Ara Llibres en català i Catedral en castellà publiquen "Farishta" la cinquena novel•la de Marc Pastor que arriba després de “Montecristo”, “La mala dona”, “L’any de la plaga” i “Bioko”, un corpus literari que té molt a veure amb una mena de teranyina gegant i, de moment i tot i les pistes, encara inabastable. Al mig, fent el paper de gran aranya mare, hi trobem el Marc Pastor, teixint pas a pas, amb paciència, rigor, professionalitat, emoció, intriga i sentit de l’humor una estructura complexa i ramificada que es nodreix amb les noves obres i que no es pot separar de les antigues.

"Farishta", de Marc Pastor Ara Llibres

I sí, potser és cert, totes les novel•les de Pastor són diferents, es belluguen per territoris que no tenen res a veure i que, fins i tot, s’han concebut utilitzant gèneres diferents, però no es poden dissociar, ja que s’apleguen sota una única concepció global. El Marc explica un cosmos personal que es fa evident en personatges, noms i situacions que apareixen de manera reiterada, però que també es nodreixen i es retroalimenten de manera estreta però probablement menys obvia a primera vista.

"Farishta", de Marc Pastor Catedral

“Farishta” és una contundent i magnètica història de ciència ficció. Una noia jove es contractada per una mena de multinacional per anar a treballar a un arxipèlag idíl•lic de la Polinèsia. Un retir de luxe per a famílies riques, molt riques que viuen cadascuna en una illa i la seva feina només és fer d’enllaç i atendre les seves necessitats. Però res no és mai ni tan fàcil ni tan senzill i la vida de Farishta es va complicant a cada pas que dóna fins caure en una espiral on terror psicològic i ciència d’alt nivell s’uneixen per anar aixecant un entramat que, com aquesta mateixa tela d’aranya, atrapa sense possibilitat de fugida.
Ambientada a l’any 93, en un temps on les comunicacions no tenien aquest poder universal que tenen ara, aquesta és precisament una de les claus que fan del grup d’illes un territori remot i amb poques possibilitats de connectar amb l’exterior. També juga (ja ho havia fet a “Bioko”), amb les paradoxes temporals, amb els viatges en el temps que són un dels eixos bàsics de la trama i amb una intriga que va creixent disfressada d’una aparent i enganyosa normalitat.

Marc Pastor a la BBC(arxiu personal de l'autor)

Les novel•les de Pastor creixen i es desenvolupen farcides de picades d’ullet, de referències més o menys evidents a la seva obra anterior, a sèries de televisió, a pel•lícules, a llibres i, en aquest cas concret, amb una magnífica i sòlida banda sonora que serveix fins i tot per anar bastint molts diàlegs dels protagonistes. Tots aquests elements, a més d’enriquir el relat, obliguen a mantenir un to lector alt per tal d’evitar que s’escapin detalls que si bé potser no són sempre cabdals a l’hora de seguir trama si que representen un enriquiment que, en la mesura del que sigui possible, val la pena rastrejar i no deixar perdre.
De fet, “Farishta” va néixer inicialment com una història curta, com un impàs enmig d’un procés d’adopció, però ja se sap que amb Marc Pastor les coses no són mai previsibles i així, a base d’experiències, d’incorporar retalls de la vida a la literatura, el conte es va transformar en una novel•la complexa i magnètica, en una mirada singular a la ciència ficció, als viatges temporals, a la construcció d’un futur peculiar amb unes lleis d’alta complexitat física.
I una dificultat afegida, parlar d’aquesta novel•la es viure sempre en la por perenne de caure en un spoiler, d’explicar algun detall que no s’ha de fer públic, de mostrar sense voler-ho alguna peça cabdal a l’hora d’arribar a la comprensió total a la comunió absoluta amb les aventures externes i internes d’aquesta jove òrfena afganesa adoptada per un matrimoni rus. Però hi ha una pregunta central, fins a quins límits es pot arribar en el camí de voler ser pares?
I la resposta, inquietant i trasbalsadora, es va descobrint pas a pas, de manera mesurada però inexorable i converteix la novel•la en un artefacte que funciona amb precisió, que xucla, que fa pensar i que obliga quasi a estudiar les lleis bàsiques del temps i les seves relacions amb l’espai.
Podria semblar una novel•la d’amor, i potser ho és, però també és una màquina rotunda, brutal, emocionant i emocional, construïda de manera que pugui anar avançant sense estridències, sens sotracs especialment violents però amb una energia i una capacitat de seducció potents i molt ben estructurades. No és fàcil enganxar amb una història trepidant, de les que no donen treva ni un segon, però encara té molt més mèrit el treball que Pastor ha creat en l’arquitectura interior i exterior de “Farishta”, un relat que crema etapes sense presses, pas a pas i que, per contra, resulta magnètic. Exposa unes teories lligades a la concepció del temps i de l’espai que no són ni trivials ni senzilles d’entendre, un fet que, en circumstàncies normals i en unes altres mans podria ser més aviat una gerra d’aigua freda i que, per contra, s’acaba convertint en un dels fils argumentals que agafen protagonisme i que es converteixen en la clau de tot.

Marc Pastor (arxiu personal de l'autor)

Els seguidors habituals de Marc Pastor, que són molts i molt fidels, saben que no s’hi posa per poc, que les seves històries arriben sempre carregades d’ambició, allunyades del conformisme. Tot i l’èxit aconseguit no repeteix ni línia, ni gènere ni estil i, de fet em fa l’efecte que hi haurà unanimitat a l’hora de considerar aquesta “Farishta” com la més ambiciosa i complexa de les novel•les que ha escrit fins ara. A més de dibuixar aquesta gran estructura el que fa també és teixir també els camins que converteixen la seva obra en un tot. Aquestes regles que dominen l’espai i el temps poden ser una de les vies per anar explicant el conjunt global dels seus llibres passats, presents i futurs. Les noves realitats lliguen a la perfecció amb les antigues i, molt probablement, obren les portes a les futures. El gran llibre de Pastos s’escriu novel•la a novel•la, història a història i ens augura un demà ple d’emocions i d’ambicions.
I si teniu ganes de treballar, a més de llegir, feu la recerca musical i treballeu la banda sonora. El conjunt val la pena. Marc Pastor forever!