Alessandro Marzo Magno és venecià i això em fa l’efecte que ja és una mena de segell de qualitat, un distintiu diferenciador. No ho sé, potser per la fascinació que sempre he sentit per La Sereníssima fa que llegir un venecià parlant de Venècia sigui, d’entrada, una promesa de plaer.

"Los primeros editores" - Alessandro Marzo Magno

Més enllà de les consideracions sentimentals, el cert és que es va criar i va estudiar a Venècia, va sentir a la pell la salabror de la llacuna i dels canals i va jugar entre la singularitat d’unes pedres il·lustres molt abans que la garra del turisme l’envaís amb més força i efectivitat que qualsevol dels atacs que la ciutat va patir al llarg de la seva densa història. De fet es va llicenciar precisament en Història de Venècia i, tot i que ara viu i treballa entre Milà i Trieste, manté aquesta visió del món que, molt probablement només es pot tenir si has nascut en un lloc com Venècia.
Alessandro Marzo Magno va treballar de periodista però ben aviat els seus orígens, la seva condició i la seva saviesa el van portar cap a la literatura. Partint d’una idea molt clara, bàsica però gens trivial, anar-hi, veure-ho i informar ja atresora 15 títols com “La guerra dei dieci anni. Jugoslavia 1991-2001”, “La carrozza di Venezia. Storia della gondola”, “Rapidi e invisibili. Storie di sommergibili”, “L’invenzione dei soldi. Quando la finanza parlava italiano”, “Il genio del gusto. Come il mangiare italiano ha conquistato il mondo”, “Serenissime. Le donne illustri di venezia dal medioveo a oggi” o “L’alba dei libri. Quando Venezia ha fatto leggere il mondo”, publicat l’any 2012 a l’editorial Garzanti i que ara acaba de publicar en castellà Malpaso en traducció de Marilena de Chiara i amb el títol de “Los primeros editores”.

Una de les edicions d'Aldo Manuzio

Al segle XVI, només hi havia 3 ciutats a Europa amb més de més 150.000 habitants, Venècia, París i Nàpols i la Ciutat dels Canals era d’un dels epicentres del comerç del poder i de la vida abocada a l’exterior. El carrer Mercerie, el que va del Pont de Rialto a la plaça de Sant Marc, l’ocupaven desenes de llibreries, tot i que en aquell tempos les llibreries eren una mena d’híbrid entre botiga i editorial on els llibretes eren els responsables directes dels plecs que s’hi venien (en moltes llengües) i també de les enquadernacions a mida del client.

Gravat amb una impremta del segle XV

I en aquest context segur que us sorprendrien les preguntes que es deriven de la lectura d’aquest estudi d’Alessandro Marzo. On es va imprimir el primer Alcorà en àrab? I el primer Talmud? On es van comercialitzar els primers llibres en grec, armeni i ciríl·lic? On es van vendre els primers llibres de butxaca i els primers grans best sellers? I els llibres pornogràfics? La resposta és una i sempre la mateixa: a Venècia. La Sereníssima era una veritable estructura multinacional capaç de preparar, imprimir i comercialitzar un gran percentatge de tots els llibres que circulaven pel món. Els clients, rics, nobles o modestos, encarregaven tota mena llibres, de les temàtiques més variades i amb formats clàssics o especials i Aldo Manuzio, el rei dels impressors, l’home que va modernitzar el negoci i va convertir els antics artesans en editorials modernes, imprimia i venia clàssics grecs i llatins, incorporava cursives, el sistema de puntuació grec vulgar que avui coneixem (coma, punt, punt i coma, accent, apòstrof) i, en definitiva, revolucionava el sector i creava escola. Ell va ser l’artífex d’una obra mestra, “El Somni de Polífilo”, de Francesco Colonna i un dels més grans èxits de vendes, “El cortesà”, de Baldassare Castiglione, que es va convertir en una peça de culte entre la noblesa europea.

Alessandro Marzo Magno

Aquest concepte de negoci, avançat al seu temps i un dels primers paradigmes de la moderna industrialització, va convertir Venècia en una ciutat d’obligada centralitat. De fet hi ha historiadors que xifren en 35 milions els exemplars que van sortir de les impremtes venecianes al llarg del segle XVI, una xifra que probablement envejarien molts editors contemporanis i moltes capitals editorials.
Alessandro Marzo Magno ha fet un llibre preciós, savi, delicat, divertit, erudit i que es llegeix amb passió i cobdícia i Malpaso l’ha publicat amb un format preciós, contundent, quasi solemne. El conjunt és un llibre que captiva, que enganxa, que fascina i que es recorda. Un llibre de llibres que és un gran llibre.