflexió. Aquell viatge involuntari i iniciàtic és converteix en el punt d’arrencada de la manera que té Jaume Benavente d’entendre la literatura. A poc a poc, el catàleg de vivències i de paisatges es va engrandint, es va fent més profund i més sòlid. Porto, Lisboa, Amsterdam, Praga o Madeira són parades d’aquesta ruta i espais on literatura, vida, reflexió i records sumen esforços per aconseguir aquest pòsit necessari i personal.

Jaume Benavente al Kreuzberg Cafè de Berlín (Foto. MarTortajada)

Benavente va construint el seu món pas a pas, sense la por de mostrar-se feble o vulnerable, explicant el camins reversibles que van de la vida a la literatura i de la literatura a la vida.
“Una mirada interrogativa & altres textos errants” és, d’entrada el diari del pas del Jaume per Xile amb l’objectiu de fer la presentació de “Nocturn de Portbou” i una conferència a la Universitat Finis Terrae que també s’inclou. S’acompanyen amb les reflexions de Benavente i el conjunt s’arrodoneix amb textos de Marcela Rivera i d’Àlvar Masllorens. Les traduccions són de Luisina Rüeidi i Vanessa Escuer.

Jaume Benavente al riu Spree

Jaume Benavente és un àgil i esmolat observador de la realitat i posseeix l’habilitat i l’ofici per anar transformant aquesta realitat en textos plens de sensibilitat i, sobretot de pau. Novel·la o assaig, viatges o pensaments, el seu estil és ple de sobrietat, de calidesa, de sensibilitat i, per damunt de tot, de veritat. L’autor despulla l’ànima i la mostra tal i com és, amb tots els riscos que això sempre comporta. El resultat és sempre la virtut d’arribar al cor del lector en línia recta, sabent que el camí és autèntic, sense artificis ni argumentacions tramposes només amb aquella pàtina elegant i un punt decadent que il·lumina els paisatges que el fan feliç.