Hi ha obres que ultrapassen la concepció dels límits físics reals, que van més lligades a l’esperit que al cos i que s’acaben convertint en un autèntic projecte de vida. Aquest seria, sens cap mena de dubte, el cas d’aquest “Iter Luminis”, un meravellós treball que presenta Lídia Pujol i que, en concret recull set anys de feina però que s’acaba convertint en una mena de projecte vital, en la demostració sòlida, apassionant i apassionada d’una vida i d’una manera especial d’entendre la creació, l’art i la passió.

"Iter luminis" - Lídia Pujol

Lídia Pujol, (Barcelona, 1968) es forma al Taller de Músics al costat de Xavier Garriga i Errol Woisky. Aconsegueix els seus primers èxits formant part d’un duet amb Sílvia Comes, una etapa on publiquen “Sílvia Comes & Lídia Pujol” i “Al entierro de una hoja van dos caracoles”.

Lídia Pujol “Iter Luminis” (foto: Marc Javierre-Kohan)

Enceta una carrera en solitari que va creixent en compromís, risc i intensitat. L’any 2003 publica “Iaie”, un disc amarat de senzillesa i que comença a marcar la seva inclinació cap a la paraula, cap el missatge, buscant trencar fronteres i caminar cap a la transcendència. Cançons popular i textos de Federico García Lorca i Jacques Prévert. L’any 2007 arriba “Els amants de Lilith”, una incursió directa a la relació entre la dona i la cultura popular, amb peces provinents de Catalunya, València i les Illes. Un disc ple de passions, no sempre positives, però d’alta intensitat que en la veu de la Lídia es converteixen en autèntiques joies. Durant els anys 2007 i 2008 posa en marxa “Palau Fabre, 90 anys” on ret un sentit i interessant homenatge a l’escriptor. Una mostra de la seva versatilitat és el fet que ha col·laborat amb artistes molt diferents com Mayte Martín, Miguel Poveda, Dani Nel·lo, Lluís Llach o Jackson Browne.

Lídia Pujol “Iter Luminis” (foto: Marc Javierre-Kohan)

L’any 2011 tard posa en marxa “La cerimònia de la llum”, un treball que és recull a “Mariam Matrem”. Part d’aquest material nodreix l’espectacle “Iter Luminis”
Veient i analitzant els resultats del treball de Lídia Pujol al voltant d’aquest “Iter Luminis” és evident que no es pot jutjar com si es tractés només d’un disc, d’un espectacle o, fins i tot, de les dues coses juntes. Pujol ens acosta una part de la seva vida, la destil·lació de la seva filosofia, del seu pensament, d’una concepció especial de l’univers.

Lídia Pujol “Iter Luminis” (foto: Marc Javierre-Kohan)

És la sublimació de set anys de feina, però és molt més que això ja que representa posar de manifest un lligam estret amb el passat, amb el present a la vegada que es converteix en una mena de llegat que va més enllà, que vol ultrapassar els límits del cos i de la ment i convertir-se en una mena de mística poderosa.
El compendi físic és un llibre i un doble disc (editat gràcies al micromecenatge) que respon perfectament a la magnitud i a l’abast del projecte. El volum és d’una solidesa absoluta, un llibre que poc agafar molts papers. D’una banda pot ser una perfecta acta notarial de tot el procés que ha convertit la Lídia en una de les cantants més singulars i úniques de casa nostra, però també és un meravellós tractat d’art, de mística, de sensibilitat i d’erudició gràcies a totes les persones, carregades de saviesa, seny, passió i amistat que, en un moment o altre han intervingut en la confecció i realització d’aquest insòlit i magne projecte.
“Iter Luminis” és música, és poesia, és missatge, és sensibilitat i, sobretot, és una manera de posar en primer terme el cor i l’ànima, més enllà de qualsevol altra consideració. Té molt a veure amb les experiències d’èxtasi místic i, entenc que al dir això és podria caure en una banalització, en la possibilitat d’una interpretació errònia si s’agafa des del punt de vista més carrincló o més d’autoajuda barata on la societat actual ha portat les experiències interiors. Però Lídia Pujol ha aconseguit aquí la transcendència, aquesta comunió amb el territori místic de l'ànima, cosa gens fàcil en aquests temps on el que compta són les urgències, els impactes instantanis i les qüestions banals que passen com una bufada de mestral.

