David Cirici (Barcelona 1954) és un guionista, traductor i escriptor amb una sòlida trajectòria que l’ha portat a publicar literatura juvenil, teatre, novel•la i a guanyar premis com el Ramon Muntaner, el Prudenci Bertrana, l’Edebé, el Vaixell de Vapor i, l’any passat, durant la Nit de Santa Llúcia, es va endur el Sant Jordi amb “El setè àngel” que publica Proa.

"El setè àngel" - David Cirici

S’ha mogut sempre en aquell territori antic i singular on les històries perden les qualificacions d’edat, on hi ha llibres bons o dolents més enllà de si els han de llegir joves o adults. I aquesta novel•la seria fidel als seus orígens i torna a bellugar-se en aquests terrenys que quasi mai són senzills i que mantenen un interessant pols amb tota mena de lectors i, qui sap, potser també podria ser una bona manera de rejovenir el guardó, d’aconseguir aquesta sempre desitjada transversalitat literària que les etiquetes més o menys comercials han anat restringint i fent més estreta.
Així doncs, amb aquest paraigües de bona literatura més enllà d’edats, Cirici planteja una novel•la carregada de detalls gens gratuïts, de missatge, de realisme vital i en ocasions dramàtic. És un escriptor sòlid i això es nota i també s’agraeix. L’argument és, en aparença senzill, però amaga una gran complexitat, una bomba de rellotgeria capaç d’esberlar-ho tot. El fill d’un publicista d’èxit, de vacances per les costes de Grècia, cau d’un vaixell i va a parar a una pastera de refugiats que el recullen en una mostra de solidaritat enmig de la desesperació, però que tampoc no és tan altruista com caldria esperar.

David Cirici - (Foto: Jordi Play - El Temps)

De la seva banda, els pares enceten una recerca desesperada i el resultat és una novel•la que acaba sent un compendi de sentiments enfrontats, portats al límit. Vides molt diferents obligades a entrar en contacte, a mostrar les seves cares més bones però també les més mesquines. Una història plena de detalls, físics i mentals, que ens enfronten a la bellesa dels paisatges però també a la crua realitat del dolor, de les passions humanes portades al límit. Un llibre escrit amb una sàvia i equilibrada barreja de cervell i de cor i que s’acaba convertint en una gran denúncia escrita amb la contundència narrativa d’un bon autor.