Impedimenta, gràcies a la feina de la traductora Mercedes Cebrián, acaba de publicar el “Me acuerdo”, un dels llibres més singulars de Georges Perec (1937-1982) que va publicar l’any 1978 quan treballava de bibliotecari a l’Hospital de Saint Antoine de París i que s’ha convertit en un passional i apassionat viatge per la memòria, privada i pública d’una època. És una recopilació de 480 anotacions que s’obren sempre amb un “Me acuerdo...” i que representen un magnífic catàleg d’evocacions que. compartides o no, són portes obertes a mil sensacions viscudes.

"Me acuerdo" - Georges Perec

La memòria és una estructura complexa, dura i fràgil a la vegada, capaç de fixar amb força o d’esborrar amb absoluta facilitat. Potser per això, quan el pintor Joe Brainard, amb el seu “I remember” va recopilar els seus records va obrir un camí que fa fascinar Paul Auster i que alguns escriptors es van decidir a adaptar i a imitar. El cas més famós és el de Perec amb el seu “Je me souviens” però també ho van fer Marcello Mastroiani, la dibuixant libanesa Zeina Abirached i l’escriptor espanyol Juan Bonilla.

Georges Perec

Però mentre que Mastroiani i Brainard van optar per un records molt personals, molt personals i força íntims, Perec es va decantar per una memòria més generacional. “Me acuerdo de Mayo del 68” amb la idea de construir o d’aïllar fragments del dia a dia, el reflex personal de les qüestions quotidianes que poden abastar molta gent. Fragments viscuts, compartits i potser oblidats que, de cop i volta, reapareixen i ens transporten directament a la nostàlgia.
Perec, i aquesta edició d’Impedimenta ho manté, va deixar pàgines en blanc al final del llibre per tal que el lector arrodonís aquests “Me acuerdo” amb les pròpies vivències amb els propis records.