Lídia Pujol “Iter Luminis” (foto: Marc Javierre-Kohan)

El seu projecte és apostar per una concepció de la vida i posar-hi saviesa, emoció i constància per aconseguir transformar-ho en una crida, en un camí que genera i xucla llum, convertint-se en far, en guia però també en font de reflexió, en nucli de pensament i de sentiment. Res no és circumstancial ni superflu. Cada detall de tot el projecte és un impacte emocional i emocionant, una porta oberta a l’infinit, a l’esclat de les passions, a la crida de la saviesa.
Ens sabem vulnerables i fràgils i despullar l’ànima i fer-la volar ens allibera dels artificis i eixampla els horitzons. “Iter Luminis” és capbussar-se en repertoris que es perden en la nit del temps i transformar-los en sensacions absolutament contemporànies sense renunciar en cap moment a la potència de l’esperit, a la força de la mística, a la comunió entre els interiors humans i tot allò que els supera, els transcendeix, els dona respostes o, qui sap, potser genera més preguntes.
És un diàleg compartit que busca el recer de llocs sagrats, amb tota la litúrgia, la història i el compromís que això porta implícit. De fons, una mena de necessitat vital d’unir cultures i concepcions diferents, buscant un denominador comú, un punt de contacte que sublimi les experiències individuals o col·lectives en un indret viu, que s’emmiralli en la solidaritat i en els grans valors universals.

Lídia Pujol “Iter Luminis” (foto: Marc Javierre-Kohan)

Lídia Pujol va obrir un camí que, amb perseverança, l’ha portat a transcendir de les aparences buides, la desconnexió entre paraules i fets, entre teoria i realitat. Els treballs i plaers d’amor són precisament això, treball, plaer i amor, tres fets essencials de d’ésser humà, tres refugis i tres maneres de trencar límits i d’obrir ments. Potser pot semblar exagerat però la Lídia es converteix aquí en una mena de sacerdotessa capaç d’explorar ancestrals experiències de la mística històrica i traslladar el fil d’aquesta experiència al públic, buscant que, ja sigui en directe o bé per mitjà d’aquest llibres-disc, es trobin formant-ne part activa, més enllà de la funció passiva d’observador.

Lídia Pujol “Iter Luminis” (foto: Marc Javierre-Kohan)

En aquest sentit, un altre dels mèrits de l’espectacle podria ser una certa defensa dels paisatges religiosos del país, la gira que l’ha portat a actuar en llocs que són autèntic patrimoni artístic, indrets carregats de significats, amb una gran potència arquitectònica i també emocional que fan que les sensacions finals siguin encara més poderoses i ajudin a enfortir encara més aquesta simbologia de llibertat, amor i fe i a construir la veritable aventura d’edificar la pròpia vida, assumint el risc de viure i la reflexió sobre el món.
Ramon Llull, Santa Teresa de Jesús o Lluís Llach configuren el corpus literari d’aquest espectacle que té a veure amb la necessitant íntima de comunicar-se, de buscar nous llaços i noves formulacions de l’amor amb arrels profundes. La música ens embolcalla, ens amanyaga, ens sacseja i, en certa manera, ens salva, ens allibera de les males praxis i ens canalitza cap a la bellesa, cap a la pau d’esperit. Mostra la disjuntiva entre competir o compartir, entre despertar o viure en letargia còmoda i fàcil, entre acceptar les injustícies o lluitar-hi en contra.
En definitiva, Lídia Pujol i “Iter Luminis” són l’ànima fet art, l’art fet ànima i això no és tan habitual com per no acceptar-ho amb els braços oberts, gaudint-ho sense embuts des de tots els àmbits i sense perdre’s ni un sol detall. Una meravella absolutament càlida, viva i necessària!

Lídia Pujol “Iter Luminis” (foto: Marc Javierre-Kohan)


Totes les fotografies que il·lustren aquest post formen part d’un treball que el gran fotògraf Marc Javierre-Kohan va fer al voltant de Lídia Pujol, “Iter Luminis” i tot el que representa i pot oferir a nivell d’imatge aquest meravellós projecte. Podeu trobar tota la feina del Marc a la seva pàgina web.