Ciència i bon humor acostumen a ser dos conceptes que quasi mai van junts. Les investigacions científiques s’associen quasi sempre a qüestions serioses que s’han de tractat amb rigor i professionalitat i que no permeten en absolut la broma, com si un somriure fos una banalització intolerable de la profunditat dels conceptes tractats.

"El cerebro idiota" - Dean Burnett

El neurocientífic Dean Burnett, professor de la Universitat de Cardiff té una visió ben diferent d’aquesta manera de fer i la demostra al llibre “El cerebro idiota” que ha publicat Temas de Hoy.
El rerefons és demostrar, amb imaginació i força sentit de l’humor, que el cervell, aquesta estructura evolucionada i perfecta, ens juga sovint males passades. I no es tracta de patologies o deficiències físiques o psíquiques, en absolut. De vegades la cosa grinyola i Burnett mira de fer-ne entenedors els motius.
La base del funcionament del cervell humà és purament reptilià i contra els que pugui semblar, la seva funció bàsica és la d’adaptar-se a qualsevol situació per tal d’aconseguir la supervivència per damunt de qualsevol altra qüestió. Seria un contrasentit aconseguir ser un animal intel·ligent i, per contra, morir-se de gana per no tenir en compte que existeix la gana i que cal menjar.

Dean Burnett

Així doncs, si ens despertem a mitja nit, veiem una ombra i la primera reacció és creure que ha entrar algú a robar, no és un desgavell, el cervell està preparat per alertar del perill i abans pensarà que és un intrús que no pas l’abric que hi ha penjat a l’habitació. És millor tenir por que un excés de confiança. El mateix passa quan tenim un ensurt motivat per un soroll inesperat que acaba sent innocent. La primera reacció després que el cervell processi la informació de manera molt, molt ràpida és l’avís d’alerta en forma de sotrac, fent que el cos es posi en tensió i estigui preparat per fugir o per plantar cara.
Burnett va explicant diferents casos, mostrant un sentit de l’humor sa i còmplice que ajuda força a entendre les seves teories i que les fa molt properes i gens carregoses que, de fet, és una de les grans bases de la ciència, resultar propera.