L’editorial Lumen ha publicat “Colección particular”, un volum que es considera l’edició definitiva dels relats més estimats per Juan Marsé, amb material inèdit i un pròleg d’Ignacio Echevarría que va més enllà dels “Cuentos completos” que Enrique Turpin va recollir l’any 2002. En aquesat ocasió Marsé n’ha fet saltar molts i la tria s’ha convertit en una veritable selecció íntima que respon a la perfecció als criteris i a les emocions de l’autor.

"Colección particular" de Juan Marsé

L’escriptor ha fet una selecció de 10 relats revisats (un d’ells inèdit), que van de les 10 a les 70 pàgines i que abasten un arc temporal que arrenca el 1977 i acaba el 2015, és a dir, entre els 44 i els 80 anys, l’època de màxima creativitat i una grandiosa oportunitat per anar comprovant com ha evolucionat el seu pensament i la seva manera d’escriure sense renunciar en cap moments als trets diferencials de la literatura Marsé, a valors com la manera de mirar i de recordar el passat, l’amor al cinema i als referents culturals infantils, una meravellosa habilitat per explicar històries o la capacitat de barrejar imaginació i emoció.
El llibre es divideix en tres parts, la primera amb tres històries, “historia de detectives”, “El fantasma del cine Roxy”, “Teniente Bravo” i “Apéndices” que surten de l’edició definitiva del volum “Teniente Bravo; la segona la formen contes esparsos com “Parabellum”, “El pacto”, “ La liga roja en el muslo moreno”, “El caso del escritor desleído””, tots inclosos en el volum “Cuentos completos, excepte “Noticias felices en aviones de papel”. A la tercera part hi ha les peces que es podrien considerar, rares, amb “Colección particular”, un relat per lliuraments publicat al diari “El País” entre 1988 i 1989, que no es va recollir a “Cuentos completos” i un inèdit, “Conócete a ti mismo, Fritz”, l’argument d’un guió que ni es va lliurar ni es va publicar mai.

Juan Marsé (Foto: Diari Ara)

En aquest sentit és probable que Marsé sigui un autor de “distàncies llargues”, que es trobi més còmode capbussant-se en històries de les que demanen recorregut, potser per això no s’ha prodigat especialment en el camp de la narrativa curta, però les incursions que ha fet són intenses i un bon reflex de la seva manera d’afrontar el concepte d’escriure.
I aquest volum podria representar un pas més enllà, ja que és la tria personal de l’autor, una mirada des de la maduresa que escull, que selecciona, que salva unes històries i en rebutja unes altres. Això vol dir que aquestes 10 són el destil·lat de la narrativa curta de Marsé i això és tot un regal.